Aleix Bonet-Ragel

Qui digui que està tot fet i tot inventat és que no coneix La Brutal. Totes les seves propostes tenen un segell previ de «perillositat» i «risc», però amb el pas del temps i a mesura que van aflorant nous projectes seus, s’estan guanyant aquesta confiança per part del públic de saber que -si hi vas- apostes amb seguretat pel teatre. I res millor que celebrar els deu anys amb un Shakespeare. I de quina manera ho fan. Qualsevol versió de «Romeu i Julieta» té tots els punts on una adaptació pot caure en l’horror per si sola en termes d’actuació: morts en escena, gent borratxa, vers, i baralles. L’elenc supera amb un notable tots aquests obstacles predefinits. Es fa […]

Quan la carta de presentació d’un espectacle és la demostració de resiliència d’afrontar un repte com el de deixar una feina estable i llençar-se al buit per dedicar tots els esforços a fer el que realment t’omple, ja saps que valdrà la pena. Però si a més de tot això, se li suma que coincideix amb l’inici d’una pandèmia mundial, t’assegures que riuràs de valent. Perquè la vida va d’això, d’intentar treure la part positiva, la part que ens anima a seguir lluitant d’un fet que, a priori, no ho semblaria gens. Borja Nicolau convida als espectadors a pujar al carruatge de la vida i avançar les pors pel carril de l’esquerra. I ho fa d’una manera sublim. En entrar […]

Que bonic és veure com la cultura té diverses representacions. Encara és més bonic quan aquestes manifestacions es barregen en una dansa meravellosa a l’Àtic del Tantarantana. El text de Carme Riera és recitat i interpretat de la forma més poètica possible. És ben bé una altra manera de llegir el llibre de l’autora mallorquina, com si es tractés d’un conta-contes. Un recital teatral acompanyat d’uns diàlegs creats per encaixar dins la novel·la. A més, amb el punt afegit que en tota la fitxa tècnica no hi apareix cap nom masculí. Demostrant, una vegada més, el poder femení i la potència de tot l’elenc. La proposta de Laia Pujol i Maria Ten que pren forma gràcies a Rafaela Rivas, Gina […]

Tots sabem que un visita a un edifici públic per fer qualsevol mena de gestió burocràtica requereix mínim tot el matí, sense sumar-li les disputes i els speech que hauràs de fer si et trobes amb una funcionària amb poques ganes de treballar. Dins d’aquest edifici les coses es van complicant. Fins al punt que mai ningú li agradaria viure una situació com la que veu el periodista que va a cobrir la suposada fi del món. Un text carregat de filosofia, creença, pensaments i suggestions. Dafnis Balduz i Agnès Busquets comencen un partit de tenis, un estira i arronsa, que farà volar la ment de l’espectador. Una trobada on les mirades i les expressions facials prenen importància i, gràcies a […]

Que la vida és una metàfora tots ho sabem. Que rere les pantalles i les xarxes socials la vida té una altra cara i ens amaguem de la realitat, també. El que no tothom sap és amb qui compartir la vida que ens ha tocat. És cert que hi ha qui s’ha equivocat i hi ha qui ni tan sols ho ha intentat. Què passaria si aquestes dues persones es troben? Quan la vida et dóna una segona oportunitat has de tenir les coses clares. No és el cas del Dani ni la Laura que compartiran una nit d’arguments i convertiran als espectadors en públic d’un match point d’un partit de tenis. Quan l’espai acompanya, les llums t’abracen i el repartiment et convida a entrar […]