Francesc Esteve i Tomàs

La companyia Fac-òf (Amor³. Shakespeare al cap), proposa un nou espectacle, aquesta vegada en format de cabaret. Divina de la mort és un cabaret lleuger i descarat que, en clau de comèdia, revela el caràcter grotesc de les violències estètiques. Una proposta que del Teatre Maldà ha pogut fer el salt al Teatre Borràs, durant els dilluns. Un dia que veig que tenim petites obres per omplir aquest dia i que omplen de públic juvenil. És una obra plena de gags, reivindicació sobre experiències de les autores en la mateixa pell. Amb gags amb l’esperit de cabaret, de pit i cuixa ens parlen sobre la bellesa, la joventut, els rols de gènere,… Podem veure diferents tips de bellesa, com els […]

  Pa amb Tomàquet, el demà és una proposta de la companyia Application Rejected, a l’entrada ja ens avisen que el que veurem va a ser una cosa totalment diferent. I de debó que no ens ha enganyat. La sàtira d’una societat que ja no sap on té les prioritats, una balada a la demagògia i al populisme, un bram a l’absurditat i a la més fosca veritat, que només els bufons i uns titelles amb llengües àcides hi poden fer front sense ofendre a ningú. Què faries si a Catalunya ens prohibeixen fer pa amb tomàquet? Un univers satíric durant l’obra. Una autèntica locura és la que puc veure a l’escenari. S’ha de dir que se’n riuren de l’independentisme, […]

Los chicos del coro, el musical arriba al Teatre Tívoli de Barcelona després del seu aplaudit pas per Madrid. Amb una banda sonora icònica, l’adaptació a musical arriba a la capital catalana avalada per l’èxit d’una pel·lícula aclamada per les audiències de tot el món. Un espectacle basat en la pel·lícula francesa Les Choristes de 2004 dirigida per Christophe Barratier. El musical segueix el mateix argument. Un espectacular musical que té a favor la complicitat i les veus dels més petits, però que en el càsting dels adults han tingut un problema, fins i tot de vestuari (o més ben dit en una perruca). Tenim una escenografia espectacular, amb mòduls que ens transporten en cada espai que es produeix l’acció. […]

Aquest cop vaig a veure un “Pigmalió” adaptat a dos únics actors que es desdoblaran en tots els personatges de l’obra. La Lloll no presenta aquest personatge (ja ho va fer fa anys amb Dagoll Dagom) però sí que té el repte d’encarregar-se de diferents papers d’aquesta auca que molts tenim al cap. Podem veure com l’obra com una combinació de l’obra escrita de “Pigmalió“, del musical “My fair lady” que tots tenim al cap i del “Pigmalió” que va fer Dagoll Dagom. Un assaig de l’obra que vol fer la Lloll Bertran per recuperar aquest personatge. A més tenim a Manel Barceló com a acompanyant de luxe, que a més d’actuar ens delectarà, sense cap mena de problema, cantant i amb passos de ball. […]

  Vida al mateix carrer és una oda íntima i delicada que Anton Coimbra dedica al seu oncle, una persona amb autisme. Si no vaig errat, fa uns anys vaig veure el principi d’aquest muntatge al Festival Píndoles, era “El Tiet” d’Anton Coimbra. Ara, aquest curt s’ha convertit en una gran obra de teatre. Anton Coimbra ens va transportant en el món del seu oncle, de mica en mica ens va presentant el seu oncle a través d’objectes, música, d’experiències i de fotografies. Petites capses, petits records que ens va ensenyant com és el seu tiet. És teatre de poc text i molt d’objectes, de sensacions. Primer comença per preguntar-nos com seria l’obra de teatre de la nostra vida. Us l’heu preguntat? si és […]