Todo lo que necesitas para ir al teatro

Si mireu el vent d’on ve

Si mireu el vent d’on ve

Irene es la dueña de una finca dedicada al cultivo de manzanas, donde vive con su hijo. Su hija se fue hace mucho tiempo y ha perdido el contacto. Un otoño, ella regresa y se desencadena este relato sobre la madurez y los cambios de la Inglaterra rural de hoy. La firma una de las dramaturgas más reconocidas del panorama británico actual.

Fotos + fotos

Si mireu el vent d’on veSi mireu el vent d’on veSi mireu el vent d’on veSi mireu el vent d’on veSi mireu el vent d’on ve

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    Josep Aguilera

    Un drama amb cinc actors i actrius de qualitat. L’escenari és impressionant i l’argument insòlit. Si us agraden les obres de teatre amb un argument molt obert i que durant la trama vas descobrint motius, accions i conseqüències. Pel meu gust, el repartiment ha estat ideal: Emma Vilarasau, Eduard Farelo, Lluís Marquès, Clàudia Cos i Laura López.
    El teatre permet una acústica perfecte i els efectes especials sorprenen. Els canvis de punt de vista et deixen bocabadat. Una obra molt interessant per un cap de setmana.

    18/03/2018

  • 12345

    caterina

    Crec que el director de Teatre Fernando Bernués ha dirigit magistralment aquesta dura obra de conflicte familiar a l’àmbit rural.
    Començant per l’escenografia espectacular i continuant amb unes actuacions estel·lars.
    Emma i Laura ( Irene i Brenda ) impressionants , un dol de dives que ens han emocionat . El germà tan tendra que borda E. Farelo ens ha encantat i Roy i Linda excel·lents cadascú amb el seu dol. Es una obra que s’ha de veure .

    06/03/2018

  • 12345

    JLLgarcia

    Quina passada d’obra de teatre. Feia molt de temps que no sortia del teatre amb aquesta sensació, m’han captivat les interpretacions del personatge de Irene (E. Vilarasau, com sempre brillant), la seva filla Brenda (gran descobriment de l’actriu L. López, una interpretació impressionant), excel·lent la interpretació del personatge Len (E. Farelo), en Roy i Linda, personatges molt be interpretats (L. Marquès, C. Clos).
    També m’agradaria destacar la bona direcció de F. Bernués (li vaig escoltar en el col·loqui després de l’obra), amb molta sensibilitat i al mateix temps donant als personatges una dosis de passió dramàtica imprescindible… i per suposat he de destacar l’escenografia de M. Glaenzel impressionant… obra molt recomanable.

    03/03/2018

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Drama rural, de los que me gustan.
    Una historia de manzanas, de una familia infeliz, una madre fría y egoísta y un hecho que hará saltar por los aires los lazos de los integrantes de la familia. Este hecho nos lo intuirán en la 1ª parte de la obra para esperar a la 2ª parte para sorprender a toda la platea. Aunque tengo que decir que me han quedado Cabos sueltos sin explicar. Así que tendré que verme el coloquio de la obra jajajaja
    La escenografía me ha encantado. Muy poética, muy profunda, con esos árboles secos colgando y una iluminación maravillosa.
    Destacar el trabajo de Farelo interpretando al hermano deficiente de la protagonista. Bravo por él
    Y la Vilarasau correcta como siempre. Es una apuesta segura.

    24/02/2018

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Un drama sobre la memòria i la pèrdua dels referents familiars.

    19/02/2018

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui al Lliure he vist aquesta obra de la novel·lista anglesa Nell Leyshon i que dirigeix ​​Fernando Bernués. Es tracta d’un drama rural i ens situa a Anglaterra en el si d’una família on la mare, una dona possessiva i manipuladora acaba de quedar vídua. Jo no sé si avui no era el meu dia però el text m’ha deixat totalment indiferent, no m’ha aportat absolutament res, se m’ha fet lenta i repetitiva i no he marxat a la mitja part amb l’esperança que la segona millorés, però que va més del mateix per no dir pitjor. He sortit totalment decebut. No tot per això ha estat negatiu, l’escenografia de Max Glaenzel m’ha semblat espectacular i fins i tot poètica. I pel que fa a la interpretació, Eduard Farelo en el personatge del germà de la dona, una persona amb deficiència i en la qual Farelo, està brillant. I Emma Vilarasau tot i que aquesta vegada no cau en l’histrionisme com alguna vegada ha passat, l’he vist moltíssimes vegades millor que avui amb aquesta obra. Pel que he vist a la platea hi ha hagut opinions contraposades, ja que els del meu costat i davant a mitja part han marxat, però al final hi ha hagut molts aplaudiments.

    18/02/2018

Artículos relacionados