Mare de sucre

Vaig anar a veure «Mare de sucre» amb moltes expectatives perquè una altra obra de Clàudia Cedó, «Una gossa en un descampat», era l’obra que més m’havia agradat dels últims anys. I la veritat és que no en vaig sortir gens decebut.

Una noia amb discapacitat intel·lectual té el desig de ser mare, i està disposada a saltar-se tots els impediments burocràtics per aconseguir el seu objectiu.

Clàudia Cedó aborda aquest tema tan poc tractat amb molta sensibilitat i exposant clarament tots els punts de vista. Cal destacar el treball de la protagonista Andrea Álvarez i de Marc Buxaderas, molt entranyables.

Una autèntica meravella que va provocar una ovació immediata només d’apagar-se els llums. Quina sort de tenir autores tan potents com Clàudia Cedó a casa nostra.

No hay nada que pueda decir ya sobre esta obra. Ya se ha dicho todo! Lo han petado, han prorrogado, han vuelto a agotar todo! Éxito total!!
Y es que la nueva propuesta de Clàudia Cedó llega al corazón y trata un tema tabú en nuestros tiempos que se ha de visualizar: pueden ser madres las mujeres con discapacidad intelectual? Como se sienten aquellas que si quieren serlo y la sociedad no se les permite? Qué podemos hacer como sociedad para ayudar a normalizar esa situación?
Además, la obra es inclusiva. Gran parte de sus actrices y actores son personas con discapacidad intelectual y lo que hacen encima del escenario es para aplaudir hasta que nos sangren las manos! Están estupendos!
Deberían hacer gira y reprogramar en algún teatro para que TODO el mundo pueda verla! Teatro necesario!!

Ahir al TNC vaig estar veient aquesta obra escrita i dirigida de manera inenarrable per Clàudia Cedó. Aquesta obra està inclosa dins el Festival Simbiòtic que promou un teatre inclusiu i accessible i ho fa amb actors que formen part de el projecte Escenaris Especials fundat per C. Cedó que fa teatre amb persones en risc d’exclusió social. Dit tot això, l’obra ens parla de la lluita d’una noia de 27 anys que té una discapacitat intel·lectual del 65% i que el seu únic desig és ser mare però s’enfronta a tots els que l’envolten des de la seva pròpia família, en concret la seva mare, a la fundació on viu i a la societat en general. Com que no vull explicar més, només dir que s’obre una gran reflexió, és lícit que la llibertat d’aquesta noia depengui dels altres, és lícit posar com a excusa la sobreprotecció per prendre-li la seva llibertat individual. Una escenografia molt àgil amb diferents ambients i que és la il·luminació qui marca l’escena. Una interpretació extraordinària per part dels quatre actors d’Escenaris Especials, Andrea Àlvarez, Marc Buxaderas, Mercè Méndez i Judit Pardàs, tot i que voldria destacar la Andrea Alvarez sobre qui recau tot el pes de l’obra i que es posa a la pell de el seu personatge amb una força i credibilitat brutal. Molt bé així mateix els actors que els fan costat Ivan Benet, Teresa Urroz i Maria Rodriguez. Dues hores que et mantenen atrapat i et porten a una muntanya russa de sentiments i emocions que van de la tendresa a la ràbia, del consentiment al rebuig i del somriure a la llàgrima. Un imprescindible que ningú s’hauria de perdre, tot i que em sembla que les entrades estan totes exhaurides. Llarguíssims i merescuts aplaudiments amb tota la platea dempeus.