Montenegro (Comedias bárbaras)

Montenegro (Comedias bárbaras)

Las Comedias bárbaras narran el esplendor y la decadencia de una estirpe gallega de altivos y despóticos señores feudales encarnados en la figura de Don Juan Manuel Montenegro. La poderosa palabra de Valle-Inclán retrata el auge y la decadencia de un hombre que emprende un viaje expiatorio de arrepentimiento y redención hasta inmolarse junto con un grupo de mendigos: las voces ardientes de los desposeídos confrontadas con las de los herederos, lobos degradados de un linaje que renunciar a los valores de la épica feudal por una codicia devastadora, los aullidos de los que anuncian una nueva era salvaje y banal …

«¡Malditos estamos! Y metidos en un pleito para veinte años. »La trilogía se cierra con esta frase, que el autor incorporó tras las primeras ediciones, cuando el siglo veinte ya empezaba a apuntar maneras; un final indecorosamente prosaico que deviene grotesco en hermanarse lo magistralmente con lo que era sublime … Después de este final oscuro, devuelve la realidad; una realidad estrafalaria, desprovista de la grandeza de las grandes epopeyas …

Ramón Barea —Premio Nacional de Teatro 2013— protagoniza esta versión de las Comedias bárbaras que ha hecho el director artístico del Centro Dramático Nacional, Ernesto Caballero, condensando en un solo espectáculo las tres piezas que forman el ciclo de Valle-Inclán, y rebautizandolo como Montenegro.

”Tengo oído, que también sucede por veces heredar aquella condición de la leche que se mama, y no de la sangre. Yo tuve una nieta criada por una cabra, y no he visto en los días de mi vida criatura a quien más le tirase andar por los altos.

Ramón del Valle-Inclán, Comedias bárbaras: Águila de Blasón

Edad recomendada: a partir de 16 años

Fotos
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Llorenç Prats Canals
    Llorenç Prats Canals

    Hi havia dues coses que m’atreien d’aquest espectacle: veure com se’n sortia el director i la companyia d’un projecte tan agosarat com és muntar junta tota la saga dels Montenegro de les Comedias Bárbaras de Valle Inclán, i també veure un espectacle de gran format i abon preu, cosa de la que aquí ja comencem a tenir síndrome d’abstinència. L’espectacle no defrauda, desbocat, com la mateixa literatura de Valle i amb generosa imaginació per transportar-nos eficaçment a paratges i situacions tan diversos i complexos. Hi ha recursos, com l’ús dels actors-animals, cavalls i gossos, que són dignes d’un estat de gràcia (com la batalla final de la Victòria d’Enric V, per posar un exemple casolà). La interpretació és desigual. Va des de brillant (Janfri Topera, Mona Martínez…) a discreta. El mateix Ramón Barea, cap al final, no sé si per cansament, surt una mica del paper i tira d’ofici. L’escenografia em cantava una mica per a un muntatge tan atrevit. El públic mereixia un parell de passos més… Tot un espectacle, sí, solvent i reeixit per a un compromís tan difícil, ara, amb tots els mitjans que van posar damunt de l’escenari, amb tota l’estructura d’un Centro Dramático Nacional al darrere, penso que es podia exigir una mica més. Com quan el TNC va poder fer el seu darrer gran muntatge, aquell Agost, de ja fa uns quants anys, que ens va clavar a la butaca. Té més mèrit tirar endavant un muntatge gairebé tan agosarat i potser més impecable com la Victòria d’Enric V, alçar amb dos duros una obra tan rica com Translations, o presentar la filigrana dels Animals de Companyia, al menjador de qualsevol casa o centre cívic i encara tenir l’ànim d’anar-se’n de gira per Amèrica, o defallir, però aguantant, com la Gemma Brió i el seu esplèndid Llibert. Res a dir de les molt recomenables Comedias Bárbaras, però, com diria el Cruyff, els diners s’han de veure al camp.

    19/10/2014
  • Elisabet Ramírez Valle
    Elisabet Ramírez Valle

    Gran puesta en escena y magníficas actuaciones, especialmente la de Ramón Barea. ¡Recomendable!

    16/10/2014