Miquel Gascon Baz

Un espectacle basat en el comte de Saint-Exupéry, un text metafòric i molt complex que ha estat respectat al màxim. Sentiments com l’amor i l’amistat potenciats per aquest petit príncep que no vol perdre mai la sinceritat dels nens. El director Àngel Llàcer ha aconseguit realitzar una posada en escena atractiva per tot tipus de públic. Ell mateix ens diu en el programa de mà, entre altres coses: El nostre objectiu a l’hora de posar-nos a treballar-hi ha estat dur-lo a escena com mai abans s’havia vist. Com fer-ho? Per començar, respectant la seva essència, el seu cor. El text de Saint-Exupéry té moltes lectures possibles, no és una obra que posa sucre a la vida, sinó que es pot llegir com […]

Per primer cop veiem treballar a la companyia «La Calòrica» i es per nosaltres una agradable descoberta. Amb aquesta «Sobre el fenomen de les feines de merda», ens van atrapar des del primer segon de la representació, quan surt un dels actors a explicar un acudit que sembla ser és força antic i conegut i a partir d’aquí, ja amb gairebé tots els components de la companyia a escena es disparen una sèrie de reflexions als espectadors, per tal de què s’adonin realment del que veritablement els fa riure. La meva crónica aqui.

Clara Segura, ens torna a confirmar que és la gran dama actual del Teatre Català, però sobretot m’ha sorprès l’actuació molt mesurada de Pablo Derqui, que en alguns moments m’ha fet posar la pell de gallina. La direcció d’Oriol Broggi és de 10 cum laude, en tots els sentits (a excepció del so) … i aquesta vegada em trec el barret per la seva tasca. Comença la representació amb una llarga escena de la pel-licula projectada a l’escenari de la Biblioteca; la posada en escena de la versió es magnifica, a partir del moment en què les cortines del cinema es tanquen i apareixen els dos espais diferenciats on viuen els protagonistes… Si voleu llegir la crónica sencera. 

La proposta de EL TESTAMENTO DE MARIA, basat en el text escrit per l’irlandès Colm Tóibín i adaptat per Agustí Villaronga, certament no és “mes del mateix”, perquè intenta donar una versió més humana (diuen alguns, pagana) dels fets de la vida i mort de Jesús, el profeta que és admès inclús per l’Islam; però, aquí per sort rau la diferència…. es tracta de la visió de la seva mare, Maria, una dona normal (que no verge), una camperola que a l’hora de la veritat, te por, fins i tot de l’actitud del seu fill al qual no acaba d’entendre i que fins i tot arriba a fugir del calvari, terroritzada, per tal d’intentar salvar la seva pròpia vida. La […]

Un text en el qual podem comprovar horroritzats, com els participants d’una dictadura militar feixista, justifiquen el seu pensament i es creuen ells mateixos firmament que tot el que fan és pel bé de la seva pàtria i en defensa dels seus ciutadans; comprovarem com arribem a riure com espectadors, quan escoltem alguns arguments que en realitat ens haurien de fer plorar. La meva crónica aqui.