Vam esperar al dia del col.loqui per poder gaudir d'aquesta esplèndida proposta, escrita per
Nell Leyshon, traduïda de l'anglès per
Marc Rosich i dirigida per
Fernando Bernués.
Una escenografia de Max Glaenzel, autènticament impactant, supèrbia, de les que et deixa bocabadat al punt d'entrar a la sala. Els actors a escena, esperen.
Els ulls no poden abastar la immensitat d'un espai delimitat per les parets que conformen una mena de capsa tancada, on aquest món rural esdevé claustrofòbic, trist i fred.
És tardor, els dies són curts i les fulles i les pomes cauen dels arbres en una finca rural d'Anglaterra.
Compartim amb la família un dia de les seves vides, un dia especialment dur marcat per la mort i el funeral del cap de família.
A la primera part l'atenció queda centrada a l'interior de la casa, on comencem a intuir les relacions entre els membres de la família i on se'ns plantegen un munt de preguntes que en caure el telo a la mitja part no han tingut resposta.
A la segona part centrem l'atenció en l'exterior de la casa, els camps i les pomes, i
comencem a entendre les relacions de dependència d'aquesta família dominada per una mare possessiva.
Una finca en procés d'abandonament, on els arbres no estan podats i les pomes no estan recollides.
Una dona aparentment fràgil, però molt manipuladora, que vol controlar "els seus homes" fent fora les dones que suposen competència, començant per la seva pròpia filla.
Emma Vilarassau ens ha interpretat, una magnifica Irene (potser una de les millors interpretacions que recordem), de caràcter dur i obsessionada a mantenir el seu fill a la casa perquè ocupi el lloc del pare. És l'hereu. No li vol xicotes ni família, i el noi viu dominat per ella incapaç de prendre decisions.
Ella també se n'ocupa del seu germà,
una extraordinària interpretació de l'Eduard Farelo, que l'interpreta d'una manera molt creïble, un disminuït psíquic que viu feliç, en la seva permanent innocència, i que vol acontentar a tothom.
Un nen gran que es deleix perquè la germana li expliqui contes.
La Brenda és la germana bessona del Roy, la filla "rebutjada" que s'enfronta amb la mare de la qual està distanciada. També manipuladora, a la seva manera, intenta provocar la rebel·lió del germà.
I l'única persona aliena a la família és la Linda, de la que el fill havia estat enamorat i que havia estat allunyada per la mare com una "fruita prohibida".
Nosaltres creiem que es tracta d'una història senzilla en un món rural tancat, on no passen grans coses, però on les relacions i conflictes familiars es viuen intensament i segurament prenen una major importància que en altres entorns més oberts.
Una història que potser pot resultar lenta i avorrida per alguns espectadors, perquè està explicada d'una manera pausada i s'allunya de les preses i a l'obligada i continuada acció, a la què ens obliga la societat en què vivim.
Un text amarat de poesia que ens parla d'un món rural, ja en extinció, que sobreviu gràcies a aquestes famílies tancades i conservadores on els odis i els ressentiments entre els membres de la comunitat també sobreviuen.
La nostra valoració és de 8 sobre 10
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ
Un drama amb cinc actors i actrius de qualitat. L’escenari és impressionant i l’argument insòlit. Si us agraden les obres de teatre amb un argument molt obert i que durant la trama vas descobrint motius, accions i conseqüències. Pel meu gust, el repartiment ha estat ideal: Emma Vilarasau, Eduard Farelo, Lluís Marquès, Clàudia Cos i Laura López.
El teatre permet una acústica perfecte i els efectes especials sorprenen. Els canvis de punt de vista et deixen bocabadat. Una obra molt interessant per un cap de setmana.
Crec que el director de Teatre Fernando Bernués ha dirigit magistralment aquesta dura obra de conflicte familiar a l’àmbit rural.
Començant per l’escenografia espectacular i continuant amb unes actuacions estel·lars.
Emma i Laura ( Irene i Brenda ) impressionants , un dol de dives que ens han emocionat . El germà tan tendra que borda E. Farelo ens ha encantat i Roy i Linda excel·lents cadascú amb el seu dol. Es una obra que s’ha de veure .
Quina passada d’obra de teatre. Feia molt de temps que no sortia del teatre amb aquesta sensació, m’han captivat les interpretacions del personatge de Irene (E. Vilarasau, com sempre brillant), la seva filla Brenda (gran descobriment de l’actriu L. López, una interpretació impressionant), excel·lent la interpretació del personatge Len (E. Farelo), en Roy i Linda, personatges molt be interpretats (L. Marquès, C. Clos).
També m’agradaria destacar la bona direcció de F. Bernués (li vaig escoltar en el col·loqui després de l’obra), amb molta sensibilitat i al mateix temps donant als personatges una dosis de passió dramàtica imprescindible… i per suposat he de destacar l’escenografia de M. Glaenzel impressionant… obra molt recomanable.
Drama rural, de los que me gustan.
Una historia de manzanas, de una familia infeliz, una madre fría y egoísta y un hecho que hará saltar por los aires los lazos de los integrantes de la familia. Este hecho nos lo intuirán en la 1ª parte de la obra para esperar a la 2ª parte para sorprender a toda la platea. Aunque tengo que decir que me han quedado Cabos sueltos sin explicar. Así que tendré que verme el coloquio de la obra jajajaja
La escenografía me ha encantado. Muy poética, muy profunda, con esos árboles secos colgando y una iluminación maravillosa.
Destacar el trabajo de Farelo interpretando al hermano deficiente de la protagonista. Bravo por él
Y la Vilarasau correcta como siempre. Es una apuesta segura.
Un drama sobre la memòria i la pèrdua dels referents familiars.
Avui al Lliure he vist aquesta obra de la novel·lista anglesa Nell Leyshon i que dirigeix Fernando Bernués. Es tracta d’un drama rural i ens situa a Anglaterra en el si d’una família on la mare, una dona possessiva i manipuladora acaba de quedar vídua. Jo no sé si avui no era el meu dia però el text m’ha deixat totalment indiferent, no m’ha aportat absolutament res, se m’ha fet lenta i repetitiva i no he marxat a la mitja part amb l’esperança que la segona millorés, però que va més del mateix per no dir pitjor. He sortit totalment decebut. No tot per això ha estat negatiu, l’escenografia de Max Glaenzel m’ha semblat espectacular i fins i tot poètica. I pel que fa a la interpretació, Eduard Farelo en el personatge del germà de la dona, una persona amb deficiència i en la qual Farelo, està brillant. I Emma Vilarasau tot i que aquesta vegada no cau en l’histrionisme com alguna vegada ha passat, l’he vist moltíssimes vegades millor que avui amb aquesta obra. Pel que he vist a la platea hi ha hagut opinions contraposades, ja que els del meu costat i davant a mitja part han marxat, però al final hi ha hagut molts aplaudiments.