Todo lo que necesitas para ir al teatro

Cartelera /

Il viaggio a Reims: Gioachino Rossini

Il viaggio a Reims: Gioachino Rossini

Hilarante sátira de la vieja aristocracia con un elenco de grandes solistas

En el viaje para celebrar la coronación de Carlos X, un grupo de estrafalarios aristócratas y oficiales se da cita en el balneario Il Giglio d’Oro, en la Lorena francesa. La última ópera italiana de Rossini sube de nuevo al escenario del Liceu con el hilarante montaje de Emilio Sagi, que convierte la ópera en un ingenioso juego escénico.

Verdadera pieza de ingenio, Il viaggio a Reims contiene una sarta de arias y piezas concertantes (como la escrita para catorce voces) de indiscutible calidad y originalidad, muchas de las cuales Rossini «recicló» tres años más tarde para Le Comte Ory.

Al competente equipo vocal, que incluye intérpretes rossinianos de referencia junto a jóvenes e incipientes talentos, cabe sumar la dirección musical de Giacomo Sagripanti, especialista en Rossini y ganador de los International Opera Awards de Londres como mejor joven director musical en 2016.

Il viaggio a Reims

Dramma giocoso en un acto. Libreto de Luigi Balocchi. Estreno absoluto: 19/6/1825, Théâtre Italien de París. Estreno en Barcelona: 10/03/2003, Liceu. Total de representaciones en el Liceu: 12.

Vídeo

Fotos

Il viaggio a Reims: Gioachino RossiniIl viaggio a Reims: Gioachino Rossini

Valoración espectadores

  • 12345

    Jordi Casas Duocastella

    Sense ser aficionat a l’òpera, però amb interès per apropar-m’hi, he tingut l’oportunitat d’assistir a l’assaig general d’aquesta obra gràcies a Teatre Barcelona.
    Sense temes que hagin transcendit la cultura popular més enllà dels cercles de l’òpera, l’obra es pot fer llarga en alguns moments. L’austera posada en escena tampoc hi ajuda, utilitzant la pantalla del fons únicament com a cel.
    Tanmateix, els temes col·lectius amb més veus, com el que va in crescendo al final del primer acte, i les interpretacions de l’ampli repartiment fan que aquest assaig general tingui un aprovat alt.

    10/09/2017

  • 12345

    toni

    Excel.lent oportunitat d´apropar-nos a una de les darreres obres de Rossini, no siguent de les més conegudes i amb un marcat propòsit, és un exercici de mestria molt ben executat. Moltes gràcies per donar-nos l´oportunitat d´assistir al assaig general, va ser un veritable plaer.

    12/09/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    na òpera com poques que ofereix la possibilitat de gaudir de divuit veus diferents. Un mosaic vocal atractiu i variat on el triomf del belcanto llueix amb exigència i on el famós concertant de catorze veus, únic en la història de l’òpera, s’ha resolt amb el frescor i l’inconfusible esperit rossinià. Ha brillat amb llum pròpia, entre les dones, l’elegant Corina, de timbre esmaltat i color vellutat, la soprano moldava Irina Lungu i entre el hommes m’ha cridat l’atenció el timbre atractiu i greu del baix Roberto Tagliavini fent de Lord Sidney i el sempre excels cant en estil i pulcritud del Profondo de Pietro Spagnoli. En quan a la producció aquesta ha estat una concepció minimal en què els cantants assumeixen el protagonisme absolut d’una òpera gairebé en versió de concert, amb vestuari basat en blancs i negres i un treball actoral d’omnipresència escènica del qual se’n surten molt bé. He disfrutat d’alló més

    16/09/2017