Neus Mònico Fernández

“Claqué o no” és una comèdia escrita i dirigida per Roc Esquius, un jove dramaturg que sempre ens sorprèn amb obres originals i divertides, i amb un rere fons que convida a la reflexió. En aquesta ocasió el dilema està entre…fer allò que ens agrada, o fer allò per la qual cosa estem més qualificats. “Claqué o no “ és el cinquè muntatge d’en Roc Esquius, i forma part de El Cicló d’enguany, dins el programa artístic del Teatre Tantarantana on s’està representant. El públic ens col·loquem a banda i banda de l’espai escènic. L’espai escènic es converteix en un imaginari ring de boxa, en el qual s’esdevé una lluita dialèctica entre els dos protagonistes de l’obra. En una banda, […]

Què hi ha sota la catifa? Secrets?, aparences?, falsedat? Jordi Calafí i Alexis García s’han unit per escriure “Sota la catifa”, un thriller amb tocs de comèdia, que sens dubte us farà passar una bona tarda de teatre aquest estiu al Teatre Gaudí. Tots amaguem coses…, secrets, misèries i mentides sota una catifa imaginària, però que passaria si tot el que s’hi amaga sortís a la llum? Tota l’acció transcorre en l’habitació d’un luxós hotel, tret d’alguns flashbacks entre els protagonistes que aniran sorgint al llarg de la representació. Els personatges són quatre. Tots són detectius. Medina (Jordi Cadellans),David (Ramon Godina), Toni (Óscar Jarque) i Àlex (Raül Tortosa). Una desaparició. Una investigació. Veritats i mentides. Present i passat. Un desenllaç […]

“Io sono una forza del passato” “Who is me” és un espectacle que ens submergeix en la vida, obra i filosofia del director de cinema Pier Paolo Pasolini . Àlex Rigola i Carlota Subirós han creat un retrat líric i poètic d’aquest personatge a partir d’un poema inacabat, que porta per títol “Poeta delle ceneri” . Es tracta d’un poema autobiogràfic que va ser publicat per primera vegada a la revista «Nou Tema» el 1980, editat per Enzo Siciliano. El títol d’aquesta proposta “Who is me” va ser originalment «Qui sóc jo» (en referència a la llista de notes «Qui és qui»). El text data dels anys 1966-1967,anys de fonamental importància per a l’escriptor, per la seva experimentació artística, tant […]

Tots els homenatges a la figura de Federico García Lorca són pocs. La companyia La Coquera Teatro li ret un homenatge al poeta endinsant al públic dins el món lorquià. Un homenatge on es barregen els sentits de la vista, l’oïda i el tacte. Un recorregut en el que guiareu i sereu guiats. Alberto Rizzo ens proposa un espectacle íntim, per a un grup reduït de públic, en un espai sense escenografia, amb una il·luminació suau, íntima, i el so de la paraula del poeta en les veus dels actors que s’endinsen dins de alguns dels personatges de les seves obres més conegudes com “Yerma”, “Bodas de Sangre”, “Así que pasen cinco años”,”El público”,”Doña Rosita la solterona” i “Mariana Pineda” […]

“El cowboy de la triste figura” és el segon espectacle que he vist dins de SomRIURES, un cicle de de Clown gestual i comèdia física, que recomano d’anar-hi , especialment a tot amant d’aquest gènere, i als que encara no heu tingut ocasió de veure’n cap. “El cowboy de la triste figura” dirigit per Arnau Marín ,es va estrenar a principis d’aquest any a la Sala La Planeta de Girona per la nova Companyia Jordi Corona. És un espectacle creat per Arnau Marín i l’actor Jordi Corona, que també és el protagonista d’aquest monòleg gestual. El tema del western s’ha vist representat dins d’altres expressions artístiques com el cinema, sèries televisives, ràdio, pintura, fotografia, poesia i música, però crec que […]