Cavalleria Rusticana / Pagliacci

Estamos delante de una producción de la Royal Opera House Covent Garden (Londres), La Monnaie (Bruselas), Opera Australia (Sídney) y The Göteborg Opera.

En el momento de levantar el telón, intuí que sería una Cavalleria distinta. Había desaparecido la Iglesia y no había una plaza donde se debería desarrollar la trama. Únicamente el sonido de las campanas y algunas frases revelaban que era un día de celebración religiosa. Un escenario giratorio consigue que cada escena sea diferente, se pueda ver desde otro ángulo y aparezcan bien diferenciados los espacios interior y exterior. Hay rincones donde un personaje puede esconderse sin que lo vean los demás. Damiano Michieletto ya conocido en el Liceu por la dirección escénica de Luisa Miller en la última temporada, nos ha sorprendido esta vez con esta puesta en escena tan original que no es transgresora ni irrespectuosa con el texto. La Cavalleria Rusticana y I Pagliacci siempre se representan juntas. Son dos óperas cortas que, por una clara similitud en el tiempo, la duración y el tema, todos los teatros del mundo las  representan el mismo día. Por esto Michielletto las ha entrelazado haciendo que la una nos recuerde a la otra.  Hay elementos comunes que enlazan una obra con la otra: el crucifijo y una virgen colocados en algún rincón de las dos óperas; el cartel anunciando la obra de Pagliacci durante la representación de la Cavalleria; el encuentro de Nedda y Silvio durante el interludio musical de la Cavalleria que demuestra el amor irrefrenable de dos personajes de Pagliacci; el abrazo de Santuzza y Mamma Lucia que lloran la muerte de Turiddu en el intermedio sinfónico de Pagliacci. Todo un acierto que nos ha hecho muy agradable esta gran tarde de ópera.

Cavalleria Rusticana  de Pietro Mascagni y Pagliacci de Ruggero Leoncavallo  inician a finales del siglo XIX una nueva forma de entender la ópera que va muy ligada al movimiento literario italiano y que se contagia a la ópera. Es el verismo, que rompe con la tradición romántica de todo el siglo y plantea temas reales. El medio social y los cambios económicos eliminan la libre elección y el entorno conduce a situaciones violentas. La realidad se impone hasta el punto que Pagliacci está basada en una historia real vinculada indirectamente al padre de Leoncavallo. El destino trágico e inevitable nos lo muestra ya al principio de la Cavalleria el cadáver de Turiddu que nos prepara para la tensión dramática que se desarrollará más tarde. Es otra de las interpretaciones del verismo que hace Michielletto a quien acompaña en la escenografía y vestuario Paolo Fantin.

No puedo dejar de lado las voces solistas. Yo pensaba tener la suerte de poder volver a escuchar a Roberto  Alagna después de tanto tiempo sin su presencia en el Liceu pero las programaciones de los abonos hacen que tengamos sorpresas, a veces agradables como ésta. Me ha dado la oportunidad de conocer a dos grandes tenores: Teodor Ilincai como Turiddu y Fabio Sartori como Canio. También tenía ganas de volver a escuchar a Àngel Ódena. Es un barítono excelente que seguramente habrá bordado el papel de Alfio y Tonio en los otros repartos. Gabriele Vivani  en lugar de Ódena ha sabido dar el punto de drama que necesitan las dos piezas.

La dirección musical de Henrik Nánási lleva a la orquesta a una gran interpretación dramática y, como siempre, los coros de Conxita Garcia y las voces del Cor Infantil Amics de la Unió dirigidos por Josep Vila y Jover consiguen con las dos óperas una gran interpretación de la tragedia verista.

Dues òperes, dos drames que són dues cares de la mateixa moneda. Damiano Michieletto (Venecia 1975), un dels directors d’escena més reconeguts, dirigeix el doble programa operístic per excel·lència, format pels dos títols més emblemàtics del verisme: CAVALLERIA RUSTICANA de Pietro Mascagni i PAGLIACI de Ruggero Leoncavallo.

Una aclamada producció que el 2016 va guanyar a Anglaterra el Premi Laurence Olivier al millor espectacle operístic.

