Todo lo que necesitas para ir al teatro

Potser somiar

A partir de 12,00€
Comprar Entradas
Potser somiar

Entradas a 12€ en lugar de 20€ para compras realizadas entre el 21/12 y el 06/02.

Potser somiar es una fábula, con tono de comedia, sobre la pérdida de los seres queridos, la añoranza, el paso del tiempo y sobre como el amor perdura siempre más allá de la ausencia.

Con esta obra, el autor Antonio Tabares hace fluir una pequeña historia llena de ternura sobre la paradoja de la existencia, el miedo de la pérdida y la angustia de la ausencia. Dicen que la magia y los sueños andan cogidos de la mano. Que sin sueños no hay magia y que sin magia los sueños no se acontecerían. Aun con todos los conocimientos científicos que el ser humano posee hoy en día, nuestra mente todavía está llena de incontables misterios que solo se explican a través de lo inexplicable. A la postre, esta idea romántica que los sueños también son sueños (“los sueños, sueños son”) nos atrae, nos conforma una idea paranormal de la realidad para intentar de dar una explicación a aquello desconocido.

Tabares, que tiene el Premio Tirso de Molina 2011, el Premio Réplica 2012 y dos nominaciones a los Premios Max como Mejor Autoría Teatral, reconoce que en su texto existen referencias personales que fue recopilando para tejer una fábula a partir de Imma, una mujer de treinta y cinco años que pierde la vida en un quirófano mientras lo operan de una intervención complicada. Una fábula donde la muerte no es un final, sino un principio. Y donde los sueños toman todo el protagonismo.

Sinopsis

Potser somiar es una comedia tierna y muy humana que habla de la relación íntima y especial que todos juntos mantenemos con nuestros muertos y como estos continúan influyendo, aunque de manera intangible, en nuestras vidas. Con toques de comedia y de poesía, la obra sigue el viaje de Imma, una chica de treinta y cinco años, que después de morir en una operación a coro abierto, se aparece a los sueños de aquellas personas que la necesitan. Porque al fin y al cabo, como sabe muy bien todo el mundo, los muertos son muertos pero no del todo.


Valoración espectadores
  • Aníbal Ledo Faílde
    Aníbal Ledo Faílde

    Una veritable muntanya russa d’emocions contingudes. La vaig veure poc després de l’estrena i encara tinc gravades a la retina algunes escenes. Els actors i actriu s’hi van deixar la pell (menció especial pels múltiples papers tan matissats que fa l’Antonio del Valle) i l’encertadíssima dramatúrgia del Sergi Belbel posa l’accent on i quan toca, en un encertat crescendo q va posant a poc a poc el fil a totes les agulles fins a completar el puzzle d’aquesta història tan ben esmolada i a flor de pell i alhora tan «cerebral» (molt a l’estil Belbel): qui no ha pensat mai què ens podem trobar al final d’aquell túnel, en el nostre últim alè de vida? Un espectacle rodó i molt recomanable!

    21/01/2022
  • Mireia Campabadal Bertran

    Ahir vam tenir la sort d’assistir a la representació de «Potser somiar». I dic la sort perquè ens va encantar. Podria destacar-ne diversos aspectes, però em centraré en una bona escenografia, una dramatúrgia del tot encertada i una actors que brillen a l’escenari perquè es nota que s’hi deixen la pell. No us la podeu perdre!

    13/01/2022
  • Mireia Campabadal Bertran

    Ahir vam tenir la sort d’assistir a la representació de «Potser somiar». Dic la sort perquè ens va encantar!!! Podria destacar-ne diversos aspectes però em centraré en una bona escenografia, una dramatúrgia del tot encertada i uns actors que brillen a l’escenari perquè es nota que s’hi deixen la pell. No us la podeu perdre!!!!

    13/01/2022
  • Josep Oliva Sasé

    Ahir vaig iniciar el nou any de la millor manera que es pot fer, anant al teatre. Vaig estar a la Versus veient aquesta obra del canari Antonio Tabares amb traducció i dramatúrgia de Sergi Belbel i dirigida per Roc Esquius. Una comèdia que ens parla de la vida i la mort amb un text ple de tendresa amb alguns tocs d’humor però que per mi el que més preval és la seva originalitat. Una noia de 35 anys mor en un quiròfan en una operació de cor i apareix en una sala blanca sense saber què hi fa, i no és el cel ni l’infern sinó un lloc on quan un ésser estimat seu somiï amb ella, podran contactar. Una obra que a mesura que avança et va enganxant i amb la què Tabares ha aconseguit destil·lar grans dosis d’humanitat, que en diversos moments va aconseguir emocionar-me. Em va agradar molt l’escenografia només amb dos grans panells blancs nus d’elements però que quan cal en ells es passen imatges. La interpretació em va semblar irregular, Rafaela Rivas té moments i escenes estel·lars i altres en què decau, Ramon Godino i suposo que a sol·licitud de direcció tot el que verbalitza ho fa de forma robotitzada que va acabar cansant-me i Antonio del Valle per mi sens dubte el millor dels tres. Una bona proposta que us podrà agradar o no, però per la seva originalitat indiferents no us deixarà.

    02/01/2022
  • Joan Pla Abelló

    interessant, molt bona interpretació

    28/12/2021
  • Núria Alcázar Barrera

    Una obra de 10. Bon guió, bona interpretació, escenografia molt interessant. No us la podeu perdre.

    26/12/2021
Artículos relacionados
11 propuestas par ver en los Teatres de Proximitat de Barcelona

11 propuestas par ver en los Teatres de Proximitat de Barcelona

Hace 3 dias

Els onze espais escènics que conformen la xarxa de Teatres de Proximitat ‘On el teatre batega’ han presentat les obres que protagonitzaran la cartellera durant aquesta recta final de la […]