Amor & Shakespeare - Teatro Barcelona

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones

Sinopsis

Proteo y Julia, Valentino y Silvia de Los dos hidalgos de Verona; Benedicto y Beatriz, Claudio y Hero de Mucho ruido y pocas nueces, y el cuarteto de caballeros y el cuarteto de damas de Trabajos de amor perdidos… Parejas de amantes como estas llenan las obras teatrales de Shakespeare, de cuyo nacimiento se celebró el 450 aniversario en el pasado 2014. Todas estas parejas representan algunas de las muchas maneras como estalla y se manifiesta el amor y que pueden ir desde los idilios encantadores hasta los amores galantes y superficiales, de las astucias poco limpias a las hostilidades aparentes que ocultan debilidades. Estas historias, interpretadas ahora por un excelente plantel de actores y actrices, se escribieron hace cuatrocientos años pero los sentimientos amorosos y sus manifestaciones apenas han cambiado.

Los conflictos sentimentales retratados por Shakespeare desfilarán ante nuestros ojos conducidos por el personaje de un observador burlón, el clásico fool shakespeariano, y aliñados con música y canciones. Las mil caras del amor, según el dramaturgo más grande de todos los tiempos.

Duración:
90 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 10

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Trepidante

Creo que es el calificativo exacto para este Shakespeare que son tres. Pienso que Guillem-Jordi Graells y Josep Maria Mestres han sabido cogerle el tamaño exacto para hacerlo lo lo con rigor y en coña. Felicidades. Excelente todo; puesta en escena interpretaciones, escenografía, vestuario (y perrucari) … en fin, cuando coges un tipo como el de Stratford y el haces bien, el resultado es impagable. Yo todavía flipo de ver el Boixaderes, serio, ciñendo una espada de madera en la cintura, o ver a toda la peña bailando y tocando la pandereta, y en cambio la obra se ha hecho con todo el respeto y el máximo rigor.

http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

19/07/2015
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Teatre dins del teatre

Era una de les primeres propostes del Festival Grec que vaig comprar; per l’espai màgic del Teatre Grec, per tractar-se d’un Shakespeare, que em fascina i pel magnífic repartiment. La veritat es que no em vaig equivocar.

Guillem-Jordi Graells en la dramatúrgia, Josep M.Mestres en la direcció i Joan Sellent en la traducció dels textos, han fet un muntatge original i divertit.

Tot ha estat increïble, l’escenografia i posada en escena meravelloses, l’espai ja té aquell encant especial però amb la recreació d’un jardí que us haig de dir… fantàstic, el vestuari és espectacular i original , les interpretacions extraordinàries, la música, la il·luminació , … en definitiva, tot ha estat genial !!!

Tres tastets de les obres “Els dos cavallers de Verona”, “Molt soroll per no res” i “Treballs d’amor perduts”, sentiments amorosos i conflictes sentimentals, passió, desitj, desaire, indiferència… meravellós !!!. Totes aquestes obres es creuen entre elles, els actors ens interpreten a més d’un personatge, és divertit i esbojarrat, tornem a veure teatre dins del teatre.

Les interpretacions han estat totes excel.lents, brillants, però per buscar-li els tres peus al gat m’agradaria puntualitzar la meva opinió. Les dues actrius que més m’han sorprès han estat la Sílvia Bel i la Rosa Renom, que he flipat amb elles. En Jordi Boixaderas sens cap dubte ha tornat a destacar i demostrar el gran actor que és. L’Àlex Casanovas i en Joel Joan fan una interpretació extraordinària, però… segueixen en el seu rol de sempre, les mateixes cares, la mateixa dicció i tarannà a l’hora d’interpretar, i a mi personalment això ja no em convenç. La Laura Aubert ha estat sensacional com sempre; a part de la quantitat de papers i canvis de personatge que ha fet, no ens deixa de sorprendre la magnífica actriu que és, però… m’agradaria veure-la fent un paper seriós !!!.La resta d’actors Ariadna Gil, Mercè Pons i Roger Casamajor, han estat espectaculars.

En fi, que m'agradat molt, molt i molt.

21/07/2015
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

La cara amable de Shakespeare

Una de las características más representativas del teatro de Shakespeare es su amplitud de facetas. Tan grande es el alcance de su obra (desde las tragedias más solemnes y trascendentales pasando por las comedias más festivas o dramas históricos de peso) que, incluso, existen teorías que defienden que fueron escritas por diferentes personas. Amor i Shakespeare, con un espíritu entre lúdico y didáctico, hace una recopilación de la cara más amable del dramaturgo inglés, fusionando en un solo espectáculo Los dos caballeros de Verona, Mucho ruido y pocas nueces y Trabajos de amor perdidos. La apuesta era arriesgada pero la excusa del teatro dentro del teatro y su predisposición al entretenimiento la dejan libre de pesadas pretensiones intelectuales que podrían haberla lastrado.

