Polles, polles, polles

muy buena actuación de todos los actores

Ben interpretada però poc aclaridora. Més divertida que reflexiva. Superficial. Òptica jove amb públic, en general, no tan jove.

M’ho vaig passar realment bé! Super divertida i sorprenent i amb unes interpretacions increïbles. Molt recomanable!

Ahir vam veure Polles, polles, polles a la Sala Fènix i encara estem rient. L’obra és fresca, directa i molt humana, i sobretot brilla gràcies a unes interpretacions espectaculars. Els actors ho donen tot: són professionals, creïbles i amb una energia que t’arrossega des del primer minut.

El guió és sincer i proper, ple de situacions que tots hem viscut o podríem viure, i està escrit amb molta mala bava i molta tendresa alhora. El ritme és àgil, no decau en cap moment, i tot flueix amb una naturalitat que fa que t’hi enganxis de seguida.

I el millor? Que amb una escenografia mínima aconsegueixen crear un univers complet. És la prova que, quan tens bones històries i actors potents, no cal res més per arribar lluny i connectar amb la gent. La sala sencera va riure de valent.

Una comèdia valenta i molt ben parida que confirma per què la Fènix té una de les propostes més vives de Barcelona.

Ahir vaig anar a la Sala Fènix ​​i em vaig endur una sorpresa en positiu perquè aquesta obra dista molt del que normalment veiem en aquesta sala. Es tracta d’una comèdia escrita i dirigida per Ramon Catà Figuls feta a base de paròdies, relats curts i esquetxos i que algunes tenen continuïtat en una altra i el que sí que tenen totes en comú, és que el protagonista busca pastilles per dormir sense que aconsegueixi trobar-les. Llenguatge de l’absurd, dobles intencions i una gran dosi d’enginy amb un ritme trepidant, sense cap tabú que la fan super divertida. Al marge de la comicitat aborda i reflexiona sobre la salut mental, la soledat encara no estan sol i la cerca del desig. Els tres protagonistes Aniol Gual, Cristina Terzi i Xavier Alomá estan brillants i mostren una química entre ells que fan que empatitzis des del minut u. Per mi un imprescindible, encara que vull aclarir la necessitat d’anar amb la ment oberta.

Una posada en escena àgil ,amb un molt boníssim treball actoral, situacions contrastades on les relacions humanes en són protagonistes i sobretot mostra un dibuix entre còmic i alhora desgarrador de la dificultat que en la nostra societat contemporània trobem les persones per comunicar-nos de forma sincera i humana. Molt recomenable!!!