Sopar amb batalla - Teatro Barcelona

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones
Artículos

Sopar amb batalla es una comedia donde podréis ver aflorar lo peor, lo más grotesco y lo más hilarante de siete personajes que sólo tenían previsto cenar, pasarlo bien y reír un poco. Vuelve el éxito de Jordi Casanovas con un reparto encabezado por Júlia Barceló, Peter Vives, Jordi Coll o Francesc Ferrer, entre otros.

Sinopsis

Cris y Dani son una pareja que creen que la suerte les sonríe. Se quieren, acaban de estrenar una casa de sueño aislada de los ruidos y de los peligros de la ciudad y están listos para dar el paso de iniciar una familia. Pero hoy han invitado a los amigos de ella. Y los amigos de ella tienen una cosa muy clara: No les gusta nada Dani. Quizá por eso desencadenarán una auténtica lucha de todos contra todos, una guerra que les llevará a convertir la cocina y la sala de estar de esta nueva casa en un campo de batalla más real que lo que podrían imaginar.

Duración:
105 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 13

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Locura compartida

“What is Love? Baby don’t hurt me…” con esta canción de Haddaway se da la bienvenida al público en esta historia. ¡Y qué manera! Moviendo los pies y entonando este éxito de los 80, ya estamos de lleno en una obra que se intuye que será un terremoto en nuestra cabeza. Prepararos para pasar dos horas de risas, que llegarán a las lágrimas, mientras vais descubriendo los personajes de una cena muy especial. Una reunión de amigos para estrenar el hogar de una pajera se convertirá en un campo de batalla donde saldrán los verdaderos sentimientos de los unos por los otros, y donde será descubierto más de un secreto escondido detrás de la sonrisa de la amistad.

Lo que empieza como una reunión de amigos, pronto se convertirá en un texto estrambótico, llego de giros a cada momento donde iremos descubriendo la realidad del carácter de cada personaje. No sobra ni uno, cada uno tiene su peculiaridad y su locura interior. Un grupo formado por unas personas que representan diferentes perfiles que podemos encontrar todos dentro de nuestro círculo social. Aunque sí, seguramente, las personas que conozcamos no llegarán a los límites de estos personajes.

El montaje te hace volar la cabeza más de una vez, en un escenario convertido en dos estancias de una misma vivienda, la sala de estar y la cocina, se van sucediendo escenas paralelas que mantienen al público pasando de una a la otra como si se tratar de un partido de tenis. Y más lejos de parecer una estructura que nos pueda confundir, el texto y la puesta en escena están tan bien tramados que no nos perdemos ningún detalle. Diálogos hirientes y punzantes, verdades enviadas como dardos y con intenciones deshonestas que, más allá de vivir un drama nos hacen reír a lo grande. Situaciones absurdas y llevadas al límite que no dejarán indiferente a nadie.

Y si el texto y el montaje son de 10, con las interpretaciones ya se llega a otro nivel. Todos, absolutamente todos los personajes, tienen su momento para brillar y dejarnos aturdidos, ya sea por la sorpresa de sus revelaciones o por las risas incesantes que nos provocan. ¿Y la música? Una joya dentro de esta producción. No solo Haddaway nos sirve de introducción, sino que se infiltra en la trama y nos da aire y sentido en medio de toda esta locura que se está vivienteo en esta casa. Además, hay una actuación fuera de serie de unos de los personajes que, cantando, no diré con qué calidad, te hace llegar a las lágrimas por las risas. No os quiero avanzar nada que estropee la trama, pero… “Yo soy tu yegua, tu potrilla…” está destinado a ser un hit musical en vuestras cabezas horas después de salir del teatro.

Diversión, alegría, locura y dos horas de magia encima del escenario. Una maravilla.