Triangles amorosos, gelosia desfermada, venjança, religió, duels d’honor i violència en les dues històries encreuades que resumeixen el millor de l’òpera verista. El verisme aspira a copsar fragments de vida i per fer-ho s’inspira en la realitat.

CAVALLERIA RUSTICANA és una història d’infidelitats darrere la moral de la religió, PAGLIACI és la història d’una companyia de còmics amb una infidelitat descoberta per atzar, i basada en fets reals jutjats pel pare de Leoncavallo a Calàbria.

Sota la batuta de Henrik Nánási hem pogut escoltar a l’Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu i les veus del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers.

En el nostre torn, el "A", hem tingut la sort de gaudir del cast principal, presidida per la gran veu del tenor Roberto Alagna (Clichy-sous-Bois, França, 1963) en els dos rols protagonistes, Turiddu i Canio. Tal com ens van comentar a la roda de premsa, ha tornat al Liceu després de sis anys d'absència. Malgrat que ens ha agradat mol, hem de dir que creiem no ha estat la seva millor nit.

La soprano russa  Elena Pankratova en el rol de Santuzza i la soprano argentina Mercedes Gancedo (Buenos Aires, 1990) en el de Lola, han estat les seves partenaires a “CAVALLERIA RUSTICANA”, en tant que la soprano polonesa (la seva parella en la vida real) Aleksandra Kurzak (Brzeg Dolny, 1977) ha interpretat el rol de Nedda a “PAGLIACI”.

El director italià ha volgut entrellaçar les dues òperes, que s'acostumen a representar seguides, de tal forma que veiem personatges de PAGLIACI apareixent dins la trama de CAVALLERIA RUSTICANA o personatges d'aquesta última encara voltant per l'escenari mentre comença la segona òpera.

Segons va comentar Michieletto les dues òperes presenten una sèrie de coincidències que reforcen el diàleg entre elles, una durada semblant, una localització similar, el mateix nombre de personatges i el mateix cicle temporal, amb la infidelitat com a nexe d'unió.

Els recursos visuals de l'espectacle barregen temàtiques d'una òpera dins l'altra, ambientant l'acció d'ambdós títols a la Itàlia de la dècada de 1950. L'escenografia de Paolo Fantin situa l'acció de les dues òperes en dos edificis situats sobre una plataforma circular. A CAVALLERIA RUSTICANA l'acció transcorre en un àmbit rural amb un exterior de poble i un interior que és una panificadora (un celler a la versió original). A PAGLIACI l'acció transcorre en un indret que podria ser un centre cívic o una escola, amb tres espais: el teatre, els camerinos i un gimnàs.

La posada en escena de CAVALLERIA RUSTICANA, per nosaltres està millor aconseguida.

CAVALLERIA RUSTICANA és una òpera en un acte amb música de Pietro Mascagni (1863-1945) i llibret de Giovanni Targioni-Tozzetti i Guido Menasci a partir d’un relat de Giovanni Verga, un dels màxims exponents de la literatura realista. Mascagni va esdevenir un cèlebre compositor després d’aquesta òpera, tot i que el seu flirteig amb el feixisme va fer d’ell un compositor menyspreat en el moment de la seva mort. Es va estrenar al Teatre Constanzi de Roma el 17 de maig de 1890 i al Liceu arribaria un any mès tard.

PAGLIACI és una òpera en dos actes amb llibret i música de Ruggero Leoncavallo (1857-1919) que es va estrenar al Teatre Dal Verme de Milà el 21 de maig de 1892 amb direcció musical de Toscanini. Tres anys més tard, el 25 de gener de 1895 arribà al Liceu.

Una proposta que ens ha agradat molt, amb una direcció musical que ha fet vibrar l'orquestra i el cor, i un Roberto Alagna que en molts moments ens ha fet emocionar amb la interpretació dels seus papers. Una magnífica producció que a banda de l'escenografia, ja esmentada, s'acompanya d'una magnífica il·luminació d'Alessandro Carletti i el vestuari de Carla Teti.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