Com els grecs - Teatro Barcelona

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones
Artículos

El Teatre Lliure presenta Com els grecs, de Steven Berkoff, bajo la dirección de Josep Maria Mestres.

Sinopsis

Uno de los padres de la iglesia cristiana decía que Homero maleducaba al pueblo con sus mitos porque el pueblo los entendía de modo literal e irreverente. Despojados de religión e irreverentes como los griegos, aquí están los mitos creados por Steven Berkoff en 1980, en plena era Thatcher. Visionario es poco.

Datos útiles

21/04 coloquio con la compañía después de la función

Idioma:
Catalán

Sinopsis

Datos útiles

21/04 coloquio con la compañía después de la función

Ficha artística

Fotos y vídeos

(GALERIA)TEATRE-BARCELONA-com_els_grecs_teatre_lliure_pablo_derqui-1

(GALERIA)TEATRE-BARCELONA-com_els_grecs_teatre_lliure_pablo_derqui-2

(GALERIA)TEATRE-BARCELONA-com_els_grecs_teatre_lliure_pablo_derqui-3

(GALERIA)TEATRE-BARCELONA-com_els_grecs_teatre_lliure_pablo_derqui-4

(GALERIA)TEATRE-BARCELONA-com_els_grecs_teatre_lliure_pablo_derqui-5

(GALERIA)TEATRE-BARCELONA-com_els_grecs_teatre_lliure_pablo_derqui-6

(GALERIA)TEATRE-BARCELONA-com_els_grecs_teatre_lliure_pablo_derqui-8

Opiniones del espectáculo 10

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Una esperanza para Edipo

Steven Berkoff nos era familiar por sus trabajos en películas como “La Naranja Mecànica”o “Barry Lindon”, de Stanley Kubrick; “Blow up”, de Antonioni, o “Principiantes” de Julian Temple. También lo recordamos en “Octopussy” o en “Rambo”y siempre en papeles de malo, el más malo de todos.

Hace unos meses tuve ocasión de asistir a una obra de teatro de este autor: “Decadencia” escrita en 1981 y representada y dirigida por él mismo en el Wyndham’s Theatre con la actriz Linda Marlowe. Ha sido representada durante todos estos años en muchos países y traducida a multitud de idiomas. Dos parejas unidas por el hombre que es marido de una y amante de la otra expresan una realidad socio-política utilizando un lenguaje desenfadado, grosero y escatológico.

No me costó reconocer en “Com els Grecs” al Berkoff que había visto. Tenía muchas cosas en común: la crítica de la Gran Bretaña de la época Thatcher, la mirada ácida sobre la sociedad de su tiempo, el mismo lenguaje provocador, duro, grosero, descarnado, extravagante y obsceno. Y por encima de todo, absolutament sincero.

Berkoff huye de lo que es políticamente correcto, de los personajes complacientes, de los comportamientos anodinos o carentes de interés. Es provocador, es un todo terreno que dirige, actúa y escribe casi todos sus montajes. Ha sido comparado con Peter Brook quien juega con un escenario vacío y articula el espacio de manera prodigiosa. En este caso ha sido Josep Mestres quien ha utilizado el espacio de manera sorprendente demostrando una vez más su indiscutible talento. Según Mestres, tenía ganas de representar esta obra y lo ha hecho cuando ha encontrado el momento y los mejores actores/actrices para representar a estos extravagantes personajes.

Edipo (Eddy) vive en un barrio de la Gran Bretaña sórdida y empobrecida y utiliza el lenguaje más grosero para describir todos los sentimientos (negativos) que su situación le despiertan hasta que encuentra el amor y el mito se cumple. Eddy es Pablo Derqui con su indescriptible capacidad recitativa e interpretativa.

Pep Cruz y Mercè Arànega son los padres de Eddy, los dos soberbios en todos los papeles. El monólogo de Aránega haciendo de Esfinge es memorable. La guinda la pone Sílvia Bel que completa el sólido cuarteto. Dado que cada actor/actriz representa a más de un personaje, el trabajo de regidoría detrás del escenario debe ser impresionante. El mismo Pep Cruz, en una entrevista comenta que le recuerda “Per davant i per Darrera”. Es una obra de una gran dificultad por la velocidad del texto y el cambio trepidante de escenas y de personajes. Es un reto que tanto Mestres como los 4 actores/actrices como la escenógrafa Clara Notari, resuelven de una manera muy eficaz.

Las piezas de música son muy acertadas aunque yo personalmente agradecería que me las identificaran de alguna manera como en los créditos del cine. Mención especial le debemos a la iluminación de Ignasi Camprodon que proporciona en cada momento el grado de patetismo o esperanza que requiere el texto y cada escena.

