Bambalina Teatre Practicable: Hamlet

Escrita y estrenada al voltant de 1600, aquesta tragèdia de William Shakespeare és un dels clàssics de la literatura universal més representat al llarg de la història.

No cal explicar-vos quin és l’argument de “Hamlet”, ja que estic del tot segura que molts de vosaltres heu llegit, o vist alguna versió;  si més no, segur que coneixeu o us sona allò de «To be or not to be», un dels monòlegs més famosos de la història del teatre. Dons bé, ara teniu la oportunitat de veure’n una versió feta amb titelles.

Cinc actes i més d’una vintena d’escenes a un ritme trepidant. Un text dens, farcit de diàlegs d’una gran complexitat i riquesa lingüística de fàcil entendre. Tot està cuidat al mínim detall: il·luminació, escenografia, música i vestuari. Tot rutlla a la perfecció: els tempos, els canvis de personatge, les veus, el gest,...

Es tracta del primer Shakespeare de la companyia valenciana Bambalina Teatro Practicable.

El text és una adaptació de Jaume Policarpo al valencià. Tot i que la proposta manté el to clàssic en el llenguatge, n’ha eliminat la forma retòrica de l’obra original, transformant-lo en un text més actual, proper i fàcil d’entendre.

La posada en escena és original i alhora funcional. Està dissenyada talment com si es tractés d’un carrusel de fira o un d’aquells columpis giratoris que es troben en molts parcs infantils. Si per si mateixa l’obra de “Hamlet” és complicada de portar a escena, tant per la gran quantitat de diàlegs, com per els constants canvis de personatges que hi ha surten al llarg de tota la representació, imagineu-vos si a més a més, tot això queda condensat en la força de la paraula de tan sols un actor i la manipulació que ell fa de tots els titelles que els acompanyen. Sí, sí, ho heu sentit bé. Un actor, deu titelles i vint personatges!!!

L’actor Jorge Valle, sota la direcció de Jaume Policarpo, es posa dins la pell de tots els personatges que hi apareixen al llarg de l’obra. Jorge Valle és el fil conductor i el que mou els fils. És el narrador, l’intèrpret i el manipulador de totes les deu titelles que apareixen a escena. Si no vaig errada, entre principals i secundaris, a “Hamlet” hi surten una vintena de personatges. Poloni, Gertrudis, el rei, Hamlet, Ofèlia, Laertes, Horaci, Osric,... Jorge Valle dona vida a tots vint!!! Ell és Hamlet i el manipulador del titella de Hamlet, ell és el rei i el manipulador del titella rei,...Un canvi de veu, un moviment, una postura,...aconsegueix que el públic creiem que davant nostre hi ha un munt d’actors interpretant el seu paper corresponent. La seva entrega és realment impressionant. Durant els vuitanta minuts que dura la funció està en constant moviment.

Però això no és tot. Alguns dels titelles es desdoblen en altres personatges.  La modificació d’alguns elements característics com el cabell, la roba o la veu, fa que un mateix titella es converteixi en un altre personatge totalment diferent.

Miguel Ángel Camacho és el creador i constructor dels titelles, i l’Arianna Algarra del vestuari. El vestuari de l’actor i el dels titelles estan totalment complementats.

La il.luminació i la música són un complement molt important dins de l’obra; determinen l’acció i el ritme, alleugereix els canvis, decoren l’espai, uneixen escenes, creen diferents atmosferes escèniques i ens situen en el temps en que transcorre l’acció.

Realment aquesta versió de “Hamlet” que ens proposa la companyia valenciana Bambalina Teatro Practicable és una autèntica meravella.

És una obra molt recomanable per a tothom, grans i joves, shakespearians , persones que els agrada el teatre clàssic, i joves amb ganes de descobrir la dramatúrgia i el pensament d’un dels dramaturgs més importants de la literatura universal.

Feu-me cas i no us la deixeu perdre.

****1/2

Ahir era nit d’estrena a la Sala Versus Glòries, i malgrat el "diluvi" que va caure a casa nostra, vam fer cap, juntament amb una trentena mes de persones, per gaudir d’aquest HAMLET de la companyia Bambalina Teatre Practicable.