14/03/2021
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Amigos en pie de guerra

Jordi Casanovas escribió esta obra ya hace once años, antes de algunos de los éxitos que lo harían más popular (Un home amb ulleres de pasta, Una història catalana, Vilafranca, etc.) De hecho, se trata de una comedia salvaje, de un humor negro muy subido de tono, que la emparenta con textos posteriores como Idiota o Mala broma. Aquí, concretamente, tenemos un grupo de amigos que han quedado para cenar, a pesar de que la velada acabará con una batalla campal en la que cada cual defenderá sus razones sin saber que por el camino perderá muchas más cosas.

Cómo en toda comedia desgarrada y un pelín grotesca (se llega despacio, no os asustéis), las situaciones y también algunos personajes pierden la verosimilitud en un determinado momento para pasar a otra fase. Son las reglas del juego, y en este juego vale todo. Por lo tanto, no busquéis una coherencia en todo ni una visión realista de la situación, porque si no será imposible disfrutarlo. Y en realidad esta es una obra para reír, para pasarlo bien y para evadirse durante casi dos horas.

Los actores merecen, como no, un punto y aparte. El reparto está formado por intérpretes jóvenes, pero que ya hemos visto en otras muchas batallas… nunca mejor dicho. Todos tienen su momento de lucimiento y todos empastan muy bien con los demás, puesto que por encima de todo estamos ante una obra eminentemente coral. Aun así, sería injusto no destacar la difícil tarea de Francesc Ferrer -él está en medio de todas las tramas y también de las situaciones más complicadas-, de la grata sorpresa que nos ha dado Jordi Coll o de la vena humorística -y bien porteña– de Majo Cordonet.

20/03/2021
Mariona Rebull
Teatre Barcelona

Una broma gens innocent

D’aquesta obra en sentireu a parlar. Sopar amb batalla. Sí, ho endivineu, uns amics es reuneixen a casa d’un d’ells per tenir una vetllada agradable. Sí, després els conflicten escalen i van sorgint xafarderies i dimonis del passat. Aquesta vegada però, és totalment diferent. Hi ha riure, sí, però també hi ha suspens i ironia i estratégia. En desborda. Sang i violència. Massa, segurament massa. I també exageració i un pél de manca de versemblança. Podriem dir que aquí se superen límits del ja establert com a gènere “sopar amb amics i familiars”.

La nova obra de Jordi Casanova té la capacitat de mantenir l’espectador captiu durant tota la representació i tan aviat retorçar-lo de riure com d’expectació. Cada escena catapulta a la següent i forma part d’un el·laborat mecanisme narratiu que dona vida a la múltitut de les trames i subtrames que converteixen Sopar amb batalla en una obra hilarant i amb molt de ritme. La representen 7 actors solvents -deixeu-me destacar el paper de Jordi Coll- que ens mostren tant les motivacions més baixes que hi ha darrera una broma com la força que tenen els ressentiments passats encara a dia d’avui. I el millor de tot, un final prou rodó i sobretot digne. És ben bé que no a tot li podem dir amor, no?

14/03/2021
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Tothom a platea ha esclatat a riure, però jo no he entrat

Ja ho vam parlar fa uns dies, volíem tornar al teatre i volíem desconnectar per un moment i riure. Possiblement per aquest motiu vam decidir anar a veure aquesta obra del Jordi Casanovas. Tant per les seves comèdies negres, com pels drames que ha dirigit semblava una bona opció.

Una parella estrena habitatge en el camp i per celebrar-hop conviden al cercle íntim d’amistat d’ella. A partir d’un sopar entre amics que sembla que s’amaguen petites (i grans) mentides, un sopar que hauria de ser tranquil es converteix en una bogeria on sembla que pot passar de tot i que anem cada minut a un esglaó superior.

Amb un inici més que convencional, tot comença a tombat-se. De mica en mica es va accelerant i desencadena en el que sembla un sopar una mica macabre pel camí que va prenent. Successos inicialment dramàtics es converteixen en humoristics.

