Queco Novell: Confessió d'un expresident

Si de algo ha servido la maldita crisis económica, ha sido para abrirnos los ojos ante gran parte de la estafa política a la cual, durante años (y todavía dura), hemos sido sometidos. Varios espectáculos (y, cada vez, más) han ido reflejando diferentes aristas del problema y sus consecuencias de forma tan natural como un grito de impotencia, más o menos controlado, ante la injusticia. Confessió d’un expresident apunta directamente a las altas esferas de la clase política, haciendo una sátira mordaz pero realista de su cinismo repugnante y su culpabilidad como cara visible de los mecanismos del sistema. El texto de Davide Carnevali es inteligente y está lleno de una suave clarividencia que, a pesar de entrar muy bien, puede llegar a cabrear mucho al personal si se reflexiona un poco sobre el contenido que denuncia. El actor Queco Novell hace un trabajo espléndido en su papel de exmandatario que recuerda, no sólo por las cosas que dice sino también por los gestos, a muchos de los políticos que hemos tenido. El monólogo sólo tiene en contra, en realidad, los prejuicios de quienes espere una parodia al estilo Polonia o un show de stand-up típico del Club Capitol. Pero el montaje ni es eso ni lo pretende y no tiene la culpa de las posibles confusiones. Su apuesta es la de una fina ironía que quiere señalar descaradamente al ciudadano como parte del problema. Desgraciadamente, no mantiene todo el tiempo su nivel de efectividad. De igual forma que algunos fragmentos brillan por su elocuencia, otros resultan menos aptos para un discurso oral y funcionarían mejor si, directamente, los leyéramos en un artículo. En conjunto, sin embargo, la propuesta aporta un buen puñado de ideas punzantes y ácidas verdades que valen mucho la pena y pueden abrir debate.

D'aquest Grec 2016 he vist poques coses, s'ha de dir que ha estat del primer que he vist del Grec d'aquest any.

I he começat amb aquestes "Confessió d'un expresident'. Un gir en la trajectòria que hem vist fins ara de Queco Novell. Un salt sense xarxa per allunyar-se del seu paper de còmic dintre dels espectacles de la productora Minoria Absoluta per endinsar-se en un paper totalment diferent.

S'ha de dir que la gent que va al teatre a veure al personatge que veu a la TV no el veurà, però segur que surt gratament sorprès. I la gent que no pensa anar-hi per no veure un gag del Minoria Abosulta, pot perdre un gran monòleg.

Això si, no deixa de ser una sàtira en tota regla de la política i del present que estem vivint. Un text punyent que no busca el riure del públic però si la seva complicitat. Un text polític a tenir en ment i deixar-te emportar. Un gran monóleg.

Per més informació ....

 

 

 

 

En Confessió d’un expresident Queco Novell huye de su imagen televisiva y da vida a uno de esos políticos que vemos en la tele a diario, esos hombres con traje, corbata y grandes dosis de cinismo. Sin sátira y sin buscar la carcajada del público el texto de Confessió d’un expresident nos pone ante un espejo y nos pregunta por qué permitimos que este tipo de individuos controlen nuestros países y, de rebote, nuestras vidas.
Con una puesta en escena sencilla, pero eficaz, una buena interpretación y un texto excelente, Confessió d’un expresident es una muy buena pieza de teatro político.

Totalmente recomendable.

Más información (en catalán) en Somnis de teatre

Queco Novell protagonitza “Confessió d’un expresident” al Capitol dins de la programació del Grec Festival de Barcelona d’enguany.

No es tracta d’un espectacle amb grans escenografies, ni d’importants efectes d’il·luminació, etc..., però si d’un text que boníssim, obra del dramaturg italià Davide Carnevalli, en forma de monòleg, que no deixa indiferent a ningú. Aquest monòleg teatral dirigit per Xavier Ricart, presenta una visió irònica sobre la desconnexió de la classe política amb el poble.

Queco Novell és l’expresident, un polític imaginari d’un país qualsevol. Podria ser J.C Wasmosy, M.Suharto, J.Chirac, J. Estrada, B.Yeltsin, A.Fujimori, Jordi Pujol, S.Berlusconi, R.Rato, fins hi tot el reelegit Rajoy.... tants i tants noms d’una llista interminable de polítics corruptes que el poble ha elegit i segueixen elegint malgrat ens robin, enganyin, o se’n riguin de nosaltres.

Ens diu que la gent no és tonta, sinó que el poble és idiota. I així és com et sens quan acaba l’obra. Perquè en el fons, al poble, sembla que ja els hi està bé. Com és possible que després de tot el que ens han fet, el poble els segueixi votant?. És que ja ens està bé que ens robin, ens arruïnin i enganyin? És que el poble és realment idiota?

Aquest ex president ens ho diu a la cara. No ho diu cantant, però sí xiulant.

Us deixo un petit recull d’algunes de les frases del text:

“A mi sempre m’ha importat ben poc la població d’aquest país”

“He governat un poble brillant, es cert, però despistat”

“La meva presidència ha estat una faula”

“El problema d’aquest país és la manca de temps per pensar”

Durant el discurs apareixeran la crisi financera, la desconnexió de la classe política amb el poble, el segrest econòmic dels països endeutats, la corrupció, les privatitzacions o el debat entre “la nova” i “la vella política”, la banca i els rescats,...,conceptes que han esdevingut familiars per als ciutadans de diversos països durant anys i anys, i que el poble segueix permeten.

El text és pura ironia. Ens adonem de com l’ús del llenguatge pot ser manipulat per part del poder.Com es pot donar la volta a les coses i donar-li un altre sentit al que s’està dient. Dobles intencions. Convertir mentides en realitats, i a l’inrevés, mitjançant la paraula .

És el primer cop que en Queco Novell s’enfronta a un monòleg al teatre, dons bé, prova superada. Jo he vist al president. Bona actuació Queco. Enhorabona !!!

En definitiva, penso que només pel text ja paga la pena d’anar-hi.

***1/2