Fuga de conills

Una nova companyia teatral, 010 Teatre, ens va presentar fa uns dies, en roda de premsa, el seu projecte artístic FUGA DE CONILLS que divendres al vespre vam tenir oportunitat de veure a la Sala Atrium.

La companyia, integrada per la dramaturga i directora Martina Cabanas Colell, i els actors Pau Zabaleta, Maria Cirici i Artur Rodríguez han aixecat aquesta obra, una fusió de diferents tècniques interpretatives i disciplines artístiques, música en directe, teatre-dansa, màscares, monòlegs, .... que va ser estrenada una setmana abans, a la sala La Planeta de Girona.

Els dos actors ens parlen de la precarietat laboral del món de l'espectacle que els obliga a acceptar treballar disfressats de conillets en les festes d'aniversari, mentre esperen l'oportunitat de la seva vida. El DJ també sobreviu punxant en una discoteca la música que el públic demana, sent que a ell el que li agrada es Bach.

Però la proposta va més enllà que parlar de la precarietat d'aquestes professions, ens parla de la problemàtica existencial de la majoria de tota una generació que ha estat vivint còmodament, han tingut tot allò que els hi era necessari o no tan necessari, i ara, quan tenen trenta i tants anys s'entesten en no envellir, perquè tenen por d'enfrontar la vida. Quan observen la vida dels "adults" a través de la finestra pensen que ells no seran així, que la vida que veuen no és la que ells tindran, perquè ells són diferents i estan destinats a un futur més esplendorós, només els hi cal esperar ....

Una generació marcada per la necessitat de fugir cap al davant, pel concepte de l'èxit o del fracàs, per la seva incapacitat de triar. Solitud, incomunicació, addiccions, por a les responsabilitats, somnis impossibles, passivitat ... conceptes amb els quals s'han d'enfrontar en la societat actual. Un retrat de la frustració generacional, del desencantament.

Però l'obra és també un cant a l'amistat, la nova família actual són els amics, amb els que comparteixes neguits, ratlles de coca, "festa" ...

L'espectacle reflecteix la dificultat de lluitar pel que realment t'importa com a persona, malgrat les possibles frustracions en veure que no has arribat on pensaves o somiaves quan eres jove ... i en aquest aspecte retrata a la perfecció tota la societat, sense fer diferenciació entre diferents generacions.

També vol denunciar d'alguna manera, aquesta passivitat en no fer gairebé res per solucionar-ho ... i concloure que malgrat que aquesta realitat no t'agrada gens.

FUGA DE CONILLS és una obra fresca, amb una trama aparentment molt senzilla però amb innumerables capes, magníficament dirigida per la mateixa autora i interpretada per tres actors que transmeten sinceritat, i amb una posada en escena dinàmica, divertida i potent, que ens ha arribat. Molt recomanable.

Per veure la nostra ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

Martina Cabanas, autora del text i directora del muntatge, ha posat el focus en la generació dels nascuts al voltant de 1980, i per tant, coetanis del neoliberalisme que Ronald Reagan i Margareth Thacher van imposar a mig món. Una generació desil·lusionada, conscient que no se'n sortirà i sabedora que el futur no està en les seves mans. Una generació que sent el pes insuportable d'una societat que només té ulls pel mercantilista i desprecia tot allò que no generi un benefici immediat.

Pau Zabaleta, Maria Cirici i Artur Rodríguez han volgut obrir-se camí, d'una o altra manera, en el món del teatre, però les seves expectatives s'han vist frustrades i han estat incapaços de donar un cop de timó a les seves vides perquè la manca de recursos personals i la desídia s'imposen a la voluntat de tirar endavant i d'assolir els objectius. La història, per tant, és la història d'una fugida, a través de les drogues, la promiscuïtat o fins i tot la maternitat, elements que actuaran com a substitutius que mirin d'omplir el buit deixat pel fracàs.

El muntatge opta per l'austeritat en tots els elements de l'escena que deixa als intèrprets la responsabilitat d'explicar-se. El més rellevant de Fuga de conills és la introducció d'un element fantàstic, irreal, que acaba essent l'única possibilitat de fugida no infructuosa per als tres personatges.

 

Los conejos son unos animales que cuando huyen, generalmente por miedo, lo hacen a la desesperada, sin mirar donde van y sorteando los obstáculos como pueden. En esta obra de Martina Cabanas Collell tenemos tres jóvenes que tampoco saben demasiado bien donde van, pero que huyen adelante por inercia, acompañados de una serie de sustancias que, en principio, les tienen que allanar el camino. La precariedad laboral de los actores, las dudas sobre la maternidad, la impotencia causada por las drogas y, sobre todo, la desesperación ante un mundo que no cuenta con ellos son los grandes temas que planean durante los 70 minutos de función. Todo ello con toques oníricos que ayudan a subir el nivel y, curiosamente, aportan más sentido que los diálogos a gritos en medio de la disco.

Uno los problemas de Fuga de conills es que se asemeja demasiado a Wasted, de Kate Tempest, pero sin la profundidad y la complejidad que la británica da a sus personajes. Aquí se han querido mezclar escenas cotidianas y diálogos realistas con un nivel más literario, pero el encaje no ha acabado de funcionar. Los personajes no tienen tiempos para crecer y sus conflictos resultan, a ratos, un poco frívolos. La estética, sin embargo, y el intento de dar una nueva dimensión a la historia hacen que el texto levante el vuelo en alguna escena. Lástima que sea un vuelo corto, como el trayecto de estos personajes inseguros y temerosos.