El crèdit

Una obra fonamentada en l’escriptura desperta, aguda i intel·ligent del Jordi Galcerán, amb un humor que de tant proper toca uns nivells de genialitat molt alts, dirigida amb una proposta que potencia el treball de dos molt bons actors i fa un bon ús de l’espai escènic, els temps, les modul·lacions de veus, gags…un bon ritme general, una direcció d’art fluixeta, això sí, però que sustentada finalment en el treball, sobretot, d’en Jordi Boixaderas, però en menor nivell (particularment per la sensació de no vivència que en el recitat automàtic del text de vegades em distanciava) de l’altre Jordi, que s’entenen i escolten molt bé, ens atrapa i guia per un desenvolupament tant absurd com lògic dintre de la pròpia lògica, on volem jugar-hi, i amb la petita pega «Galcerán» que també he trobat a les seves altres obres, d’un tancament que no està a l’alçada de la resta de la proposta. Tot i així, un molt bon regust d’una proposta que tot i funcionar comercialment no deixa de tocar temes humans interessants i ser un bon mirall dels valors que regeixen la nostra societat.

Indubtable que hi ha dos actors genials sobre l’escenari. I resultat d’això són unes interpretacions impecables; dos homes parlant cara a cara i tantejant-se constantment.
Cal anar mentalitzat: vas a veure una obra basada en bancs i crítica econòmica! La sorpresa és quan descobreixes quina és la moneda de canvi amb la que sorgeix el procés. Moneda, que pretén ser l’única font no tangible per diners però, que històricament es tracta com a material bescanviable sense més. Cau en el tòpic.

Genial, estupenda, sense alts i baixos, riure assegurat i dos actors fantàstics dels que no es pot esperar menys. 100% recomanable, una de les millors obres de teatre que he vist en anys

Fantàstic!!
Un director d’oficina (Bosch) que es deu haver marcat moltes catxes en el seu currículum per arribar on ha arribat…posa de manifest la prostitució del sistema bancari que ens ha dut on estem avui! Un client (Boixaderes) que amb l’ús de la paraula, tant com a aval bancari com a medi de negociació crea els embolics necessaris per fer una molt bona comèdia i el més important, sortir-se’n amb la seva…. Afegint-hi correccions lingüístiques a paraules que tots hem fet servir algun dia, veient-nos-hi reflectits… A cada correcció riallada general!
Cal dir que fins que t’habitues a l’escenari rotatiu on actuen aquests cracks tens una sensació de mini-mareig permanent. Passats aquests primers 5 minuts, a riure s’ha dit!

L’autor, el director i els actors fantastics, nomes els seus noms ja em van engrescar per anar a veure l’obra; i si a aixo hi afegim el titol, cap motiu per no anar-hi. A mi personalment, que soc de l’ofici que es representra a l’obra, el primer que em va agradar, ningu si había atrevit fins ara a fer-ho, es que a més de questionar el sistema financer, es questiona tambe al client, que amb les seves amenaces vol obtenir si o si el que ell desitja, sense preocupar-li el mal que por arribar a fer; fins ara el dolent sempre era l’empleat de banca, crec que «el credit» ens pot ajudar a reflexionar si tot es valid per aconseguir el que un vol; a partir d’aqui, contiuem criticant el sistema. Una bona estona de riure, sense deixar de reflexionar amb el que la gent estem disposats a fer per aconseguir els nostres proposits, i amb com es desmonta tot un mon individual, quan un mateix deixa de controlar-lo.

Fantàstic text i fantàstica interpretació de Boixaderas i Bosch. Molt recomanable!