Mariona Rebull

És una qüestió de gustos: reconec la meva feblesa pel teatre filosòfic i dialèctic. I L’Impossible n’és un paradigma. Es tracta d’un cos a cos entre un home que no pot demostrar la seva inocència i d’un fiscal que per molt que ho intenti, no pot presentar una acusació ferma contra ell. Com demostrar que un aïllat i solitari accident de muntanya entre dos enemistats és o no és realment fortuït? Alternant monòlegs de l’acusat i les interrogacions amb el fiscal ens anirem figurant no el que va passar aquell dia fatídic sinó tot el passat de traició i fraternitat que uneix el mort i l’acusat. Impossible es basa en la novel·la homònima d’Erri de Luca, l’escriptor italià que va […]

Atrapat en el temps és una de les pel·lícules més entranyables dels anys 90. Una faula contemporània pels adults sobre la importància de ser amable i de saber veure els altres. Una pel·lícula que mai caduca i que no envelleix. Per això, encara que hagin passat uns 25 anys des de la seva estrena, que n’arribi el musical (amb el título però d’El dia de la marmota) és una excel·lent noticia. Veurem el desplegament de recursos tal i com ens tenen acostumats l’equip de The producers o La jaula de las locas. Però aquesta vegada, a més, en català. Que l’adaptació sigui un musical accentua l’emocionalitat de l’obra. Lletres de Manu Guix, potser no molt enganxoses, potser una mica planes, […]

El “Mestre i el mar” és l’adaptació d’Eu Manzanares de la història d’Antoni Benaiges que s’ha difós com la pólvora en els últims anys: es tracta del mestre de Tarragona que va ser enviat l’any 1934 a un poble de Burgos i que, a través de la seva ensenyança va revolucionar les aules fins finalment desaparèixer al començament de la Guerra Civil. En aquest cas, la ficció parteix d’una demanda de memòria històrica per part de la Júlia, la neta d’un dels alumnes de Benaiges: què hi ha darrera de les fotos i els quaderns que amaga el seu avi? De l’obra, destacaria el pes i l’emotivitat implícita en un relat d’aquesta transcendència que es desplegarà de forma magistral, amb […]

Una noche en el desierto. Una mujer soldado (Mariam Bahous Yalaoui) y su compañero de batalla (Marc Pujol) muerto a su lado. Y la luna, por supuesto, de aquí esté título tan acertado de Vino lunar. Este es el escenario que sirve de punto de partida para hablar de la guerra. De la de ahora y las de antes; es decir: de la Guerra Civil española. ¿Acaso no tienen, al fin y al cabo, todas las guerras tanto en común? ¿No son las guerras de hoy la herida reabierta de las del pasado? Y, aun así, cada historia es singular. Escuchemos pues la que nos cuenta el autor de este texto, Albert Tola, a través de este viaje multigénero en […]

No és el primer cop que veiem una obra de l’escriptora belga-japonesa Amélie Nothomb sobre el teatre. Cosmètica de l’enèmic ha sigut objecte de diverses adaptacions a casa nostra. I de fet, també va ser punt de partida de la pel·lícula estrenada al Festival de Sitges que du el mateix nom. En aquell cas però, el text original –ple de diàlegs– i l’adaptació es van mantenir pràcticament intactes. En canvi, a Declivi d’un pardal hi ha un gran treball per poder dur l’obra a escena. Es tracta de l’adaptació de l’obra Soif (Set). I quan dic adaptació, ho dic amb totes les lletres. Si bé el text original és bàsicament una versió lliure de la passió de crist, el text […]