Eh man hé, la mecánica del alma

Zero en conducta ha passat de manera fugaç per Barcelona per a inaugurar la temporada a Sant Andreu. Quin bon presagi per al SAT! Com us ho explico... Una barreja de bunraku (l'art japonès de manegar titelles grans amb tres titellaires), dansa, mim, teatre (si és que la resta no ho és) per a preguntar-se coses al voltant dels titelles, de la seva ànima i, és clar, de la nostra.

La companyia catalana sap posar el seu indiscutible virtuosisme al servei de la dramatúrgia i estalviar-se els efectismes de cara a la galeria. De sobte, l'espectador s'adona que no mira els titellaires, sinó el titella... bona senyal. El Nolan, el titella protagonista, cobra vida des del primer moment gràcies a la tècnica excepcional dels Zero... però també, i sobretot, per una posada en escenaque prioritza l'allò humà, i que investiga quina és la seva essència. Que prescindible que és el "realisme" i com de fonamental és identificar trets de vida a l'escenari. Que emocionant que un titella, que sembla un titella, s'assembli tant a un home o a una dona.

Els titellaires de Zero també són actors i ballarins i no escatimen possibilitats lingüístiques per a expressar la tensió amb que la descoberta de la vida ho imbueix tot sense remei. Fins i tot la il·luminació és llenguatge a Eh man hé! Quan es troben els personatges homes i dones amb el titella ens assola el dubte més meravellós de tots: qui és més humà? On és l'allò humà? En què consisteix?

Que bé adonar-te, una altra vegada, que no et coneixes, que no saps gairebé res. Cal que ens ho diguem més sovint.

La Compañía “Zero en conducta” está especializada en teatro de títeres para público por encima de cinco años. Después de ver este delicioso espectáculo no he podido resistir la tentación de buscar y navegar para ver otras piezas de la misma compañía: “Nymio”, “Allegro ma non troppo”, “La dernière danse de Brigitte”, “Trashh o la poubelle plus belle”, todas ellas entrañables y de una profesionalidad exquisita. No es de extrañar que les hayan concedido el Premio Drac d’Or del Jurado Internacional y Jurado Juvenil y Drac d’Or a la mejor interpretación en la Fira de Titelles de Lleida 2019.

El nombre del espectáculo tiene relación con los indios Cheyennes y con los espíritus en los que creían y que dan vida a un títere de proporciones humanas que llaman Nolan. Las manos y el movimiento de cinco bailarines lo hacen caminar, correr, saltar y expresarse físicamente. Cada escena contiene un profundo significado. Especialmente impactante me pareció la escena entre una bailarina y Nolan en la que se intercambian los papeles. La magnífica interpretación de ella hace que se convierta en títere y a la vez da vida a Nolan.

La perfección en las danzas grupales, la simetría en los movimientos de brazos y manos y la elegante estética global no se consiguen fácilmente y denota un profundo trabajo de grupo y de tiempo.

Los cinco bailarines/as son: Elena Lalucat, Julieta Gascón, Jonathan Guisado, Pino Stiener y Putxa los cuales bajo la dirección de José Antonio Puchades y Julieta Gascón llenan el escenario de formas en diferentes escenas en las que bailan, expresan y transmiten emociones.

No formaba parte de una programación sino que era la presentación de la temporada de Sant Andreu Teatre. Una maravilla de espectáculo. Esperamos poderlo ver en alguna otra ocasión. Estaremos atentas.