Xarnegos

Ahir a l’Off del Romea vaig estar veient aquesta obra que ja va estar en cartell farà un any a l’Almeria Teatre. Escrita i dirigida per Marc González ens situa a la consulta d’un terapeuta argentí (Albert Eguiazábal) que utilitza com a teràpia el psicodrama i a les que assisteixen una noia que se sent menyspreada per la seva germana (Alicia Puertas), una filla (Roser Batalla) que acompanya al seu pare (Camilo García) extremeny però que se sent català i una senyora que volia anar a un Gym i per error va a parar allà (Alzira Gómez). Realment la manca de coneixements de Ricardo el terapeuta, serveix molt poc per ajudar-los perquè tal com li diu Antònia, la senyora que anava al Gym, tu el que has de fer és escoltar i no ho fas, aquí tenim la primera reflexió. I a partir d’aquí i conforme avança l’obra, en podem treure moltes més, treure’ns la careta i mostrar com som, la manca de comunicació en el cas del pare i la filla, no és un problema d’idioma sinó de falta d’entesa, volem que ens vulguin però no sabem estimar, i així moltes més. Les interpretacions un tant irregulars en general bé, tot i que vull destacar a Roser Batalla que per a mi destaca clarament de la resta. No em va agradar la idea de posar espectadors encara que no parlin, sense haver fet prèviament ni un sol assaig perquè entorpeix i distreu el treball dels actors que han d’estar constantment donant-los instruccions. Si la tornen a reposar per a mi és totalment recomanable.

D’aquelles obres que el títol o la sinopsi pot despistar i allunyar a espectadors que gaudirien de la proposta. Sí, tracta la identitat nacional, tema delicat i a flor de pell que pot generar rebuig d’entrada entre molts dogmàtics, d’on som, què ho determina… tractat de forma intel·ligent i des del punt de vista personal i íntim, lluny de la política. Però va més enllà. La identitat també des de la vessant familiar i individual, què som, què ens defineix, com afecta al nostre entorn, què ens impedeix canviar? Mitjançant una peculiar i teatral teràpia de grup, 4 “pacients” intenten avançar en els problemes derivats d’aquests temes.

En general, molt bones interpretacions, amb –un cop més- una enorme Roser Batalla.
L’únic que no em va fer el pes és la participació d’espectadors a escena. Com és normal, es noten els nervis i la distància en versemblança de les seves interpretacions amb la dels actors és enorme i et pot fer distanciar per moments de la proposta.

En resum: molt d’humor i també moments tendres i colpidors i, si hom està interessat, pot provocar interessants reflexions. L’obra es mereix més que la vintena d’espectadors que hi érem dijous passat.

Fantàstic! un bon exercici teatral on es toquen moltes tecles: psicodrama, migració, el concepte de xarnego, relacions familiars… en un ambient ben pensat on el públic està a tocar de l’obra. Em va tocar molt! quasi be tots a Catalunya som xarnegos i potser no ho sabem o no ho hem entés. La iluminació un element més que juntament amb el so ajuda a la immersió. Els actors, d’un gran nivell, fan creíble la història. Felicitats!! tots vàrem passar una estona d’allò més divertida i agradable amb aplaudiments finals de llarga durada.

Us deixo la nostra ressenya

https://culturayalgomas.wordpress.com/2016/01/19/xarnegos-teatro-sobre-la-identidad/

Flojita y simplona,no me convencio.