Venidos a menos

David Ordinas i Pablo Puyol, dos artistes consagrats en el musical amb llargues carreres tant en Teatre, Televisió o Cine, arriben al Raval amb un format molt més petit del que estem acostumats a veure quan ells són a escena. Dos actors i una guitarra capaços de riures d’ells mateixos sense límit. Un espectacle en el que no saps fins a quin punt estan parlant d’ells o és pura ficció, són ells, ells en situacions boges i segurament en més d’una situació real que es confón entre tant surrealisme passat de voltes. Un espectacle fresc i molt viu, es riuen de la seva situació actual, de si realment estan “Venidos a menos” de les seves carreres però sel’s veu vius a l’escenari, se sent que el projecte és seu i el senten com a tal més enllà de grans produccions, un petit fill nascut de les seves pròpies idees, parlen de que és difícil viure de l’art però perceps que l’art els està donant la vida. Una música molt divertida i realment efectiva, tot amb uns armònics impecables, senzilla i directa composada expressament per l’espectacle. A nivell tècnic, molt senzill però impecable, una il·luminació gairebé invariable durant l’espectacle que ronda en format entre un concert de bar o un monòleg però amb el llenguatge del musical que tots dos dominen, per tant l’il·luminació de cop té petit efectes que mostren un bon acurat treball dels acabats. Un show trencador, no apte pels que es ruboritzin ràpid i pels que no sapiguin fer acudits de les coses d’un mateix. En definitiva, podreu veure a dos amics parlant de les seves coses com a molts altres espectacles d’humor però amb la netedad i rigurositat d’un espectacle de teatre musical, molta cura en lo tècnic i lo musical que ho distingeix de qualsevol altre show de l’estil. Si voleu passar una estona divertida, riure i fer de les penes un motiu per ser feliç, "Venidos a menos" és un espectacle molt recomanat.

Conocidos como actores de musical y para la televisión, Pablo Puyol y David Ordinas juegan a reírse de ellos mismos en este espectáculo de humor y canciones fresco, sencillo y desenfadado. Con una guitarra y algunos instrumentos de percusión como únicos elementos para apoyarse, los dos actores demuestran una buena química escénica, capacidad de improvisación y una cierta mala leche muy divertida. El espectáculo es dinámico, rápido y muy entretenido, de manera que los 90 minutos más o menos que dura pasan volando. Ahora bien, no aporta nada nuevo como concepto. Ni es un show bestia, ni salvaje, ni más provocador que cualquier propuesta de cabaret o teatro de sesión golfa. De hecho, casi en todo momento, es muy amable con el público. Sin embargo, algunas canciones son muy ingeniosas y todo ello resulta bastante simpático, si obviamos algún chiste un poco más flojo de lo debido.