Bambalina Teatre s'autodefineix com una companyia en una contínua recerca de la identitat del titella. Fundada el 1981 a la Vall d'Albaida (València) amb el nom original de Bambalina Titelles.  En el seu repertori figuren propostes com Quixot, Cyrano de Bergerac, El geperut de Notre Dame o La Celestina; aquest últim es va representar en aquesta mateixa sala la temporada passada i malauradament no la vam poder encabir a la nostra agenda.

Ara, sortosament han decidit presentar una versió del clàssic HAMLET de William Shakespeare (el primer Shakespeare que representen), adaptada i dirigida per Jaume Policarpo, un dels fundadors de la companyia, i interpretada per Jorge Valle.

Tot un repte per manipular fins a catorze titelles, que representen els personatges, per un sol intèrpret.

Un desig d’endinsar-se en el cor d’un príncep eternament tenallat per la traïció.

El tema de la tragèdia de Shakespeare és prou conegut:  el príncep Hamlet està commogut per la sobtada mort del seu pare i presencia l'aparició del seu espectre que li demana venjança pel seu assassinat. L'oncle de Hamlet és el culpable. I s'ha casat amb la seva mare ....

En paraules del seu director, el propòsit principal del muntatge és proporcionar al públic l'oportunitat de penetrar en les entranyes d'aquesta obra prodigiosa des de la vivència i el sentiment, depassant així la perspectiva més distanciada i intel·lectual que emana de la lectura de l'obra.

Tot queda en mans de l'únic intèrpret de la proposta, un jove Jorge Valle, de només vint-i-sis anys, en "estat de gràcia" que ens ha deixat bocabadats. La seva capacitat interpretativa queda fora de dubtes i la simbiosi que fa amb tots i cadascun dels personatges de la tragèdia és senzillament extraordinària. Una veritable simbiosi entre actor i titella.

L'actor utilitza els titelles per deixar clar a l'espectador quin personatge interpreta, però és ell el personatge, la veu, amb les expressions facials, el moviment, la gestualitat, .... resumint: un autèntic "contorsionista" de la interpretació. I és que de fet tenim el seriós dubte d'afirmar que es tracta de "teatre de titelles", perquè no és del tot cert ... més aviat diríem que es  .... Teatre "amb" titelles.

Una posada en escena dinàmica en una barreja de teatre gestual i teatre de text, una potent escenografia de Jaume Policarpo, amb una estructura rodona mòbil d'on es pengen els ninots. Escenografia i titelles que han estat construïts per Miguel Àngel Camacho i vestides per Arianne Algarra. Magnífica la música i la il·luminació de Mingo Albir.

Una proposta absolutament IMPERDIBLE, que es podrà veure a la Versus Glòries únicament fins al 15 de desembre.

No us la perdeu .... x 10 !!!

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

Hamlet, otra vez? Pues sí, y por suerte. La temporada pasada la compañía valenciana Bambalina Teatre Practicable nos acercó una Celestina, que a mí, apasionado del libro, me pareció quizá la más humana (pasional y visceral) que he visto… con 2 actores y títeres. Ahora, apuesta igualmente valiente o temeraria, este Hamlet, con un sólo intérprete y 10 títeres, como la soledad interior del príncipe acompañada de espectros.

Pese a que conozcamos, sea a través del texto o de las incontables adaptaciones (desde Laurence Olivier a El rey león, de Kenneth Branagh a la propuesta del año pasado en el Lliure…) al príncipe ¿trastornado? por la muerte/asesinato de su padre en la podrida Dinamarca, este Hamlet de Bambalina nos sorprende. El mérito es que esa sorpresa no se basa “sólo” en el lenguaje escénico escogido, sino en la verdad y sentimientos que allí encontramos, lo vívido de la venganza, obsesión, ambición… y por preservar la riqueza y complejidad, dificultad incluso, del texto original. No sería posible sin la dirección y el gran trabajo del actor Jorge Valle, no sólo titellaire o manipulador; sino que interpreta y sabe fundirse y separarse del títere, sabe entregarle el alma sin tapar a cada personaje.

Lo menos mejor: quizás diez minutos menos…

Lo mejor: olvidas que sólo hay un actor en escena.

En resumen: una adaptación fiel, original y respetuosa, que conserva lo esencial de la obra y toca las emociones humanas del texto, más que otras propuestas con “sólo personas”.