Miquel Gascon Baz

Quan arribem ens assabentem que existeix un canvi important de repartiment i que ni més ni menys la protagonista principal que assumeix el rol de Mimí, no el pot fer la soprano prevista que era Tatiana Monogarova, en teoria per malaltia i que serà substituïda per Dinara Alieva. Per sort després veurem que el resultat d’aquesta substitució és totalment satisfactori, però acostumen a sovintejar massa aquests canvis sobtats dels protagonistes, cosa que creiem no és normal.De l’òpera poca cosa he de dir, que ja no se sàpiga, una òpera considerada de les més fàcils per les persones no acostumades al bel canto i de música bellíssima, que sempre acaba emocionant-nos de nou, per molt que sapiguem fil per randa el […]

Una proposta que se’ns resistia, ja que no havíem trobat el moment de veure-la, i això que vam poder assistir a un assaig general a la Vilella, ara fa potser tres anys. Josep Julien està tan identificat amb el personatge que ens el creiem totalment quan ens mira els ulls i ens explica la seva historia, amb un lleuger tartamudeig que encara el fa més tendre i innocent. La seva interpretació ens ha seduït i la seva expressivitat, les seves mirades i els seus gestos són dels que recordarem molt de temps. El Bon Lladre és un monòleg que barreja el thriller i el costumisme de la Irlanda dels anys 90, en veu d’un sol protagonista i sense renunciar a […]

Feia temps que sentíem parlar dels seus espectacles, però sistemàticament rebutjàvem anar a veure’ls, suposem per la venda que ells mateixos fan dels seus espectacles, molt dirigida directament a un cert tipus de dones que els agrada anar a veure principalment els seus pectorals musculats, independentment de la qualitat de l’espectacle ofert. Dimecres passat, per fi ens vam decidir a anar a veure NACIDOS PARA BAILAR al Teatre Tívoli, amb certa recança i segurament amb molts prejudicis del que anàvem a veure. Val a dir que l’espectacle ens va sorprendre molt favorablement, sobretot per la seva espectacularitat i el gran desplegament de mitjans, en una gran producció que segurament és molt i molt costosa. Es tracta d’un espectacle en el […]

Una recomanació d’un amic “teatraire” a l’espai de Facebook «Teatre, l’opinió dels espectadors», ens va fer trobar el forat per fer cap al Cafè Teatre Llantiol i poder veure aquesta magnifica MIRTA EN ESPERA de la qual no en sabíem res. Aquesta proposta està escrita, dirigida i interpretada per Angela Palacios. Ella és actriu i realitzadora nascuda a Logronyo en 1984, i com ens explica a la seva pàgina web (www.angela-palacios.com), des de fa més de deu anys, es dedica al teatre en qualsevol format, de carrer, en sala, infantil, davant i darrere d’una càmera o transmès en una aula. Viu a Barcelona i fa tot just un any va inaugurar la plataforma de creació «Los espejos son para mirarse» […]

El dramaturg i director Ferran Joanmiquel (Cos a Cos) i l’actor David Martínez (La Nave Va) van unir esforços per produir aquesta obra que es va estrenar el passat novembre a l’Ateneu de Celrà. Ambdós volien presentar un projecte de teatre social denunciant la situació dels immigrants subsaharians. EL REY DEL GURUGÚ és un monòleg en què David Martínez és un gos rodamón, no te nom i viu del que pot agafar de les escombraries, és un gos social que només ensenya les dents si li volen prendre el menjar. Això és el que el mateix gos ens explica en el pati d’accés al Porta 4 on esperem amb la nostra bossa de «possessions» a les mans, a partir del […]