Expedient K

...utilitzant un joc de miralls amb cent anys de distància entre uns i altres. Hàbil dramatúrgia de Susanna Garcia-Prieto, bona direcció de Àlex D. Capo i excel·lent interpretació de Dafnis Balduz. Què més? Felicitats al círcol Maldà per programar coses bones i interessants. Aquesta relectura de Kafka pressuposa amor i admiració pels mestres —mestres antics com diria Bernhard— i això és d'agraïr, però que consti que no és una adaptacó de res. Ès una obra nova que beu de Kafka i de "altres mestres" més moderns. M'atraveixo a dir que és una obra d'art. No us la perdeu.

Carta al padre, de Franz Kafka, es uno de los documentos epistolares más perturbadores del siglo XX, puesto que supone una larga lista de reproches del autor de Praga a su progenitor y ejemplifica algunas de las obsesiones del escritor. Desconozco si el espectáculo de Susanna García-Prieto y Alex D. Capo nació con la voluntad de poner voz a estas palabras o bien si las palabras en si fueron elegidas para ilustrar el exorcismo que se nos presenta en escena. Sea como fuere, el hecho de presentar el texto de Kafka como resultado de un experimento parapsicológico es realmente ingenioso y muy efectivo. Es cierto que se echa en falta un desenlace más contundente o un mejor encaje estilístico, pero la brillante interpretación de Dafnis Balduz nos hace olvidar cualquier carencia. Este actor, del que el año pasado pudimos admirar su explosiva performance en el Zoo de vidre, nos sorprende a cada nuevo proyecto y, gracias a su talento, creemos que está llamado a grandes cosas…

L’obra “Expedient K” que hem vist al Círcol Maldà està basada en l’obra de Franz Kafka “Carta al pare” i ha estat adaptada per l'escriptora Susanna Garcia-Prieto i dirigida per Alex D. Capo (tots dos presents aquesta nit a la sala). L’estrena ja es va fer anteriorment al Teatre Principal de Vilanova (2013), que va donar suport a la producció i també la vam poder veure al Círcol Maldà la passada temporada.

En aquesta ocasió el públic estem col·locats en forma d’ela i com escenografia només hi ha una butaca en mig de la sala. Es tracta d’un monòleg protagonitzat per en Dafnis Balduz, actor vilanoví, que interpreta d’una manera molt ben diferenciada als dos únics personatges que hi intervenen en l’obra, en Carles i en Franz. Personalment m’agrada molt més la seva interpretació d’en Franz, potser per la força del personatge o possiblement perquè és més difícil a l’hora d’interpretar. Podríem classificar el text de dramàtic i misteriós amb petits tocs d’ironia. La il·luminació i els efectes sonors (utilitzats com a conductors de l'acció dramàtica per fer evolucionar l'obra) han estat part important de la representació, recreant dos moments situats en el mateix espai, però allunyats en el temps.

Haig de reconèixer que m’encanta Kafka i tot el misteri que l’envolta i l'obra "Carta al pare" és un dels relats que més em va agradar quan el vaig llegir. Per tant no ens podíem perdre aquesta proposta, que penso que és, a més a més, una oportunitat pels qui el vulguin descobrir, ja que poques vegades tenim la sort de poder veure dalt d’un escenari textos d’aquest escriptor; possiblement degut a la dificultat que comporta a l’hora d’interpretar-los.

La representació està dedicada a l’Anna Lizaran, en reconeixement de l’amistat i recolzament que en Dafnis va tenir per part de l’actriu des de que van compartir repartiment en la pel·lícula “Forasters”.