En este sentido, la dramaturgia a cargo de Guillem-Jordi Graells sabe cómo equilibrar el cúmulo de tramas amorosas y líos para hacer digerible el plato y conseguir que todo se entienda y esté bien dosificado. Hay que tener en cuenta que un buen reparto de actores y actrices con las tablas de Jordi Boixaderas, Joel Joan, Ariadna Gil, Mercè Pons, Àlex Casanovas o Rosa Renom, entre otros, suma muchos puntos a favor para que la maquinaria funcione: los gags, el ritmo, los diálogos, las reacciones…

Sin embargo, resulta inevitable una cierta sensación de zapping shakespeariano que, si bien se ha construido con respeto y dirigido con buena mano por parte de Josep Maria Mestres, no deja de oler a producto de mercadeo que busca vender entradas. Por lo tanto, a pesar de la simpatía del montaje, en realidad, no aporta nada que no podría aportar cualquier comedia de Shakespeare por sí misma. Quizás el público todavía no ha aprendido que las obras de este maestro victoriano son, en esencia, de vocación popular y, así, inherentemente comerciales. Si es así, quizás habría que encontrar la manera de hacérselo saber a la gente sin necesidad de recurrir a este tipo de fórmulas.

01/11/2015
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Shakespeare Remix

Coger tres comedias de Shakespeare y mezclarlas en un solo espectáculo es osado e incluso temerario. En este sentido, hay que decir que Guillem-Jordi Graells ha conseguido crear -con la excusa de la representación dentro de la representación y el recurso del presentador- una obra más o menos coherente que funciona por sí sola. Ahora bien, al final es inevitable que nos acabemos haciendo la gran pregunta: ¿valía la pena este esfuerzo o hubiera sido mejor desarrollar del todo una de las tres piezas? Parece como si no se confiara en ninguna de las obras por separado, como si se hubiera hecho una recopilación de los mejores momentos… Bien es verdad que razones no faltarían a la hora de defender este argumento, pero nadie tiene el valor de reconocerlo… y al final todo queda en una especie de invento innecesario y poco justificado.

La representación también tiene el gran atractivo de juntar a un buen número de primeras espadas, o dicho de otro modo, actores y actrices que por si solos son capaces de sacar adelante un proyecto teatral y captar la atención de los espectadores. Aquí los tenemos todos juntos, ayudándose y colaborando para conseguir una interpretación homogénea y de alto nivel. Sería difícil destacar a unos por encima de los otros, y esto siempre es buena señal. Por otro lado, la dirección de Josep Maria Mestres es eficaz y está muy centrada en las actuaciones, pero la escenografía y la iluminación, en cambio, parecen hechas de compromiso y dan un aspecto un poco aburrido. Sólo el gran trabajo de vestuario, caracterización y peluquería levantan el nivel estético de esta función que se recordará, especialmente, por su plantel de lujo.

08/10/2015
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Amanida shakespiriana

Després del pas pel Festival Grec d'enguany, l'obra que ret homenatge al dramaturg anglès torna a la nostra ciutat per fer temporada, tot i que només durant cinc setmanes. I ho fa amb un repartiment coral com el que poques vegades ens trobem a la cartellera, el qual conté en la seva totalitat primeres figures del nostre teatre.

Llegint el títol, un pot deduir perfectament el que va veure. Aquest no enganya a ningú i, sens dubte, es tracta d'un gran reclam amb el que podrem revisitar el teatre clàssic. No obstant, trobo que s'ha tret poc suc de la idea proposada, ja que fusionar tres obres diferents de Shakespeare deixa un regust estrany, ja que ni estàs veient teatre clàssic en essència, ni tampoc per ser justos el que seria una obra del tot nova. En aquest sentit, per una banda, el procés d'adaptació dels tres clàssics resulta impecable i el resum ampli que es fa de cada obra és del tot adequat. Però, per altra banda, no és vol forçar la inventiva i s'opta per deixar parlar els clàssics per si sols, buscant una excusa de poc pes narratiu per enllaçar les tres obres de Shakespeare. Així doncs, s'opta per jugar segur, sense possibilitar que es destripin els clàssics amb alguna idea nova, però un té la sensació d'estar presenciant un homenatge una mica descafeinat, gratuït i poc valent.

La posada en escena de Josep Maria Mestres es fusiona perfectament amb el classicisme, presentant-nos les històries d'una forma dinàmica i traient partit dels seus actors, entre els que destaca una gran Sílvia Bel. També em sembla molt encertat l'ús minimalista que es fa de la música en directe, la qual esdevé l'acompanyament perfecte per una funció en la que es pot gaudir d'un dels dramaturgs més grans de la història i, alhora, d'una obra que en general ens farà passar una bona estona.

