Elles

"Elles" és un musical de petit format escrit i musicat per Josep Maria Ribaudí; també conegut amb el sobrenom de Kabrota.

"Elles" es va estrenar al Teatre Municipal l’Ateneu el diumenge 20 de setembre. Com a companys que vam ser en aquesta revista, i per l'amistat que ens uneix des de fa temps, no ens ho vàrem pensar dues vegades i carretera i manta cap a Igualada a gaudir d'aquest dia que prometia ser molt especial.

Tot i que "Elles" és el seu primer projecte de teatre musical, és la segona vegada que en Kabrota porta a escena una de les seves creacions, ja que al Festival Píndoles de l'any passat una de les seves obres va ser escollida per formar part del festival. Es deia "Veus", i ens explicava la història d’un pare que ha perdut la seva família en un dels bombardejos durant el setge de Sarajevo. També s'ha de dir que porta anys escrivint relats curts i contes, i que molts d’aquests relats es troben en un llibre de contes que va escriure fa uns quants anys. El llibre porta per títol “Tornar a néixer i altres històries poc edificants”. Per cert és boníssim!!!

"Elles" és un projecte que porta coent-se des de fa uns quants anys. Va començar amb la idea d'escriure  petites històries que parlaven de dones abandonades; i si en Kabrota no em va enredar, en tenia més d'una vintena d'escrites, de les quals en va d'haver de triar deu per tirar endavant aquest muntatge. A diferència de tots els seus altres escrits, de caire irònic, o "poca soltes" com ell els anomena, les històries que ens explica a "Elles" són serioses i més reals.

"Elles" són l’Eulàlia, la Mercè, la Pepa, l’Antònia, la Filomena, la Ramona, la Julieta, la Queralt, l’Angelina i la Càndida. Aquestes deu dones les coneixem a través de la memòria de la Càndida, la tieta àvia de l’Eulàlia, la protagonista del relat, interpretada per l'actriu i mezzosoprano Mònica Vives. Ella sola interpreta (actua i canta) les dotze dones que surten a escena, un repte que aconsegueix malgrat la dificultat d'algunes de les peces musicals, amb canvis de registre molt complicats. Pel que fa a la interpretació, no em va acabar de convèncer del tot quan interpretava el paper de la tieta avia.

La música és una autèntica meravella, personalment em va encantar. El tipus de música que hi trobem són cançons melòdiques d’amor i desamor. Al piano el músic Txema Riera, professor de l’Escola de Música d’Igualada, també responsable de la producció musical.

La directora i dramaturga Sílvia Sanfeliu és qui ha escrit el text i ha dirigit l’obra. Pot ser aquí és on no hi acabo d’entrar, no em crec la trama o fil conductor que ha triat per enllaçar les històries. Penso que, consti que és una opinió personal i lluny de considerar-me persona entesa,  aquí ha estat el fallo d’aquest musical. Tanta mala sort en una família, i que a més a més totes siguin dones, no és gaire creïble. Llàstima perquè les històries són molt bones.

Tret d’aquests petits detalls, m’ha agradat molt la posada en escena, el joc de llums, les melodies i les cançons.

En definitiva m’ho he passat molt bé. M’he emocionat amb la música i amb algunes cançons. Ha estat una tarda inoblidable.

Memorable l'instant on en Kabrota ens ha tocat una de les seves peces musicals. M'he emocionat. Brutal!!! Espero poder-lo tornar a gaudir de la seva sensibilitat musical.

Penso que el que ha fet en Kabrota és realment extraordinari. Felicitats!!!

***/****

“Elles” es una pieza cuya música y  texto de las canciones son de Josep Maria Ribaudí, alias Kabrota. Es su primer musical y esperemos que no sea el último. A él le reconocemos el mérito de haber estrenado un musical propio, alejado de los teatros de las grandes ciudades, en un momento de desánimo teatral por culpa de la pandemia y de haber sabido utilizar el conocimiento obtenido de ser un veterano y compulsivo espectador de teatro.

Es la historia de diez mujeres de una misma familia que tienen en común la soledad o el abandono en las más variadas formas. Son historias reales vividas o contadas. El hilo conductor es el relato de una tía abuela que regala a una sobrina un panteón familiar en el que se encuentran las diez mujeres citadas. Cada semana la visita a la tía se convierte en un relato en forma de canción.

Aunque ya tiene una larga trayectoria en teatro musical, (Rent, Mamma Mia, Cop de Rock..), es la primera vez que podemos deleitarnos con l’actriz Mònica Vives en todo su esplendor. Aquí encarna todos los personajes: la tía, la sobrina y las diez mujeres con pequeñas modificaciones en el registro de la voz, en el movimiento o los complementos del vestuario.

Las canciones, a mi modo de ver, son difíciles pero la mezzosoprano Vives se encuentra cómoda y las canta con una gran y sencilla naturalidad.

La directora y dramaturga es Sílvia Sanfeliu quien ha escrito el texto y ha dado los matices necesarios a los sentimientos de cada canción. Ella nos ha transportado a un pasado y a unas vivencias lejanas tratadas con una ternura exquisita. El pianista, Txema Riera, responsable también de los arreglos, interviene actoralmente en algunas escenas.

Quiero destacar la canción interpretada encima del piano y el bolero con el que rompe la nostalgia y la tristeza de los temas anteriores utilizando un “mantón de Manila” que la intérprete hace volar aportando aire al escenario y vida a la historia. Todo ello se lo debemos a la directora de movimiento, Encarni Sánchez, quien ya nos había demostrado su creatividad, precisión y saber hacer en Stabat Mater.

La guinda final del día del estreno fue la interpretación a piano de un tema por parte del autor de la obra rodeado por todo el equipo. Un día y una obra que no olvidaremos.