Pau Senabre

El debut d’Ivan Benet com a director i dramaturg ens arriba de la mà de Teatre Nu, una formació de l’Anoia que decideix encarar, per primer cop, una obra teatral per a adults. I ho fa amb un resultat tan farcit de debuts com de qualitat. La companyia porta l’atrevida història d’una infermera que es veu obligada, de manera desordenada i malaltissa, a repassar què ha provocat que acabés deixant d’exercir a l’hospital després d’haver comès un gran error involuntàriament. L’encarregada d’encarnar el personatge que perpetra aquest monòleg és l’Aida Oset en un exercici d’esforç i concisió del tot meritori. Benet ha dissenyat i escrit l’obra al costat de Víctor Borràs, una coautoria que s’enceta en un dilatat dinar a […]

És per això que ballen. Les sis ballarines de Mawu trepitgen ininterrompudament l’escenari durant una hora per commoure, poderoses, els ulls que les miren. De la mà de la directora i coreògrafa Aina Lanas l’espectacle s’alça solemne i elegant des del moment en què descobrim els rostres de les seves protagonistes, les filles de Mawu, a punt per esdevenir una única energia impulsada per la mateixa força, distribuida en sis cossos. Totes elles brillen; de vegades alhora, de vegades individualment, en un espectacle que els escau a la perfecció. Totes elles provenen de diferents disciplines, però troben en Mawu un motiu que uneix definitivament la seva essència i les subjecta: la força de la dona, la seva figura i la […]

La ciencia ficción encuentra formas de innovación cada vez más interesantes en las salas pequeñas. Angelet utilizaba el morro de un coche, Cedó se recreava en una habitación de matrimonio y ahora Mar Pawlowski desnuda un espacio que solamente cuenta con dos frágiles cortinas blancas i una mesa austera para tratar una historia bonita y cruda a partes iguales. Si no fuera porque ya sabemos que se trata de una obra teatral, colaría como espacio de danza. La compañía El eje és capaz de llevar a su terreno una propuesta instalada en un futuro humillante que, de tan lejano a nosotros, termina siéndonos tremendamente cercano. Ellos mismos lo etiquetan de «thriller trágico, distópico, futurista y heterofóbico». Cuatro pilares sobre los […]

Empezar escribiendo que tengo ganas de escuchar las canciones de David Bisbal me parece tan indiscreto como auténtico. Probablemente, de una indiscreción y verdad parecidas a las que conducen a una fan declarada incondicional a crear un espectáculo de estas características y nivel indiscutible. Resulta que la fan incondicional confesa, en este caso, es Mariona Castillo en su versión más valiente y sincera. Al decir-lo así, rápido, igual se nos escapa la dimensión del asunto. Estamos hablando de uno de los grandes nombres del teatro musical catalán del momento, una artista que ya empezó a pisar los escenarios cuando era pequeña y que, después de formarse aquí y en el extranjero y de encabezar proyectos más allá de los teatros, […]

Carles Alfaro assegura que el gran èxit de la carrera d’un actor està estretament lligat a la solitud que ha de suportar havent arribat a la seva fi. Aquest pretext és el principal motiu que vesteix la dramatúrgia a mig gas de L’últim acte, una hora i mitja destinada a repassar algunes vinyetes de la trajectòria d’un actor vell recentment homenatjat. Potser per a homenatjar a l’actor que es jubila? Els maldecaps comencen ja d’entrada, quan el protagonista es desperta fet una sopa als camerinos del teatre on l’han deixat sol, tancat i oblidat. A partir d’aquí comença un recopilatori dels moments més singulars de la seva carrera recorrent a la inserció d’alguns dels grans textos de Txékhov. Potser per […]