Miquel Gascon Baz

El dia de l’assaig general (segon repartiment) vaig trobar que en conjunt les veus dels solistes estaven més equilibrades que les del cast principal i vaig gaudir molt més a l’assaig, que el dia d’estrena malgrat les grans figures anunciades. El jove tenor Ismael Jordi em va agradar moltíssim mes que el del molt reconegut i esperat Juan Diego Flórez, que per mi va estar la gran decepció de la nit de l’estrena, amb un volum de veu escàs que quedava eclipsat quan cantava juntament amb la soprano Elena Mosuc; fins al darrer acte Flórez no va demostrar qui era, reservant-se per l’última ària…. i aquí si, es va posar el públic a la butxaca. (just per rebre els esperats […]

Hem trobat una posada en escena esplèndida amb una il·luminació quasi perfecta i ens han agradat molt gairebé totes les interpretacions. Un però és la Medea d’Aitana Sánchez Gijón que hem trobat molt sobreactuada en determinats moments. Això no impedeix que hem de reconèixer la seva entrega absoluta al personatge i que sobretot és espectacular en la invocació a Hécote, quan mig despullada s’omple de fang i plomes, en gairebé 10 minuts d’actuació frenètica. Molt destacable Andrès Lima que interpreta diferents personatges i que amb la seva presència escènica i la seva veu ens ha deixat literalment bocabadats. Si voleu llegir la nostra opinió sencera, el trobareu a l’enllaç del nostre blog «Voltar i Voltar»…. https://t.co/15qteIJMu5

Un text magnífic, escrit gairebé com un monòleg, ja que el cambrer té un paper molt més d’observador que una altra cosa; una actuació extraordinària realitzada pel mateix autor, en Manel Dueso, que interioritza amb molta profunditat el personatge i el fa viure al públic d’una forma molt creïble (…i mira que és difícil fer el paper de borratxo!!!), a un parell de pams de la cara dels espectadors. Crec amb tota la sinceritat, que es tracta d’una de les millors representacions que jo he pogut veure aquesta temporada… i ja en porto unes quantes. Si voleu llegir la critica sencera, aqui teniu l’enllaç del Blog «voltar i voltar»…. https://t.co/5p7MUSLU12

En un parc urbà hi ha diversos personatges que coincideixen, dos amics que fumen porros i que s’avorreixen sobiranament per no tenir res més a fer que deixar passar el temps. Una noia que passeja el seu gos. Miriam Marcet és la noia del gos, una persona que té por de sortir del seu espai de seguretat. Una parella que s’ha conegut en una discoteca. Ell es Òscar Castellví, una persona normal, un noi amb cotxe que surt de festa. Ella, Maria Hernández, aparenta que només vol follar, però en realitat se sent molt sola i vol companyia, una persona que l’abraci mentre dorm. Una noia que observa el parc des del seu llit. Mar Pawlowsky és una nena immobilitzada […]

No crec pas que es tracti d’una comèdia com he llegit en algun lloc…. per mi es tracta d’un autèntic drama, encara que a vegades Carla Torres ens porti per una estona a la comicitat, segurament per fer menys feixuc el drama d’una família on l’amor i les enveges es barregen fins al punt de ver impossible la convivència. Jo m’ho vaig passar molt bé durant la representació i al mateix temps crec que es tracta d’un text que ens fa reflexionar sobre la institució de la família i tots els seus rols, pares, fills, avis, cunyats, sogres… i com es comporten quan veuen la possibilitat d’heretar quelcom d’un familiar que està a punt d’abandonar la seva vida. La Podrida, […]