Masacre

Doncs sí, l'Espai Lliure pelat, només amb una p... cadira, això sí, amb una il·luminació de luxe. Com es poden suggerir tantes coses només encenén i apagant llums? Pregunteu-li al Raúl Baena. L'obra hauria de ser àrida i rasposa com un fregall d'espart, ja que va del naixement i creixement del capitalisme espanyol, però aquest fill de dibuixant incisiu ha resultat ser un creador del mateix calibre que el pare: incisiu i rebuscador com un sense sostre entre les deixalles de la política espanyola de l'últim segle. Interesantísim plantejament i una posada en escena notable. Els dos intèrprets, nota alta.

 

 

 

Crítica completa » http://bit.ly/2oMbubd

La companyia Teatro del Barrio ens va portar EL REY la temporada passada, una proposta que ens feia mirar, de forma diferent, la transició espanyola. Ara ens porten una mica més enrere en el temps i ens presenten, cronològicament, la història del capitalisme espanyol des de l'inici del segle XX fins als nostres dies.

Alberto San Juan escriu, dirigeix i interpreta aquesta proposta oferint-nos un altre capítol de la seva visió sobre els esdeveniments polítics més recents del nostre país. Amb el segell d'identitat de la companyia, ja que es tracta de teatre de denúncia.

Marta Calvó acompanya en l'escenari a Alberto Sant Joan, en un viatge a 1939 per tornar a caminar des de llavors fins avui.

En paraules del mateix autor aquesta obra pretén entendre com s'han format, d'on vénen, els principals nuclis de poder econòmic actuals i fer un recorregut des d'enrere. Quin paper han jugat en el franquisme, en la República, en la Transició, en l'etapa González, en la d'Aznar...

La representació s'inicia amb un matrimoni de la classe mitjana que estan presents en un programa de televisió per explicar les seves experiències d'on viuen i de la diferència que hi ha entre viure a ciutat i viure a una urbanització amb piscina, pistes de tenis, .... un món idíl·lic, un món d'aparences, un món de falsa felicitat on res no és el que sembla.

Una escenografia inexistent, només una cadira, una il·luminació acurada i una excel·lent interpretació dels dos actors que donen vida a tots els personatges, siguin històrics o no, amb una gran facilitat de transformació de l'un a l'altre.

MASACRE és doncs una història de la banca espanyola que posa el focus sobre els lobbies econòmics i empresarials, una història sobre com es forma el poder de la banca, i, en connexió amb ell, el poder de les constructores, elèctriques, gasistiques, i d'altres oligopolis. Per defecte, parlem dels polítics i assignem als polítics les responsabilitats de tot el que passa al nostre entorn, però Alberto San Juan ens vol demostrar que els polítics ocupen un paper secundari respecte al poder econòmic. Un altre cop una obra construïda com una crònica amb un gran component crític.

Si desitgeu llegir la crònica original sencera, només heu de clicar AQUÍ