Francesc Esteve i Tomàs

Aquest cop l’he vist al Teatre de l’Aurora d’Igualada, una proposta que s’ha programat i que de moment sembla que no té prevista anar a Barcelona. El darrer viatge és una història d’amor intensa i profunda, però també parla de la solitud que queda quan la persona estimada ja no hi és. L’obra, escrita per Pep Tines i inspirada en fets reals, explica un viatge molt especial i alhora colpidor. Durant tres setmanes, en Raúl va travessar Europa amb el cos del seu marit al seient del costat, enmig de la pandèmia de la COVID. Aquest recorregut no és només un desplaçament físic d’un lloc a un altre, sinó també un camí emocional marcat pel dol, pels records compartits i […]

Segur que són dels pocs que quedàven per veure «El petit princep». Ha estat una experiència molt especial, més que un simple espectacle com els altres. M’ha fet tornar a sentir com quan era petit, gaudint amb il·lusió de les coses senzilles: les estrelles al sostre, les que semblen caure fins a la platea, i aquella màgia que et fa mirar-ho tot amb ulls nous. És una sensació que no s’hauria de perdre mai: reconnectar amb l’infant que portem dins i recordar que l’amistat i la vida són molt més profundes i valuoses del que sovint ens aturem a pensar. Crec que és d’aquells espectacles que hauriem de veure un any i el següent. Un dels grans punts forts del […]

He finalitzat l’agenda teatral per tot lo alt amb la nova versió de Germans de Sang. Ja l’havia vista l’any 2013, en una proposta diferent, però aquesta m’ha tornat a sorprendre. Tot i conèixer la història, hi ha moments que continuen colpint amb força, i d’altres que es viuen amb una emoció renovada gràcies a la interpretació i al ritme de l’obra. Ha estat una manera immillorable de tancar aquesta etapa teatral, amb una sensació d’haver gaudit d’un espectacle intens, proper i molt ben defensat, que et deixa pensant i amb un nus a la gola en acabar. És una història molt humana, que parla de família, amistat, desigualtats i de com el passat acaba pesant, tot tractat amb un […]

Clare Barron va escriure aquesta obra el 2011, molt abans del moviment #MeToo, abans d’adonar-se que havia patit una agressió sexual i també abans que li diagnostiquessin un trastorn bipolar. Ella mateixa explica que escriure aquest text la va ajudar a entendre i posar nom a coses que li passaven i que, fins aleshores, no sabia com explicar. Amb un estil irreverent i molt propi, Barron -una de les veus destacades de l’escena underground de Nova York- ens parla de com de complicat pot ser viure avui dia i trobar el nostre lloc. Ho fa a través d’una mena d’anti comèdia romàntica que barreja humor àcid, situacions incòmodes i un cert caos que reflecteix perfectament el que vol transmetre. Dirty […]

Burpees és un road-drama apassionant que aborda, sense embuts, el tema de les sectes en línia i l’augment de l’extrema dreta en la joventut. Nold Reborn és un influencer famós i polèmic pels seus continguts a les xarxes, on ofereix consells als més joves per fer-se milionaris i per ser homes de valor en el segle XXI. Tanmateix, tot això canviarà quan desapareix sobtadament. Ja vaig poder gaudir de la feina de Ann Perelló i Joan Sureda en altres treballs, però he descobert a Biel Montoro que haurem de seguir la pista. Endinsar-se en el món dels extremismes digitals impressiona. Passejant per diferents xarxes, et sorprèn la quantitat de barbaritats i exageracions que es publiquen cada dia. L’obra ens mostra […]