Oda

“Oda: una dona infernal” és una obra escrita pel dramaturg noruec Dag Nordgaard, dirigida pel director de cine i teatre Ferran Audí, que s’ha pogut veure només tres dies a la Sala Àtrium.

-Haig de dir que m’ha agradat molt la posada en escena: mobles clàssics i barrocs amb corbes i detalles estil vintage, coixins de colors vius, estampats i vermells, una catifa d’estil àrab, una cheslong plena de coixins , un cavallet de pintor,...tot el necessari per recrear l’espai bohemi en el que vivia l’Oda.

-Els efectes de llum han estat molt ben aconseguits en el transcurs de tota la representació.

-La banda sonora que es pot escoltar, l’ha composat expressament per aquesta obra, la pianista i compositora sueca Mònica Dominique.

-Molt bona interpretació de l’actriu Eva Eklöf Mørkeset, que es posa al capdavant d'aquest intens monòleg, convertint-se en la pintora noruega Oda Krohg ; un personatge del tot curiós, que tota la seva vida va anar a conta corrent. Per seguir els seus instints i la seva passió per la pintura va haver de pagar un preu molt alt.

Possiblement si l’idioma em fos conegut, hagués apreciat molt més la qualitat de la interpretació de l’actriu, i el text real, no el subtitulat, que de vegades, tot i que no entenc el noruec, es podia veure que no coincidia amb el que en aquell moment deia l’actriu. El que si s’ha de valorar són les seves expressions i el seu moviment escènic, que em van impressionar molt. Eva Eklöf Mørkeset desprenia una força escènica brutal.

-L’obra ens explica la vida d’un personatge real; fins hi tot moltes de les escenes, fets i diàlegs van passar en realitat.

-Oda neix al 1860 a Åsgårdstrand (Noruega). Tot i que era filla del Fiscal General de l’Estat, va ser una dona que va protagonitzar molts escàndols. Va posar en pràctica les teories de l’amor lliure. Tenia amants, era molt promíscua i s’enamorava amb facilitat. Es va rodejar sempre d’homes i a més artistes, en un món d’homes. Es va casar dues vegades. Va tenir cinc fills, amb els que va tenir una relació molt complicada degut a la seva passió per la pintura, difícil de combinar amb la d’exercir de mare. Va viatjar molt entre París i Berlín. Entre les seves amistats estaven el filòsof anarquista Hans Jaegger, l’explorador Schandlewr, el pintor Munch i el pintor Christian Krohg, patriarca dels bohemis,...tots van ser els seus amants, però amb en Krohg s’hi va casar. Oda va ser una figura important del moviment anticultural anomenat els Bohemis de Cristiania, primer gran moviment para-europeu que hi ha des del S.XVIII, que mou idees feministes, anarquistes i socialistes.

Oda buscava un somni, un mon ideal on poder realitzar plenament el seu potencial, un món on poder-hi viure pel sol fet de ser persona. Schandler finalment troba el lloc ideal, al sud Amèrica, la Patagònia. Oda decideix deixar-ho tot i empren aquest viatge sola; no l’acompanyarà ningú .

-Oda, considerada com la dona ideal i fatal pels seus mateixos companys bohemis, és avui en dia, un referent per moltes noies noruegues. Realment és una llàstima que sigui més recordada per la seva agitada vida , que com la gran pintora que va ser.

-Llàstima que no us puc recomanar que hi aneu, ja que ahir era l’últim dia de representació (ha estat tan sols tres dies en cartell).

-M’agrada aquesta nova iniciativa de la Sala Àtrium de portar obres en format original. Espero que passi a ser un lloc de referencia de teatre europeu per a un públic desitjos de conèixer i gaudir de teatre d’altres països, i en el seu idioma original.

*** 1/2

 

Oda Krohg es una artista noruega muy conocida en su país, pero de la que yo nunca había oído hablar. Oda fue una víctima de su tiempo, una mujer que buscaba ser tan libre como los hombres sin comprender que a finales del siglo XIX, y sin ningún tipo de control sobre su cuerpo, las obligaciones como madre y esposa no le permitirían recibir el mismo trato que sus compañeros masculinos.
La actriz noruega Eva Eklöf Mørkeset da vida a este personaje pasional y contradictorio con fuerza y entrega. Oda es un monólogo que narra de cabo a rabo toda la historia de esta bohemia noruega con un tono quizás un poco frío para nuestro talante mediterráneo, pero no por ello menos interesante.
A pesar del salto cultural y de idioma es fácil sumergirse a la historia de Oda y empatizar con sus dilemas, miedos y emociones. Una buenísima oportunidad para salir de nuestra zona de confort como espectadores y adentrarnos en otra manera de hacer teatro.

Muy recomendable.