Neus Mònico Fernández

(Aquesta va ser la meva recomanació de Wasted quan la vaig veure a FiraTàrrega 2015. Com podreu veure al final de l’escrit, desitjava que aquest projecte arribés a alguna sala de Barcelona i per fi ha estat possible. No us la perdeu!!) Va ser llegir que Iván Morales dirigia aquesta proposta i comprar les entrades amb els ulls tancats. La veritat és que ho vaig encertar. Ha estat de les millors propostes que he vist i valorat d’aquesta edició de FiraTàrrega. Wasted és una obra que ens parla de com tres amics de 25 anys s’enfronten a les misèries de la vida tot recordant en Toni, un company mort fa uns 10 anys. L’obra està basada en un text de […]

Es tracta del segon musical, després de Mares i filles, d’una possible trilogia de dos intèrprets, que porta la firma de la compositora Clara Peya, i del dramaturg i director de musicals David Pintó. Homes foscos és un thriller musical basat en el món literari de Patricia Highsmith, que té com a protagonistes a dos homes. Una historia fosca i turmentosa interpretada pels actors Marc Vilavella i Rubén Yuste. L’estranya relació entre aquests dos homes, et manté enganxat, fins a un final del tot sorprenent, on les pors, mentides i desitjos ocults, ens mostren la seva cara més fosca. Un musical que va in crescendo a mida que transcorre la història, tant a nivell d’intriga com d’interpretació musical. M’ha agradat […]

La Companyia Antonio Gades recupera la última coreografia del genial ballarí Antonio Gades que porta per títol “Fuenteovejuna”, inspirada en la novel·la homònima de Lope de Vega. Aquest ballet sorgeix d’un encontre entre Antonio Gades i l’escriptor José Caballero Bonald, que mitjançant escenes i seqüències en van fer una continuïtat argumental de l’obra. Gades va ser innovador, creador i visionari dins la dansa flamenca. Tenia una visió molt clara de la sobrietat i serietat del flamenc, i va saber fusionar el sentit popular del ball flamenc a l’espontaneïtat i disciplina de la dansa clàssica. A “Fuenteovejuna” podem veure aquesta unió entre el flamenc antic i el contemporani, fusionat amb les danses tradicionals espanyoles. El tema principal és la denúncia social […]

Feia temps que tenia ganes de veure aquest humorista. Tot i que no sóc gaire amant dels monòlegs humorístics, la meva cunyada m’havia dit que, si podia anar-lo a veure, m’agradaria molt, ja que el seu estil era molt semblant al de Pepe Rubianes. Em sap molt de greu Laura, però de Pepe Rubianes només n’hi havia un i, a banda de ser únic, creu-me que és inimitable. Així que, com us ho diria, no em va acabar de convèncer (a mi!). El públic la veritat és que va riure, i molt!! A la senyora del meu davant pensava que li agafaria alguna cosa. Per ser-vos del tot sincera, va haver-hi un esqueix on vaig riure moltíssim, fins i tot […]

Per començar us haig de confessar que vaig haver de buscar informació sobre el dramaturg Antonio Tarantino, ja que de Tarantino només en coneixia el Quentin. Doncs bé, l’Antonio Tarantino és un dramaturg italià que va començar els seus inicis com a pintor, passant per la seva arribada tardana al món de les arts escèniques (quan tenia més de cinquanta anys), fins a arribar a la seva consolidació com a autor dramàtic. Vespres de la Beata Verge forma part d’una tetralogia que Tarantino defineix com la seva ‘Tetralogia de la cura’, un projecte que partint dels mites evangèlics revisa els grans mites d’Antígona i Medea. L’obra neix a partir de la hipòtesi d’un fet real, la d’un noi que el […]