Sinopsis

Aunque la distancia musical entre Puccini y Dallapiccola parece incompatible con un doble programa, ambos títulos comparten una misma visión del dolor humano frente a la privación de libertad. Dos prisioneros, uno de la dictadura política, otro de la ideológica; dos víctimas de un oscurantismo del que no podrán liberarse aun al precio de una transfiguración ilusoria. También existe complicidad en la inspiración familiar: Iginia, la hermana mayor de Puccini, había profesado en las Agustinianas de San Nicolás; Laura Coen, esposa de Dallapiccola, era judía en la Italia de Mussolini. Suor Angelica es la última representante del melodramma italiano, la madre de Il prigionero es el corifeo de la tragedia que prologa: romanticismo frente a neoclasicismo poscubista. Pero hay un mismo dolor, idéntica vulneración del sentimiento y del derecho.

Il prigioniero. Ópera en un prólogo y un acto. Libreto y música de Luigi Dallapiccola basado en La torture par l’espérance de Auguste Villiers de l’Isle-Adam y La Légende d’Ulenspiegel et de Lamme Goedzak de Charles de Coster. Estrenada el 20 de mayo de 1950 en el Teatro Comunale de Florencia.Estreno en el Gran Teatre del Liceu.

Suor Angelica. Ópera en un acto. Libreto de Giovacchino Forzano. Música de Giacomo Puccini. Estrenada el 14 de diciembre de 1918 en el Metropolitan Opera House de Nueva York. Estrenada en el Gran Teatre del Liceu el 21 de diciembre de 1948. Última representación en el Gran Teatre del Liceu, el 10 de noviembre de 1987.

Duración:
130 minutos

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 1

Neus Mònico Fernández

Les dues obres , de gran contingut metafòric, ens parlen de la privació de la llibertat, en la primera l’acció succeeix en una presó i la segona en un convent.
Totes dues comparteixen un mateix tema, la indefensió del individu davant de la crueltat dels tirans i també comparteixen com a final la mort per aconseguir la llibertat.
L’escenografia, creada per Lluís Pascual és espectacular, utilitzant la mateixa estructura per les dues obres.
Es tracta d’una estructura metàl•lica de forma circular amb moviment giratori, que imita les reixes d’una presó i posteriorment un convent de clausura.
L’estructura està formada per diferents altures i envoltada d’una escala circular, on els personatges es mouen durant la representació.
Totes dues obres transcorren dins i fora de l’estructura.
La il•luminació és més fosca en la primera i amb més llum a la segona, a part dels hàbits de les monges, que ressalten per la seva blancor.
La llum juga un paper molt important en «Il Prigioniero»; el començament és preciós, la intensitat gradual de la llum ens va descobrint l’escenografia a poc a poc.
La música de les dues obres és magnífica, però personalment a mi m’agrada molt més la de Puccini,em transmet molt més ; tot i que m’ha agradat força la de Dallapiccola, que ha estat tot un descobriment.
Haig de destacar la magnífica veu de Dolora Zajick, en el paper de la tia. Però la soprano Barbara Frittoli , en el paper de Sor Angelica ,ha estat BRUTAL !!!!!!!!!!!!!! i al final quan ha cantat l’ària «Senza mamma, bimbo, tu sei morto»,que és d’una infinita tristesa, ja ha estat increïble,………… els pels de punta i plorant sense parar !!!!!!!!!!!
Felicitats per la magnífica direcció d’en Lluís Pascual.
Felicitats a l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu, que sempre és un plaer poder escoltar-los.
Gràcies a l’Anna Criado per pensar en mi.
LA RECOMANO A TOTHOM !!!!!!!!!!
Il prigionero 50 min.
Entreacto 30 min.
Suor Angelica 55 min.
Total 2 horas y 25 min.

25/06/2014

Deja tu opinión