Cia. La Trepa: El somni d'una nit d'estiu

Cançons, senzillesa escenogràfica (un gran valor educatiu) i molt de joc per a una altra adaptació d’un clàssic per part de La Trepa (desembre tornen al Regina amb Cançó de Nadal, de Dickens). En tenen prou amb tres columnes clàssiques de cartó pedra i uns quants cons senzills a mode d’arbres per perfilar bé els diferents espais d’aquesta comèdia de Shakespeare: el de la cort, el taller dels artesans i el bosc on tots els personatges conflueixen. Tres blocs: la realitat trapella i màgica dels follets i les fades del regne natural, l’embolic calculat d’entrades i sortides, d’encontres i desil·lusions, d’enamoraments i desenamoraments dels cortesans, més la comicitat estripada del poble, que és la que sembla que fa més gràcia a la canalla. Que bona que és l’estructura bàsica d'El somni d’una nit d’estiu. Sense la faramalla i els castells de focs verbals amb què Shakespeare juga sempre en les comèdies (instal·lat sovint en el Molt soroll per res, a fer-nos gaudir del pur goig d’enfilar-la verbalment), reduïda aquesta gràcia a les cançons i alguns jocs de rimes i ritmes, en canvi, la compressió de les escenes encara potencia el vodevil trepidant amb què es retraten els personatges. Divendres a la tarda seguien bé la història els més petits. I reien. Com en l’obra original, el petit Puck se’ls adreçava directament, convertit així en còmplice trapella i, ves per on, en mestre de paraules i de joc.