Aleix Bonet-Ragel

Podem, ja, considerar «La granja animal» d’Orwell, un clàssic? Jo crec que sí. El Teatre Regina acull dins de la programació per adolescents una proposta fidel a la trama del llibre de George Orwell, per tant, és un MUST per tots aquells que vulgueu veure una reproducció en carn i ossos de les pàgines del clàssic. Una posada en escena de la companyia, senzilla i fàcil per fer creure a l’espectador que tot passa sota el sostre d’una granja. Tot plegat, de la mà de les creacions musicals de Marc Miramunt; cançons amb ritme i que en cap cas es poden considerar fora de lloc, l’únic detallet és que hi ha cançons que no s’acaben de sentir del tot bé, […]

«Sopa de pollastre amb ordi» és un projecte diferent del que s’acostuma a veure a la Biblioteca, sempre amb l’expectació de saber com estarà col·locat l’escenari i les respectives grades. Amb una petita estança buida al centre de l’espai, envoltada pels seients del públic, Ferran Utzet proposa un text que si no fos pels referents històrics que apareixen com ara la manifestació feixista de l’East End, semblaria que és un text actual, tenint en compte els dies que vivim. I és que apareixen molts referents ideològics i sobretot el canvi de pensaments i punts de vista de les persones, una mirada retrospectiva que deixa entreveure el canvi generacional al qual se sotmeten els sentiments personals i com poden arribar a […]

Una de les que serà, de ben segur, de les millors propostes de la temporada, tot i ser un text del que en pots predir els fets. De totes maneres, a la primera part surgeixen tot de preguntes de les que esperes que més endavant n’obtinguis les respostes…però no és així. Queden fils sense lligar, potser expressament perquè sigui el propi públic qui posi els lligams de la família. Des del moment en què l’espectador busca la seva butaca per seure-hi, ja pot entrar al món paral·lel que Fernando Bernués construeix a partir del text de Nell Leyshon, ja que no hi ha teló i la família camperola anglesa seu repartida per la immensitat de l’escenari. Un escenari pràcticament sense […]

Tothom coneix la trama i el desenllaç del clàssic de Shakespeare, Macbeth. Però són pocs els que s’atreveixen a fer-ne versions i canviar el punt de vista, amb tots els riscos que això comporta. La Companyia Teatrebrik, de la mà de Joan Gómez, és un dels atrevits; porten en escena una versió que atrapa al públic des del primer moment que entren a la sala. L’actuació de les tres fades a ritme de Creep de Radiohead hipnotitza a l’espectador i el transporta cap a la dimensió «post-apocalíptica» d’un Macbeth renovat. Un vestuari amb elements clàssics i d’altres més peculiars, propis d’Star Wars, combinen a la perfecció amb l’escenografia, configurada per ventiladors i un «ring» de sorra, que envolta els protagonistes. […]

Creieu que és possible parlar del franquisme i riure? Doncs si, la companyia José y sus hermanas ho fa possible. Aquesta companyia que no ha fet més que emprendre el vol. Aquells que tenien unes agendes apretadíssimes a l’octubre passat, entre manifestació  i manifestació, i no van trobar un lloc per poder gaudir de «Los bancos regalan sandwicheras y chorizos», com va ser el meu cas… aprofiteu que tornen a menjar-se l’escenari fins al 4 de febrer! Un grup de joves sense por, atrevits i brillants enfronten els anys més foscos viscuts a Espanya amb un seguit d’idees humorístiques i pensaments irònics, per despertar la realitat que ha acompanyat les generacions posteriors al franquisme i la manera com s’ha ensenyat […]