Miquel Gascon Baz

Per primer cop veiem treballar a la companyia «La Calòrica» i es per nosaltres una agradable descoberta. Amb aquesta «Sobre el fenomen de les feines de merda», ens van atrapar des del primer segon de la representació, quan surt un dels actors a explicar un acudit que sembla ser és força antic i conegut i a partir d’aquí, ja amb gairebé tots els components de la companyia a escena es disparen una sèrie de reflexions als espectadors, per tal de què s’adonin realment del que veritablement els fa riure. La meva crónica aqui.

Clara Segura, ens torna a confirmar que és la gran dama actual del Teatre Català, però sobretot m’ha sorprès l’actuació molt mesurada de Pablo Derqui, que en alguns moments m’ha fet posar la pell de gallina. La direcció d’Oriol Broggi és de 10 cum laude, en tots els sentits (a excepció del so) … i aquesta vegada em trec el barret per la seva tasca. Comença la representació amb una llarga escena de la pel-licula projectada a l’escenari de la Biblioteca; la posada en escena de la versió es magnifica, a partir del moment en què les cortines del cinema es tanquen i apareixen els dos espais diferenciats on viuen els protagonistes… Si voleu llegir la crónica sencera.

La proposta de EL TESTAMENTO DE MARIA, basat en el text escrit per l’irlandès Colm Tóibín i adaptat per Agustí Villaronga, certament no és “mes del mateix”, perquè intenta donar una versió més humana (diuen alguns, pagana) dels fets de la vida i mort de Jesús, el profeta que és admès inclús per l’Islam; però, aquí per sort rau la diferència…. es tracta de la visió de la seva mare, Maria, una dona normal (que no verge), una camperola que a l’hora de la veritat, te por, fins i tot de l’actitud del seu fill al qual no acaba d’entendre i que fins i tot arriba a fugir del calvari, terroritzada, per tal d’intentar salvar la seva pròpia vida. La […]

Un text en el qual podem comprovar horroritzats, com els participants d’una dictadura militar feixista, justifiquen el seu pensament i es creuen ells mateixos firmament que tot el que fan és pel bé de la seva pàtria i en defensa dels seus ciutadans; comprovarem com arribem a riure com espectadors, quan escoltem alguns arguments que en realitat ens haurien de fer plorar. La meva crónica aqui.

La història ben narrada per l’actriu, ens explica situacions ben diferents, que sembla impossible encabir-les en menys de 90 minuts que dura la representació…. una dona que té un part en una cel·la d’una presó franquista en plena guerra civil, la seva filla brutalment robada per la cel.ladora, per tal de ser entregada a una família benestant del règim, … una massatgista que intenta treure el stress d’una dona en l’època actual que mal viu treballant com a actriu còmica en petits locals d’oci…. una tieta que intenta per tots els mitjans que mare i filla facin les paus i que oblidin els rancors produïts per un esdeveniment que es va produir fa més de 10 anys i que va […]