Neus Mònico Fernández

Al 1980 s’estrenava la pel·lícula Fama amb una trama dinàmica i una banda sonora enganxosa, convertint-se en un fenomen en tot el món. Al 1982 la cadena nord-americana NBC estrenava una versió en forma de sèrie, que es va mantenir en pantalla fins a 1987,convertint-se en una de les sèries més longeves de l’època, i a la que una servidora hi estava completament enganxada. Bona part del repartiment en la sèrie era la mateixa que la de versió cinematogràfica, així els fans vam poder gaudir dels personatges Bruno Martelli, Leroy Johnson, professor Benjamin Shorofsky i la instructora de dansa Lydia Grant, durant una bona temporada. Al 1983 s’estrena per primera vegada el musical, al Coconut Grove Playhouse de Miami. A […]

Un espectacles multidisciplinari? Una performance? Un concert? Una catarsis col·lectiva? Una autografia escenificada? Un diàleg intern? El renéixer d’algú tormentat? Música i teatre. Pel que diu el programa “Viaje al centro de un idiota” és una aproximació a la particular visió íntima i socialment cap a l’abisme de la pèrdua de la identitat, la pèrdua de la raó i la pèrdua de la moral . Personalment no vaig entendre res de res. El públic estava encantat amb l’experiència. Grits d’eufòria i aplaudiment a dojo. Comentaris com “Gràcies mestre per l’experiència”, “Estic recuperant-me del que he viscut”, “Tremendo!!”, “Estic en estat de xoc”, “Hipnòtic, visceral, intens, emotiu, poètic, impressionant!!,… A mi se’m va fer llarguíssim. No sé, potser la meva capacitat […]

INTRODUCCIÓ 1952 S’estrena la pel·lícula “Cantando bajo la lluvia”, una memorable e icònica musical, probablement, la més important del cine musical de tots els temps. Dirigida per Stanley Donen i Gene Kelly (protagonista principal juntament amb Jean Hagen i Debbie Reynolds) . 1983 S’estrena el primer muntatge musical al London Palladium. Dirigida i protagonitzada per Tommy Steele, que va incorporar algunes cançons addicionals d’autors com Roger Edens, Dorothy Fields, Jimmy McHugh, George e Ira Gershwin, Johnny Mercer, Richard Whiting o Cole Porter. Va estar en cartell més de dos anys. A Broadway s’estrena al 1985 en el Gershwin Theatre. La producció neoyorquina no va ser una rèplica exacta de la seva homòloga a Londres. Hi va haver nombrosos canvis en […]

“T’estimo si he begut” és un espectacle d’aquells que pots recomanar a tothom perquè saps que del cert que l’encertaràs. “T’estimo si he begut” és un espectacle d’aquells que en dic rodó perquè tot està cuidat fins l’últim detall, text, direcció, interpretació, escenografia, il·luminació, caracterització, so, música, moviment. Tres grans companyies nascudes a casa nostra, com són T de teatre, Dagoll Dagom i La Puntual, s’ajunten per portar a escena aquest projecte teatral. El text és el resultat de la tria d’alguns contes extrets de tres dels llibres de l’escriptora Empar Moliner. “T’estimo si he begut i altres contes”, “Tot això ho faig perquè tinc molta por” i “No hi ha terceres persones” i de textos addicionals de Sergi Pompermayer. […]

L’únic moment que ha existit des de sempre és ara, no hi ha res més, fins i tot allò que crèiem que succeïa en el passat succeïa ara, i així seguirà tota l’eternitat… De la mateixa manera que en “La vida es sueño” de Calderón de la Barca, en Segis i en Daniel ens endinsen en el seu món, que també és el nostre, i ens parlen de temes de contingut filosòfic, com el dubte, la sort, la realitat, el perill, l’herència genètica, la mentida, els somnis, la vida… Ens parlen del que sembla i no és, del que no és i ho sembla. Del dubte de la vida, el d’un mateix, del aquí i del ara, i de les […]