Miquel Gascon Baz

Una nova producció de la Sala Flyhard escrita per Roc Esquius i dirigida per Sergi Belbel, on la ciència-ficció i la comèdia s’equilibren d’una forma apassionant. Una combinació de diferents gèneres que busquen la reflexió de l’espectador. Nosaltres, els homes, som dalt de tot de l’escala de l’evolució humana i des d’aquesta posició dirigim la nostra vida i tenim cura de la resta d’espècies que habiten el planeta. Però que passaria si això no fos així, que passaria si per sobre del «homo sàpiens» existissin els «homo supersapiens» i si aquets dominessin la nostra ment ???, aquesta és la qüestió que ens planteja l’obra. Un despatx, i un home que repasa unes anotacions, ell és en Valentí Muntaner, el conseller […]

No som gens de repetir espectacles i menys dins de la mateixa temporada, perquè per sort tenim una enorme oferta d’arts escèniques al nostre abast, que per nosaltres ens és inabastable, però en aquest cas teníem molt clar que quan fes temporada a Barcelona a l’Antic Teatre, repetiríem, perquè teníem curiositat per veure l’evolució de REBOTA REBOTA Y EN TU CARA EXPLOTA, que vàrem tenir la sort de veure al Festival TNT de Terrassa el setembre passat. Dijous era el primer dia que es podia veure a l’Antic Teatre i nosaltres una bona estona abans ja estàvem asseguts al bar de l’entrada del Teatre, per intentar asseure’ns a primera fila …. i ho vam aconseguir. Agnés Mateus ens ha tornar […]

EL SUEÑO DE UN HOMBRE RIDÍCULO és un relat curt escrit en 1877 per Fiódor Dostoyevski. Explicat en primera persona per un narrador protagonista que relata la història de la revelació que va tenir gràcies un somni utòpic. La proposta que ens presenten està versionada per J.S. Aostfjord i Ricardo Moya, que és també codirector i monologuista. El narrador comença la història presentant-se com un home ridícul de qui tothom en fa mofa, però no l’importa perquè està convençut que l’existència està mancada de sentit i que a ell personalment, tot li és indiferent. Per això, ha decidit posar fi a la seva vida i ha comprat un revòlver. Només espera el moment oportú per fer-ho servir. Una nit, en […]

Aquesta és una òpera que ens havia agrada molt, malgrat que ens feia més patxoca fa uns anys quan ens estàvem iniciant en el món de l’òpera; ahir la vàrem tornar a veure, ja que entrava dins del nostre abonament; segurament no hauríem anat a veure-la, si no fos així, perquè sincerament és una producció de la que ja estem una mica cansats, tot i que reconeixem que Mario Gas, en el seu dia va fer una filigrana. Recordem l’última vegada que la vam veure, el 30 de maig de 2013, no tant per l’òpera en si, o per les interpretacions de Villazón o Maestri, sinó per la gran escridassada que els espectadors del Liceu vam atorgar als, aleshores, prínceps […]

Un musical que, en acabar la representació d’ahir, automàticament ens vam mirar i sense dir-nos cap paraula, el vàrem qualificar com absolutament deliciós. Un espectacle que amb molta sensibilitat aborda el tema de la mort, la por de l’oblit i la necessitat humana de deixar petjada, per ser recordats. NOMÉS 3 DIES, El Musical, està dirigit per Victòria Boixadera i coreografiat mil·limètricament per Raül Perales. Només 3 actors a escena, l’Edgar, el protagonista, interpretat per Marcel Clement qui també ha escrit la dramatúrgia. L’editora, interpretat per Anna Mestre, i la Mort, paper interpretat per Tasio Acezat. Tres interpretacions i tres veus extraordinàries. Una quarta persona a escena, Mateu Bauça, el compositor musical de la peça que l’interpreta al piano. Una […]