Morir lo hace todo el mundo

Ahir vaig estar al Lliure de Gràcia veient dins de la Programació del Grec, l’últim muntatge de la Cia. José y sus Hermanas. Vull començar dient que m’agrada molt la seva manera de fer teatre i he vist totes les seves produccions. Aquest espectacle el conforma una paròdia inicial carregada d’humor negre, en què se’ns explica el perill que correm asseguts en un teatre ja que en qualsevol moment es pot incendiar, com ha passat als grans teatres del món. Després de fer-nos saber que Gloria Ribera no participa en el muntatge amb la companyia, segueix amb tres històries curtes una que parla d’uns militars amb aires colpistes, el d’una empresa que ven pollastres i, el d’una secta espiritual i que en definitiva les tres giren al voltant de les mentides, el fracàs i les pors. No puc dir que m’avorrís perquè és dinàmica, amb constants canvis de vestuari però per a mi està molt lluny de la peculiar manera de fer i dir que ens tenien acostumats en totes les produccions anteriors. Molt bé el treball de les 3 actrius i l’actor perquè el bon rotllo que transmeten a l’espectador continua vigent com sempre. Alejandro Curiel, Marta Díez, Carolina Manero i Gemma Polo.

La compañía José y sus hermanas nos traen un nuevo espectáculo en el que con su simpatía y buen hacer nos mentirán sobre su situación como compañía teatral en distintos ámbitos laborables donde habrán tentado a la suerte.
Una obra inclasificable de teatro documental, con música, performance, y testimonios alocados rompiendo la 4ª pared interpelando al público.
Entretenida, ácida, directa y que no dejara indiferente a nadie.