Berkoff ha sabido dar luz a la persona atrapada en sus debilidades y miserias demostrando que es capaz de grandes sentimientos como la compasión o el amor sin condiciones. Y así nace un Edipo diferente lleno de esperanza.

25/04/2019
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

El nou i groller vell Èdip

Al Lliure de Gràcia COM ELS GRECS, un Èdip contemporani de Steven Berkoff (Londres 1937), sota la direcció de Josep Maria Mestres: una reivindicació de la insolència, la transgressió, la irreverència, la ferocitat.

Steven Berkoff va estrenar aquesta peça el 1980, el 1988 se’n va fer una versió operística i en 1990 una cinematogràfica. Un text que trasllada el mite d’Èdip a l’Anglaterra de finals dels 70, i avui podem veure que els seus presagis més pessimistes han estat superats amb escreix. La versió portada ara a escena és la traducció de l’anglès de Joan Sellent.

Un muntatge que prioritza la paraula i que segons diu Josep Maria Mestres sembla avui més oportú que mai i potser ens podrà ajudar a revaluar el significant profund dels valors que realment importen a la nostra societat, a la nostra vida.

Un text que ell va llegir fa vint anys i que ha intentat portar a escena un parell de vegades i que a cada nova lectura descobreix que el text es va actualitzant en confrontar-lo amb els esdeveniments socials recents. Un text amb un llenguatge literari absolutament transgressor i groller però al mateix temps molt poètic.

Pablo Derqui es posa a la pell de l'Eddy i comença la peça amb un discurs desafiant que ens passa per sobre, amb un batibull de paraules que ens deixa estabornits. La seva pose, la seva mirada, la seva gestualitat ens hipnotitza, (i encara més des de la fila 1 on estàvem situats). Ens dibuixa un Eddy que provinent dels barris populars i decadents de Londres, en els temps de la “dama de ferro”, es transforma en una persona que busca reafirmar els seus ideals i inculcar un ordre nou a les coses. L’amor que sent per la seva dona és el reflex de la passió per la vida i el desig d’acabar amb el món degradat en el que ha viscut. Una interpretació extraordinària.

Josep Maria Mestres ha comptat amb un excel·lent elenc actoral, que a la força interpretativa de Pablo Derqui afegeix les de Sílvia Bel, Mercè Arànega i Pep Cruz, que interpreten diferents papers. Un quartet que esdevé màgic per aquest COM ELS GRECS. Podríem destacar molts moments interpretatius, però destaquem les expressions congelades d'en Pep Cruz davant del seu fill, l'esfinx de Mercè Aránega, la versatilitat apassionada de la Sílvia Bel, ara germana, ara cambrera, ara dona i les expressions del Derqui endeví.

Una escenografia vermella de Clara Notari,(que no ens va acabar de convèncer), amb tres portes per on els personatges entren i surten; una posada en escena dotada d'un dinamisme a voltes extenuant, amb canvis de vestuari i attrezzo constants; la magnífica banda sonora de Jordi Bonet i la il·luminació d'Ignasi Camprodon ens han deixat clavats a la cadira (per cert, continuen sent molt incòmodes), durant dues hores.

La grolleria lingüística inicial s'ha anat apaivagant, o ens hem anat acostumant, a mesura que avançava l'espectacle que ha anat prenent també un ritme més pausat, més entenedor, més a la nostra "mida" d'espectadors. Hem de reconèixer que al principi no connectàvem massa amb la proposta i que a mesura que anava avançant ens va satisfer exponencialment.

I al final, ens espera un desenllaç diferent, on Berkoff va decidir no castigar el seu Èdip. Una ferotge i apassionada història d’amor.

Per veure la ressenya només cal clicar en aquest ENLLAÇ

24/04/2019
Bob Fenderrick

Grans interpretacions en una adaptació d’Èdip Rei en l’època de Margaret Thatcher. Quan s’allunya una mica de la tragèdia de Sofòcles és quan sembla mínimament interessant. Podria haver donat per molt més.

24/06/2019
Sara Martín Alegre

Una obra MOLT intensa, amb el repertori d’insults més increïble que es pugui imaginar, i amb quatre actors boníssims. El problema és que el text és en alguns punts massa dens i extens i frena el ritme. Els actors resolen el problema parlant a tota màquina però tot i així acaba havent punts més febles i els conjunt és irregular. Els quatre, en tot cas, estan fantàstics! I punts extra per la Mercè Arànega en l’escena de l’esfinx…

