Sinopsis

Amor, política y libertad en la Génova del siglo XIV

¿Qué precio se está dispuesto a pagar por el éxito? Cuando el corsario Simon Boccanegra era joven, su amante murió y su hija recién nacida desapareció. Veinticinco años más tarde, como Dux de Génova, se reencuentra con su hija Amelia, pero su nueva felicidad se ve amenazada por sus enemigos políticos, entre los que se encuentra el amante de su hija, Gabriele Adorno.

Plácido Domingo, Leo Nucci y Giovanni Meoni, tres grandes intérpretes, tres opciones para disfrutar de Simon Boccanegra. En una puesta en escena de José Luis Gómez que destaca por ser austera, limpia, abstracta y distanciada de referentes históricos que puedan distorsionar el mensaje universal de la obra.

Duración:
180 minutos

Sinopsis

Amor, política y libertad en la Génova del siglo XIV

Plácido Domingo, Leo Nucci y Giovanni Meoni, tres grandes intérpretes, tres opciones para disfrutar de Simon Boccanegra. En una puesta en escena de José Luis Gómez que destaca por ser austera, limpia, abstracta y distanciada de referentes históricos que puedan distorsionar el mensaje universal de la obra.

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 2

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

La fascinació de la música de Verdi

Com acostuma a passar, aquesta proposta operística em va agradar molt més del que esperava i és que quan vas a veure-la després de llegir totes les crítiques negatives, pot sorgir la sorpresa; aquest és sens dubte un clar exemple.

El que em va sorprendre més de tot, va ser l'excel·lent posada en escena de José Luis Gómez, per la seva senzillesa i al mateix temps per la seva espectacularitat en l'escenografia escollida... una caixa buida amb les parets i terra emmirallats que amb la combinació d'una perfecta il·luminació i el moviment de les parets, aconseguia efectes de reflex dels personatges a escena francament impactants.

Aquesta proposta ha estat interpretada aquests dies per 3 diferents repartiments vocals. Nosaltres hem tingut força sort amb el que ens ha tocat en sort al nostre torn d'abonament, ja que ens va agradar molt el protagonista principal de Simón Bocannegra, que en aquest cas va estar protagonitzat pel baríton italià Giovanni Meoni, que per mi fins aleshores era totalment desconegut. També va estar perfecte la soprano Barbara Frittoli, que pel que sembla en funcions anteriors no va poder estar a l'altura.

Però per mi aquella nit va destacar per sobre de tota la resta de cantants, el tenor Fabio Sartori en el paper de Gabriele Adorno, que va aconseguir forces aplaudiments en finalitzar algunes de les seves àries. La resta de repartiment també a una bona alçada i la direcció musical molt correcte.

Si ús bé de gust llegir la nostra valoració sencera, cliqueu AQUÍ

26/04/2016
Josep OS

Avui al Liceu he pogut gaudir d’aquesta òpera de Verdi que no havia vist mai representada, però que tenia un al·licient molt especial per a mi que no era un altre que veure-la interpretada per Plácido Domingo. Magnífica l’escenografia i la il·luminació, un gran cub diàfan recobert de miralls on es veien projectats els interprets, l’orquestra i amb canvis de color que oferien bellíssimes imatges d’ombres. Molt bé l’orquestra sota la direcció de Massimo Zanetti que ha sabut cuidar al detall la partitura. El cor dirigit per Conxita García ha estat esplèndid tant en l’escenari com quan cantaven fora d’escena. Plácido Domingo als seus setanta-cinc anys i havent hagut de canviar el seu registre vocal de tenor a baríton ha donat una demostració de seguretat en els aguts i una brillantor de timbre, envejables. Bravo ,bravo. M’ha agradat molt la soprano canària Davinia Rodríguez en el paper d’Amelia i que segons tinc entès va descobrir i va apadrinar P. Domingo, amb una veu melodiosa i cuidats aguts. Molt bé així mateix el tenor Ramón Vargas com a Adorno i el baix Ferruccio Furlanetto com Fiesco tots dos amb una veu de gran bellesa. Més de deu minuts d’ovacions amb el públic dempeus per a una vetllada que trigaré a oblidar.

27/04/2016

Deja tu opinión