BABY BOOM! El musical del destape

"Egos Teatre" torna a remoure un escenari. I de quina manera ho fa. Després de la seva llarga trajectòria en musicals esbojarrats, ho tornen a fer una vegada més. Aquesta vegada acompanyats d'una visita inesperada en una zona, aparentment, poc hostil. La premissa serà entendre com va començar el creixement demogràfic dels anys 60 i 70 del segle passat. La versió que plantegen els "Egos" només s'entendrà si es va a gaudir de l'espectacle.

Amb un format 100% de vodevil, la companyia posa sobre l'escenari del Teatre Gaudí una proposta ben boja. L'espectador haurà d'estar atent als 4 vèrtexs de la sala per captar l'essència d'aquest espectacle. El difícil funambulisme d'actuar a una sala quadrada es queda al carrer i el superen amb excel·lència. Són d'aquelles propostes que encaixen a la perfecció a una sala a quatre bandes. El dinamisme que té l'obra i la jugabilitat només s'aconsegueix amb dos factors: el text (acurat i divertit) i els 4 punts de vista diferents. Però tot això no seria possible sense la gran versatilitat dels sis actors. Unes veus i coreografies corals que desprenen l'energia suficient perquè el públic se li encomanin les bones vibres de l'espectacle.

A l'última proposta d'"Egos Teatre" has de deixar-te fluir per l'actitud i l'estètica de la proposta. És un musical per gaudir, on els tabús i la censura no hi tenen cabuda. Un musical atrevit i sense vergonyes. Necessari pels temps que corren i per "destapar" totes aquelles persones que hi estan en contra. Els tocs d'humor, les referències al "món actual" tenint en compte que representen el segle passat i els moments de tensió que es viuen, doten l'espectacle d'una dimensió sideral.

Por fin hemos entendido porqué se produjo ese crecimiento demográfico que creó la necesidad de aumentar el número de plazas escolares en los años sesenta y setenta. El título no es demasiado atractivo pero es bueno ir porque nada es lo que parece y nada hace pensar lo que después sucede.

Es una historia de enredos, sorprendente, divertida, con palabras picantes que crean equívocos. Parece una historia frívola y sosa al principio pero va tomando cuerpo a medida que van avanzando las escenas.

Se trata de un musical de creación de la Compañía EGOS Teatre con texto de Toni Sans y Rubén Montañà.

El teatro Gaudí es ideal por su gran versatilidad de espacios necesaria en este tipo de obra que precisa cambios rápidos de vestuario y constante movimiento de objetos en el escenario. Para conseguirlo el texto está milimetrado y da la sensación de que nada falla a pesar de los movimientos, carrerillas y desbarajustes.

Todos los actores son buenos/as intérpretes y también excelentes cantantes. Se hace presente el talento musical de Albert Mora en la creación de la música y en la dirección musical. Las canciones coral son lo mejor de la obra. Quiero destacar algunas actuaciones como la dificultad del papel de Facundo interpretado por José Pedro Garcia con un papel extravagante, exótico y provocador, Alexandra González, espléndida en su papel de mujer inocente y crédula, Anna Alborch, con una gran voz de soprano lírica en su punto de mujer engañada vengativa. Ya casi al final, una canción en solitario de Mònica Vives demuestra su gran dominio de la voz y del escenario. La canción es preciosa y descubre su historia.

Hay que ir para saber qué ocurre.