29/04/2019
Victòria Oliveros Layola

Un contundent text ple de repeticions i paraules malsonants, tan punyents que fins i tot maten. Mots obscens que els personatges pronuncien sense filtre, ofenent les nostres oïdes, i que actuen com un revulsiu que sacseja consciències i ens expulsa sense miraments de la nostra zona de confort. Només actors i actrius amb un gran bagatge interpretatiu podien fer creïbles personatges tan complexos i histriònics com aquests i francament, aquest muntatge ha comptat amb un excel·lent elenc actoral: quatre bèsties de l’escena per a aquesta ferotge història de violència i d’amor. Una obra que costa de pair i provoca una reacció contradictòria.És tan transgressora que no us deixarà indiferents: agrada o no agrada, no hi ha terme mig. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/04/28/com-els-grecs/

28/04/2019
LA CRÍTICA - lacritica.xyz

El reparto es un lujo, aunque a veces abusan un poco de histrionismo… Pero la recomiendo. Por los actores y porque no es tan fácil ver un Berkoff, y la idea del Edipo invertido sigue funcionando muy bien para explicar el Invierno del Descontento, a Thatcher e incluso el Brexit.

21/04/2019
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Obra donde se interpreta el mito de Edipo pero modernizado en los años 80 y en un Londres de la época Tatcher.
Con una escenografía muy vistosa y muy útil para hacer entrar personajes y objetos necesarios durante la representación.
También un aplauso a la iluminación y a los efectos de sonido que acompañan perfectamente el transcurso de la obra.
Indudable el buen hacer de todos los actores. Maravillosos! Dando todo en cada representación.
Pero… tengo que admitir que el texto no me llegó demasiado. Demasiados gritos, demasiadas palabrotas, demasiados espumarajos saliendo de la boca de los actores, demasiado monólogos poéticos que no me decían demasiado…
Debo de ser de los pocos que no salieron muy contentos del teatro porque toda la platea salió encantado.
No me puede gustar todo… jajajaja

20/04/2019
Josep Via Santacana

Una nit de teatre per a gaudir-la en intensitat davant d’una obra impactant amb un llenguatge brutal i al propi temps bell amb una posada en escena plena de força capaç de barrejar poesia, erotisme i violència al servei d’un text demolidor i cru només possible de ser transmès amb una interpretació superba i una direcció capaç d’extreure els més mínims detalls a un text intens i en ocasions difícil, que la traducció de Joan Sellent crec ha trsmes tota la força del text original. Aquesta versió d’un Èdip contemporani estrenada el 1980 conserva avui tota la vigència, els valors de la nostra societat i les crisis que ens han portat on ara estem i al mateix temps un cant al amor sense limits.Centranme en l’obra per a mi el text és enorme, colpidor, i només possible de transmetre la seva intensitat amb una interpretació inevitablement enorme per fer-ho creïble.Quatre grans del teatre del nostre país a nivell màxim, tant Sílvia Bel, Pep Cruz, Mercè Aranega i Pablo Derqui, inmens en un paper dur i agotador.Destacaria també l’espai escènic, sonor i la iluminacio,tot perfecte sota la direcció magistral de Josep Maria Mestres,cal insistir una traduccio brillant de Joan Sallent.El Lliure segueix sent un teatre al que pots anar-hi sense saver que vas a veure i dificilment sortir defraudat

15/04/2019
Cinta Paloma Vila

Molt ben traduïda, dirigida i interpretada.

15/04/2019
Josep OS

Ahir al Lliure vaig estar veient aquesta obra del dramaturg britànic Steven Berkoff, que ens situa a Londres a la dècada dels 80 en l’època Thatcher i que magníficament dirigeix Josep Maria Mestres. Berkoff ha convertit de manera valenta i arriscada Èdip de Sòfocles en una història d’amor, passió i violència. Amb un llenguatge poètic, alhora que transgressor Èdip ara Eddy, ens va desgranant amb una força i intensitat brutal l’amor que sent per la seva dona i alhora per la seva mare, un cant a l’amor. En aquest cas al final Eddy no es treu els ulls però si ens deixa un monòleg d’una extrema bellesa. Una escenografia molt ben aconseguida amb un espai escènic diàfan i en la qual tots els elements de l’atrezzo, entren i surten d’escena segons la necessitat del moment. I pel que fa a la interpretació un repartiment de luxe encapçalat per Pablo Derqui en el personatge d’Eddy amb el que està brillant, Mercè Aránega i Pep Cruz broden els diferents personatges que interpreten i Silvia Bel, sorprenent. Una obra que cal veure, tot i que de ben segur generarà polèmica i opinions contraposades

13/04/2019

Deja tu opinión

'Je suis narcissiste' i 'Com els grecs' llegan al Teatre Lliure

Je suis narcissiste y Com els grecs, dos propuestas tan diferentes como interesantes, llegan estos días al Teatre Lliure. Se trata, por un lado, del último montaje de Òpera de […]

10 abril 2019