Com no, també hi ha aquest humor tan característic dels catalans. L’humor escatològic entra en un moment en escena i la platea sembla que se’n va a enfonsar. Les rialles comencen a ser més cridaneres i comencen els comentaris. Mira, mira….

En definitiva sembla que la gent s’ho ha passat d’allò més bé; un divertiment per aquests dies que volem desconnectar. Però jo no he gaudit d’una comèdia com m’esperava (o desitjava). Un gran aplaudiment del públic, ovacionant als actors (que s’ha de dir que ho han fet força bé)

Personalment, i com sembla aquí és la meva opinió, l’obra s’ha fet llarga, hi ha hagut moments en què volia mirar-me el rellotge per veure quan faltava (però impensable treure el mòbil per mirar l’hora). Les situacions massa inverosímils per poder entrar.

Podeu llegir la resta de la meva opinió al següent enllaç

I ara el més important, aneu al teatre i digueu la vostra. Que com sempre això és una opinió personal, una valoració com qualsevol altre, però que vosaltres heu de dir la vostra. #OmplimelsTeatres #CulturaSegura

15/03/2021
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Una bona opció per desconnectar i riure durant una bona estona

En el meu cas, el fet de triar una proposta o altra davant la gran oferta teatral que hi ha al nostre abast, és sempre per diferents motius. Algunes vegades és pel tema, altres per l’autor, pel repartiment , per qui la dirigeix o fins hi tot per l’espai on es representa. Però altres vegades, el que simplement busco és distreure’m, riure i passar-m’ho bé. Després de mesos i mesos sense poder sortir de casa, el que tenia clar era que volia riure. Riure i desconnectar. Possiblement en circumstancies normals, hagués triat un altre tipus d’espectacle, d’aquells que et fan reflexionar i que tant m’agraden, però com us he dit volia riure i passar-m’ho bé, així que vaig pensar que “Sopar amb batalla” era una bona opció.

Era una bona opció per diverses raons, per tractar-se d’una comèdia, perquè l’autor i director era en Jordi Casanovas, un dels autors més propers i prolífics del nostre teatre, i que gràcies a ell que vaig descobrir la sala FlyHard, i perquè hi actuaven alguns actors i actrius que m’agraden molt.

Dit això, la meva recomanació:

La Cris (Mar del Hoyo) i el Dani (Francesc Ferrer )acaben de comprar la casa dels seus somnis. Per celebrar-ho han convidat a sopar a casa seva als amics de la Cris. La idea és passar-s’ho bé, riure una mica, i de passada en Dani vol aprofitar l’ocasió per donar-li una sorpresa a la Cris. Mica en mica van arribant els convidats: en Sergi (Peter Vives) i la Clara (Meritxell Calvo), la Rocío (Majo Cordonet) i una amiga d’aquesta, la Gina (Júlia Barceló), i per últim en Rafa (Jordi Coll). Tot comença a anar malament quan arriba en Rafa, i decideix fer una broma de molt mal gust a tota la colla. De cop i volta el que havia de ser una nit de celebracions i bon rollo es converteixi en una batalla campal sense límits en la que sortirà a la llum totes les veritats i mentides que s’havien amagat entre ells. Tots amaguen alguna cosa. Secrets, enveges, rancúnies i desacords.

Tot i que tots els actors tenen el mateix grau de protagonisme, implicació i lluïment en el seu personatge , m’agradaria destacar la feina interpretativa de l’actor Peter Vives. Ha estat una gran descoberta veure’l interpretar un personatge, amb un registre totalment diferent al que ens tenia acostumats.

“Sopar amb batalla” és una tragèdia còmica d’humor negra. És grotesca, exagerada, hilarant, un joc teatral en el que no podem evitar riure davant de situacions que en un context real no riuríem mai. És una barreja de realisme i surrealisme amb molts girs inesperats. Possiblement no és de les millors textos de l’autor, però us puc assegurar que a mi el muntatge m’ha enganxat i divertit. En definitiva, això era el que buscava.

