Neus Mònico Fernández

Un nou èxit a la Sala Muntaner !!! “Yo maté a mi hija” es una obra basada en un un fet real , escrita per Carmen Domingo (escriptora destacada en assaig històric, especialitzada des de la II República fins la postguerra) i dirigida per en Pep Molina. L’Aurora des que era petita i el seu pare li va regalar una nina, va voler tenir una joguina que fos de carn i ossos . Va començar fent-se càrrec i educant al fill de la seva germana soltera, en Pepito, aconseguint fer d’ell un nen prodigi (amb tan sols 3 anys tocava el piano d’una manera increïble); però li serà arrebatat per poder seguir els seus estudis per Europa; és llavors quan […]

“T’estimo però no tant” és la versió catalana de Miquel Murga de l’obra de José Luis Alonso de Santos “Pares y Nines” que ha tornat al teatre Gaudí després del seu èxit la temporada passada. Com escenografia un pis de l’eixample de Barcelona. Els protagonistes: en Fede (Josep Linuesa) i en Robert (Ferran Castells), dos amics que comparteixen pis des de que el Robert ha trencat amb la seva parella, la Carmeta, que resulta ser la exdona del Fede, i enmig d’ells la Nines (Mònica Corral), la veïna , una noia bastant més jove que ells, que provocarà un nou conflicte entre els dos homes. Em sap greu fer valoracions baixes, però malauradament “T’estimo però tant” no ha estat el […]

Què és una “cloaca”? Una claveguera, el lloc on aflueixen les coses i les persones més vils. Cloaca és una gran metàfora; el que en un principi és un crit de guerra d’un grup d’amics en la seva joventut (Cloaca!), es transforma en el conducte per on sortiran les seves immundícies i fent que millor d’ells mateixos se’n vagi per la «cloaca». La història dels nostres protagonistes, no és sinó una de tantes que ens podem trobar actualment a les noticies (corrupció, apropiació indeguda, mentides i traïcions), sota l’aparença de bona gent. I és que a sota nostre sempre hi ha hagut i sempre hi haurà conductes subterranis anomenats “cloaques”, que malauradament quan estan plenes acaben rebentant i treien tota […]

Oriol Broggi ha volgut fet una versió pel teatre d’Una giornata particolare, una pel.lícula que es va estrenar l’any 1977, protagonitzada per Sophia Loren (Antonietta) i Marcello Mastroianni (Gabriele) i que està considerada com una de les pel·lícules més maques del cinema italià. Nosaltres és la segona vegada que la podem veure dalt d’un escenari. La primera va ser al 2012 al teatre Gaudí amb la companyia La Pavana. Una versió, en aquella ocasió, ambientada en la visita del dirigent nazi Heinrich Himmler al Madrid franquista de 1940 de la que en tinc molt bon record. L’obra tracta d’un home i una dona que es troben casualment un matí de maig de 1938; tothom a anat a una desfilada que […]

Blanca desvelada es una obra de teatro escrita y interpretada por Alejandra Jiménez-Cascón y dirigida por Montse Bonet. Un monólogo donde todos los personajes, más de una decena, están interpretados por una sola actriz y creedme si os digo que es una interpretación realmente increíble! Un trabajo impecable, muy trabajado y de un desgaste interpretativo brutal. Dos historias separadas en el tiempo, Carmen (una prisionera de guerra) y Blanca (una actriz cómica), pero con un vínculo en común, que al final descubriremos. Por el camino un montón de personajes (la tía, la madre, la amiga, la pareja, una masajista, una santera…) donde la actriz demuestra un gran nivel de trabajo y un dominio de la entonación y la fonología para […]