Neus Mònico Fernández

Un sopar. Una celebració entre amics. Un començament festiu amb un final sorprenent. Res és el que sembla. The Party és la primera versió teatral que es fa de la pel·lícula homònima de Sally Potter. La versió que ha fet en Sergi Belbel segueix el mateix plantejament que el de la pel·lícula, però el to i l’estil són més proper a la nostra cultura, que a l’humor cínic i irònic dels britànics que tant m’agrada. Es tracta d’una crítica social amb grans dosis d’ironia. El text, escrit com una sola escena teatral (en un mateix espai i de forma ininterrompuda succeeix tota la trama), és pura ironia. Els diàlegs són molt bons. És una obra Intel·ligent, provocadora, amb tocs de […]

El punt de partida d’aquest espectacle és a partir de la cançó del segle XVIII L’hostal de la Peira. Amb la sang de tes venes o-là les mans em vull rentar, Amb la sang de tes venes o-là les mans em vull rentar, i amb ta cabellera, o-là, me les vull eixugar, o-là, me les vull eixugar. Estimadíssims malvats, de la companyia Teatre Nu, és un monòleg musicalitzat que ens explica un crim real del segle XVIII a partir de cançons tradicionals i música electrònica. Un espectacle que compta amb dramatúrgia i direcció de Víctor Borràs Gasch i és protagonitzat per l’actor i cantant Jordi Vidal, guardonat el 2021 amb el Premi de la crítica com a Millor actor musical […]

Sempre he dit que rere algunes reunions familiars o d’amics, hi ha molta falsedat, que molt ji, ji, ja, ja, que tot és fantàstic…, però no és del tot cert. No tots pensem igual, ni a tots ens agraden les mateixes coses, ni tenim la mateixa opinió sobre algunes actituds o fets. Els motius poden ser diversos: més lleus als quals no els donem importància, o més greus que ens fereixen o molesten de manera personal. Però callem. Callem, per respecte? Per no entrar en conflictes? Per no trencar llaços familiars o d’amistat? Una vegada vaig llegir que la comunicació és una muntanya russa que té el seu punt de caiguda lliure quan diem realment el que pensem. Martin Luther […]

L’últim ball de Gal Soler és una història d’amor tòxica que serveix per denunciar la violència de gènere contra les dones grans. L’últim ball és una obra que parla de la invisibilització i normalització de la violència de gènere que van patir i pateixen algunes dones grans, i també de com moltes d’elles ho van viure o viuen amb resignació. Tanmateix, no solen ser considerades un grup vulnerable, tot i que són un dels grups que més ha sofert i malauradament sofreix les violències masclistes. La dependència econòmica, un major aïllament i soledat, la falta de suport social i familiar, i la persistència dels rols tradicionals de gènere tampoc ajuden gaire a visibilitzar i denunciar aquestes violències, ni per part […]

M’esperaràs?, és una comèdia escrita per l’actor i dramaturg Carles Alberola, estrenada a València el 2013. Vuit anys després s’estrena a la Cava Urpí de Sabadell i el 2022 fa temporada al Teatre Gaudí en un format d’obra a 4 bandes dirigida per l’Albert González amb un repartiment diferent; el mateix que actualment fa temporada al Teatre Aquitània. Pep Muñoz com a Jaume, Carles Prats com a Rubén, Diana Torné com a Pilar i Marta Tricuera com a Raquel. També hi ha una versió cinematogràfica, basada en l’obra teatre homònima del mateix Alberola, protagonitzada pel mateix Carles Alberola,Cristina García, Alfred Picó i Rebeca Valls. Dos amics es reuneixen per sopar a la casa d’un d’ells. En Rubén, l’amfitrió, professor universitari, […]