El sistema solar

Diumenge ens vam dirigir al Lliure de Gràcia amb por, ja que els comentaris llegits de l'obra no eren massa positius, però ves per on, molt sovint les opinions són dispars i en aquest cas a nosaltres, aquesta proposta ens ha agradat molt.

EL SISTEMA SOLAR és el primer espectacle a l’estat espanyol, de la dramaturga peruana Mariana de Althaus (Lima, 1974), membre del Colectivo Viaexpresa (Col·lectiu de directors de teatre que va iniciar les seves activitats en el 2011).

Aquesta proposta s'ha dut a terme a iniciativa d'Aina Clotet que en veure l'adaptació cinematogràfica, estrenada el novembre del 2017, va proposar a la Carol López portar-la a l'escenari.

Carol López ha volgut potenciar la part còmica en aquest drama que ens parla d’una família desestructurada.

Els membres de la família es retroben la nit de Nadal amb la intenció de reconciliar-se després de dos anys d'incomunicació. Els dos germans, Edurne (Aina Clotet) i Pavel (Marc Clotet) i el fill d'en Pavel, Puli (diumenge Joel Bramona) esperen al pare i avi Leonardo (Guillermo Toledo) que arriba acompanyat de la seva núvia Paula (Nausicaa Bonnín).

És la primera vegada que coincideixen a l'escenari els germans Clotet que a més, interpreten el paper dels dos germans. Willy Toledo interpreta un pare absent, que havia estat ministre. Separat de la seva dona ha iniciat una nova vida amb la Paula, molts anys més jove que ell i que havia estat parella del seu fill.

Aviat comencen els retrets, i reviuen els records del passat compartit. Rancors i malentesos. Tots els membres de la família tenen les seves raons.

Observem com en aquesta família, i com en general passa a quasi totes les famílies, es repeteixen els patrons, les mateixes conductes que hem pogut observar en els avis o els pares, es repeteixen en els fills. La família és una institució que pot esdevenir molt tòxica.

Una obra que parla de relacions humanes i que critica la hipocresia entre els membres de la família, que no s'escolten quan parlen. Una família no deixa de ser un organisme social amb jerarquies, discursos, premis i càstigs i on, normalment, una figura esdevé "l'astre rei" que manté viu el sistema i en última instància evita que s'acabi trencant del tot. En aquesta família l'astre rei és l'avi, absent perquè ja és mort però present en la ment i el record de tots.

Amb un muntatge a quatre bandes, una il·luminació màgica, i una escenografia despullada, molt austera, es posa èmfasi en el treball dels actors, i a nosaltres, el públic ens fan sentir com a part de la família. No s'ha considerat necessari traduir l'obra al català però sí adaptar-la a la nostra manera de parlar castellà.

Ens han agradat molt totes les interpretacions, però volem remarcar molt especialment la del "nostre nen", en Joel, que amb només 11 anys ha interpretat el seu paper amb una professionalitat realment envejable i prometedora.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Las familias desestructuradas son un clásico del género de la comedia y El sistema solar recurre a este lugar común para presentar la enèsima propuesta. La protagonista es una mujer con problemas mentales que ha quedado para cenar el día de Navidad con su hermano, que tiene un hijo pequeño y ha sufrido el abandono reciente de su pareja (que no era la madre del hijo), y su padre, en que vendrá con su nueva pareja, una mujer joven que resulta ser la ex de su hijo.

Con un argumento francamente previsible, una puesta en escena desnuda y unas interpretaciones irregulares por parte de un reparto lleno de caras conocidas, El sistema solar es una de aquellas comedias intranscendentes que, como mucho, te permiten pasar el rato. Un entretenimiento que no aporta nada de nuevo ni como texto ni como a puesta en escena.

Más información en Somnis de teatre