05/10/2015
Maria Garcia

Mirant el títol ja saps quin serà el tema i veient l’equip d’actors també saps del cert que ho faran bé. I és així, són brillants.
Els dos cavallers de Verona, Molt soroll per no res i Treballs d’amor perduts són les tres obres de Shakespeare que es veuen lligades i presentades amb un total dinamisme que et fa entrar de ple dins la situació amorosa de cada d’una d’elles.
La utilització d’instruments musicals en directe és un punt bastant interessant i atractiu, així com posar-se a cantar o ballar. Tot molt ben coordinat a fi de que l’espectador sempre estigui connectat amb l’espectacle.
Destacar l’increïble vestuari. L’elegància dels vestits t’absorbeixen i la facilitat de les actrius per moure’s amb ells és totalment sorprenent.
Cal dir que Sílvia Bel i Jordi Boixaderas aconsegueixen ser les estrelles. Els dos atreuen al públic amb la seva acidesa i domini absolut dels seus personatges.
Realment l’obra és entretinguda i pots trobar-hi tan escenes íntimes i peculiars com d’altres plenes de colors, jocs i paraules.
Val la pena anar-hi!!
Aquí les meves crítiques: https://amoralteatre.wordpress.com/

20/12/2015
Hebert Parodi

«Amor & Shakespeare» al Poliorama.
Millor del que esperava (creia que seria un Shakespeare Gold o recopilatori de petites escenes), que tant crític com sóc és dir molt. Una ben trobada manera de lligar fragments, els amorosos, de tres obres, amb coherència narrativa i desenllaç. Jo sóc més clàssic i voldria veure les obres senceres però la veritat és que el conjunt funciona, amb escenes de diferents tipus d’amor.
A destacar l’adaptació del text que ha fet el Guillem-Jordi Graells que no perd en cap moment la riquesa de l’original i t’omple de ganes d’agafar els llibres. També un vestuari i perruques ben espectaculars.
Obra (massa) coral amb repartiment farcit de bons noms. El millor, sense dubte, la Laura Aubert (em desperta sentiments oposats: m’encanta com fa una mica de bufó però crec que mereix interpretar també altres registres) i, com no, el Boixaderes. També bé la Rosa Renom, l’Àlex Casanovas, la Mercè Pons (llàstima, amb poc paper) i l’Aleix Albareda en un paper poc donat al lluiment. El Joel Joan fent una altra vegada el mateix personatge de sempre amb els tics marca de la casa però que està clar que agraden i l’Ariadna Gil en una interpretació molt,molt plana. La Sílvia Bel té un paper molt agraït que sembla que podria donar una mica més de sí.
He trobat que hi ha moments que el text s’interpreta massa ràpid, el que pot fer perdre algun matís, ja que està tan ben escrit i adaptat, que cap paraula és sobrera.
El que no m’ha agradat ha estat la inclusió forçada de cançons (només una aporta quelcom, la del Joel Joan i la darrera és bonica, però…) i , especialment, el to de comèdia per sobre de tot que s’ha buscat i reforçat amb el ball de les panderetes, per exemple. Crec que les escenes, el tema tractat, ja era prou interessant i capta l’atenció dels espectadors sense buscar rialles fàcils.

05/10/2015
Carmen Varela

La vaig veure al Grec i crec que val la pena ,text i vestuari magnífic,molt dinàmica.
Recomanable.

15/09/2015
Elizabeth Garcia Perez

La he visto durante el Greg. Fantástica puesta en escena, en el lugar maravilloso que es el Teatre Greg, con un juego de luces que rendían el escenario natural aún mejor, si es que es posible. El vestuario, maquillaje, pelucas… genial. Los actores también muy bien, total que me ha encantado. Me alegro que ahora la pongan otra vez.

14/09/2015
Llorenç Prats Canals

LA KERMESSE D’UNA NIT D’ESTIU.
Feia bo el diumenge a la nit al Teatre Grec, el temps i el lloc ideal per fer una bona festa. I això és el que ens van proposar la colla d’arreplegats de primera categoria que van jugar, talment com si fossin criatures, amb les facècies sempre vives, sempre amb segones intencions, de l’exhuberància poètica de Shakespeare. Llàstima que hagués d’acabar les històries, sempre ho fa de pressa i corrents, o mata tothom o casa tothom, coses del teatre comercial de l’època.
Jo vaig xalar de valent,i, per les cares de la gent quan sortíem, diria que tothom. Moltes gràcies per la vetllada.
Després, diumenge a quarts d’una (ni metro, ni taxis, ni cap nit bus que ens anés bé), vam haver de tornar a peu a casa. Un dia Barcelona deixarà de donar el cul a Montjuïc, oi senyora Colau? En fi, cansats, però contents.
Nota. La Laura Aubert estava esplèndida, com sempre, però algú hauria d’anar pensant a donar-li papers d’altres registres (que estic segur que els té), sinó l’encasellarem i ja sabeu què passa.

20/07/2015

Deja tu opinión