***1/2

14/03/2021
Joan

Bravo, bravo!!!

04/04/2021
san

Es una comedieta de vodevil escrita para un fin de curso.Me guie por el autor,Jordi Casanovas,pero me defraudo.Enredos absurdos,situaciones de opereta,que si tienes 20 años y eres de risa facil te puede encajar.

28/03/2021
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Que conste que me gusta la comedia teatral y las obras ligeras. Además esta obra tenía el plus de la dirección de JoediI Casanovas que me encanta y me suele flipar todo lo que ofrece.
Pero mira, en esta ocasión no…
La trama llama la atención: un grupo de amigos se reúne para una cena y todo salta por los aires a raíz de una broma pesada.
Puede estar bien, no? Pues personalmente no me ha atrapado. Situaciones absurdas, interpretaciones forzadas, coreografías de batallas kal sincronizadas, un caos que no he disfrutado y que se me ha hecho eterna (deseaba que se acabase ya para salir).
Reconozco que parte del argumento me ha interesado y me he llegado a reír en alguna situación loca.
Pero me ha decepcionado un poco después de los grandes comentarios que habi leído por ahí.
Decepción es la palabra.

26/03/2021
Jordi Casas Duocastella

Un grup d’amics es reuneixen per sopar a casa d’una parella, l’amfitrió vol caure bé als amics de la seva xicota, però una broma d’un dels convidats destaparà totes les desavinences possibles entre ells.
L’obra està anunciada amb Peter Vives i Mar del Hoyo entre el repartiment, però a la funció que vaig anar hi havia uns altres actors en lloc seu, desconec si es tracta d’una substitució temporal. Destacaria la intepretació de Francesc Ferrer d’entre tot el conjunt.
Havia vist obres anteriors de Jordi Casanovas com «Vilafranca» que em confirmaven que és un dels millors autors del teatre català contemporani. En aquesta ocasió es tracta més d’una comèdia pura per un públic ampli, que dóna lloc a moments més histriònics, cosa que en general m’ha deixat una sensació de decepció, tot i que compleix la seva funció d’entreteniment.

17/03/2021
Maria Delriu Gispert

No em considero una experta del teatre però m’agrada molt i hi vaig molt sovint.
Mai m’havia plantejat marxar d’un teatre, evidentment no ho faria per respecte als actors però vaig tenir ganes de que acabés l’obra.
L’acció es reparteix enrte la sala i la cuina, i se solapa de forma constant, sobretot al principi, fet que fa complicada la comprensió de les subtrames que es comencen a originar, a més es força una subtrama nova cada 5 minuts d’obra, suposo que per tal de mantenir-la excitant i divertida però s’aconsegueix el contrari.
Hi ha un parell d’escenes que és cert que són gracioses però en molts altres casos es recorre a l’humor negre i fregant el mal gust per aconseguir la resposta del públic.
Em sap molt de greu aquesta valoració perquè es pot veure que l’equip s’ha esforçat molt per aconseguir estrenar aquesta obra però no la recomanaria en absolut.

15/03/2021
Ángela Calvet Molins

molt divertida, rius de principi fins al final de l’obra, actors tots molt bé en el seu paper l’horari matinal molt còmode.
us animo a veure-la ho passareu
Chachipiruli

14/03/2021
Dolors

Molt divertida! Sessió matinal molt recomanable!

14/03/2021
Lina Renedo Igal

El intèrprets genials. Uns papers molt divertits i un guió molt original. Diversió assegurada. Un 10 per tots els actors i la direcció. Gràcies per fer-m’ho passar tan i tan bé. Súper recomanable

14/03/2021

Deja tu opinión

La comedia más negra de Jordi Casanovas, en el Borrás: 'Sopar amb batalla'

Sopar amb batalla, la nueva comedia escrita y dirigida por Jordi Casanovas llega al Teatro Borràs y se instalará del 12 de marzo al 2 de mayo. La obra, que […]

12 marzo 2021