Miquel Gascon Baz

De nou a un dels «nostres» teatres de referència, la Vilella, hem gaudit d’una nit excepcional amb NOMES RICARD basat en l’obra Ricard III de Shakespeare interpretat per Xavier Torra. Un únic actor que es transmuta en diversos personatges sense deixar en cap moment el paper de Ricard, un escenari buit que s’omple amb la seva força corporal i el seu poder escènic i una il·luminació milimetricament estudiada, ens ha fet viure una experiència indescriptible Una interpretació brutal, en un espai negre i buit, per tal d’emmarcar la tragèdia encara mes, utilitzant la paraula, l’expressió del rostre i de tot el cos a mesura que es va transformant d’un a un altre personatge en dècimes de segon, canviant el to […]

Absolutament magnifica, adaptació, direcció, escenografia, il·luminació, posada en escena, vestuari, i unes interpretacions genials ens han fet passar més de dues hores sense respirar. Genial Pol López, un autentic monstre escènic, ha fet un treball que de ben segur passarà a la història del Teatre a Catalunya; des de l’inici fins més enllà del final (els que l’heu vista, m’entendreu), està desbordadament actiu… és un no parar i és que es deixa el cos i l’ànima a escena; certament un bon text (aquest és boníssim), és un regal immens per un actor, però és que en aquesta ocasió en POL LÓPEZ el sap aprofitar al màxim; la mímica del seu rostre es digne d’estudi (caldria veure la representació diverses vegades […]

Ens ho hem passat bé, ens hem divertit i fins i tot hem rigut en alguns moments; ens han sorprès com sempre, han utilitzat efectes impactants, però malauradament el resultat els hi ha sortit una mica massa boig; crec que d’aquesta trama inicial comparant els dos mons, el mitològic i l’actual, hauria pogut sortir un argument amb molt més pes dramàtic que el que ara té…. una llàstima. La posada en escena és immillorable, sorprèn i en alguns moments és força impactant, buscant en certa mesura que el públic participi del “joc” esbojarrat, que ens plantegen. La resta de la crónica aqui.

Hem vist una Colometa parlant en castellà, en una nova versió de la Plaça del Diamant adaptada i dirigida per Joan Ollè i interpretada per una Lolita Flores entregada al personatge al 100%. Un pèl massa estàtica asseguda en un banc i sense més ajuda que la seva interpretació fa pensar que potser hagues estat millor representar-la en una sala més petita que la faria més propera. Malgrat això totalment recomanable. La meva crónica aqui.

Un espectacle basat en el comte de Saint-Exupéry, un text metafòric i molt complex que ha estat respectat al màxim. Sentiments com l’amor i l’amistat potenciats per aquest petit príncep que no vol perdre mai la sinceritat dels nens. El director Àngel Llàcer ha aconseguit realitzar una posada en escena atractiva per tot tipus de públic. Ell mateix ens diu en el programa de mà, entre altres coses: El nostre objectiu a l’hora de posar-nos a treballar-hi ha estat dur-lo a escena com mai abans s’havia vist. Com fer-ho? Per començar, respectant la seva essència, el seu cor. El text de Saint-Exupéry té moltes lectures possibles, no és una obra que posa sucre a la vida, sinó que es pot […]