Rovira versus Rodríguez

Fer riure a partir d’escenes quotidianes té dues cares: per una banda, és senzill perquè tothom s’hi pot sentir fàcilment identificat; per l’altra, és complicat perquè qualsevol exageració o llicència que es passa de la ratlla és detectada per l’espectador, que desconfia. Rovira vs. Rodríguez, però, agafa els punts forts d’una situació del tot creïble i aconsegueix les rialles del públic traient suc d’estereotips i fent bromes de caràcter cultural, sexual i polític.

Aquest espectacle forma part de la trilogia que Cristina Clemente i Nelson Valente han escrit i dirigit —amb la col·laboració de Muguet Franc com a ajudant de direcció— dins del marc d’un projecte de creació escènica internacional d’On el Teatre Batega, que vincula el teatre català amb l’argentí. El Maldà, la Sala Flyhard i la Sala Versus Glòries han acollit un d’aquests muntatges, que es poden gaudir com a sèrie però també de manera independent. Es tracta, doncs, de tres espectacles en què la doble llengua té un sentit ple i argumentat, i moltes possibilitats còmiques!

Dues dones grans estan enamorades i, després de fer-ho públic, volen que els fills respectius es coneguin. L’àpat familiar, que té lloc en un patí molt ben reeixit —l’escenografia va a càrrec d’Elisenda Pérez—, contraposa les visions d’uns i d’altres, de maneres de fer diferents. Malgrat que la breu durada de la comèdia exigeix que l’arc d’alguns personatges sigui una mica desorbitat, tots i cadascun dels actors compleixen amb el paper i llueixen en el seu moment estel·lar.

 

Rovira versus Rodríguez és una nova creació teatral de la dramaturga barcelonina Cristina Clemente i el dramaturg de Buenos Aires Nelson Valente, que és part d’una experiència de col·laboració escènica internacional. S’han fet tres obres amb els diferents familiars. I aquesta és la que uneix a les dues famílies.

Dues famílies fan una trobada per comunicar una cosa entre ells. I a partir d’aquesta situació, succeeixen coses còmiques, hilarants i completament inversemblants.

Cristina i Nelon juguen molt bé amb el que pensem dels catalans i dels argentins, creant moments divertits. El xoc entre les dues cultures, els tòpics entre els catalans i argentins provoca moments divertidíssims.

La iniciativa de crear aquest projecte entre sales de Buenos Aires i de Barcelona, ha estat tot un encert. A veure si podem veure les 3 obres la temporada vinent i altra iniciativa com aquesta.

Gran encert entre els diferents actors. Tant la part catalana com argentina tenen els seus moments. Lide Uranga i Lluïsa Castell magnífiques com a matriarques de les dues families; que s’han de veure amb els seus fills (i un més).

Ha estat una bona manera de finalitzar la temporada teatral. I ara a tancar fins al setembre.

Podeu veure la meva opinió al següent enllaç

Rovira versus Rodríguez és l'última peça que tanca la trilogia de la família, escrita i dirigida per Cristina Clemente i Nelson Valente.

Ha arribat el moment en què les dues famílies, els Rovira i els Rodríguez es coneguin. És una situació que a la Mercè i a la Sílvia els crea una mica d'ansietat i estrès. És molt important per elles que tot surti bé. D'una banda, estan contentes de poder compartir la seva felicitat amb els seus familiars, però d'altra banda senten una gran pressió que alguna cosa pugui sortir malament. No volen cometre errors per tal que la trobada sigui agradable.
Ha arribat el moment de trencar amb les distàncies físiques i també les generacionals.
Però, els hàbits, manera de fer i tarannà de cada país, confrontaran directament uns amb els de l'altre.

Els interessos de cadascun, xocs culturals, tradicionals i lingüístics, tòpics i prejudicis i malentesos, provocarà situacions hilarants i còmiques.

El somriure és present durant tot l'espectacle.

Personalment, de les tres peces, aquesta és amb la que més he gaudit. Divertida no, el següent.

No us la perdeu!!

«Es una comedia para pasar el rato»

Lo decimos a veces con cierto tono de desprecio, como si fuera un género menor. Hacer pasar un rato divertido hasta el punto de no dejar de reír durante toda la obra, mantener la atención con la seguridad de que algo va a ocurrir no es menor ni nada fácil. Hacer obras divertidas de calidad tiene mucho mérito y un gran trabajo detrás. El guion, la dirección, el trabajo de los intérpretes, la escenografía deben estar pensados desde el principio en clave de humor. Pasar un buen rato también es uno de los fines del teatro y reír de nosotros mismos es muy curativo. Pasar un buen rato puede convertirse en una gran tarde que recordaremos y volveremos a reír.

Es una producción de “On el teatre batega” de las salas Flyhard, El Maldà y Versus Glòries. Ésta es la última de la serie de tres espectáculos. Es una comedia catalano-argentina cuya dramaturgia es compartida por una catalana, Cristina Clemente y un argentino Nelson Valente que han trabajado conjuntamente en este proyecto de colaboración entre salas y países.

Dos mujeres mayores reúnen a los hijos de ambas para darles la noticia de que quieren casarse. Si le añadimos que una de ellas es argentina (Lide Uranga), y la otra catalana (Lluïsa Castell), la comedia está servida. La relación entre los hijos es el nudo de la obra que se complica paulatinamente a pesar de la buena intención de las madres que querían crear una gran familia contando con la concordia entre los hijos. Nuria Cuyàs y Jordi Andújar son los hijos de Mercè. Julian Ponce y Mayra Homar son los hijos de Silvia y Gabriel Beck la pareja de esta última y a través de ellos y de una escenografía luminosa y alegre (Elisenda Pérez) se ponen de manifiesto las diferencias y la personalidad de cada personaje.

Nos encontramos con una mezcla de culturas, lenguas, costumbres y tradiciones. El retrato de los tópicos es tan cómico y exagerado que multiplica el ridículo de lo que es tan nuestro y conocemos tan bien. Muy recomendable a catalanes y argentinos.

I per fi arriba la tercera part de la trilogia catalano-argentina que ha aconseguit arrancar moltes rialles en el Grec d’enguany. No podia ser d’altra manera que reunint a les dues famílies que van protagonitzar, respectivament, Silvia i La paella dels dijous. Aquest cop es troben tots –com una família normal i disfuncional alhora- en el pati d’una casa que les mares han llogat a Zahara de los Atunes. Entre parets blanques i geranis florits, les dues caps de família pretenen que els fills es coneguin i congeniïn. Ja es veu venir, de lluny, que no serà fàcil...

La comicitat de Rovira vs Rodríguez es basa sobretot en els tòpics de les dues cultures: l’independentisme, la suposada gasiveria dels catalans, la psicologia argentina, Messi i el futbol en general, etc. A vegades es força la màquina perquè hi entri tot, i cap al final potser es precipita cap a un desenllaç no del tot versemblant; això sí, molt divertit. I és que qui es pot resistir a veure la desimboltura final d’un sòmines com en Guifré (Jordi Andújar) o la baralla monumental per saber qui és més obert de mires.

Un altre cop, igual que ja passava en les dues primeres parts, les interpretacions tornen a ser decisives. La naturalitat de Lide Uranga –una actriu que sempre cau de peu, sigui quin sigui el repte-, la bonhomia que sempre expressa Lluïsa Castell i la comicitat de la resta fan que el retrobament constitueixi una festa en tota regla. Una boníssima manera d’acabar la temporada teatral.