Per un sí o per un no

Doncs sap greu, però de les poques vegades que només volia que l’obra acabés, donat l’avorriment que em produïa. Hi anava ben predisposat, una obra on el text i , encara més, les paraules, eren autèntiques protagonistes. On els matissos del que es diu és més important que el que realment diem.
Una llarga relació d’amistat entre dos homes s’ha vist afectada i tocada per tres paraules – i el to en què es van dir-. Una lleugera condescendència i una ofensa percebuda provoca que amics de tota la vida gairebé no es parlin, sense que hi hagi hagut paraules malsonants, crits, discussió…Assistim a la xerrada que mantenen per aclarir les coses.
Fins a arribar aquí, l’interessant de l’obra, passen massa minuts de no res. I quan sembla que ja estem al quid de la qüestió, es torna a trencar el ritme d’una forma absolutament innecessària. Per a acabar-ho d’adobar, uns llarguíssims moments d’interactuar amb el públic, fent-los participar com si fossin lloros que repeteixen el que els actors els diuen, en una escena més pròpia de comèdia cutre.
També és cert que, ben vist, el text és el que és i pateix, per a mi, d’un punt feble d’inici: una conversa com aquesta difícilment la mantindrien dos homes. Aquesta discussió sobre matissos, entonacions, punts suspensius i el seu significat…la veig més entre dues dones o una dona i un home. I abans de que se’m critiqui, penseu-hi: quantes vegades, homes, hem xerrat durant hores amb un amic per un comentari que portava un to que potser no ens ha agradat?

L’obra es molt bona, un text realment bo, amb uns actors immillorables, i que encomanen al public el seu sentir, realment els que ens agrada el teatre no ens la podem perdre.
Molt i molt recomanable.

Pues a mi la obra me ha decepcionado un poco.
Queda por delante que tanto Lluis Soler y Xavier Boada están magnificos y verlos actuar es una pasada.
Lo que pasa es que la trama de la obra me ha parecido demasiado profunda y poco cercana. El motivo del enfado me ha parecido de poco peso y los diálogos entre los amigos demasiado pesada.
Además tampoco ayuda la larga y particular escena incial.
Una pena porque iba con muchas expectativas.

Sempre és un plaer escoltar la veu i veure actuar a n’en Lluís Soler;i ha estat una sorpresa agradable descobrir a n’en Xavier Boada.
Obra de poca duració,però amb un diàleg molt intens i profunt entre dos amics.