Miquel Gascon Baz

Una producció del Centro Dramático Nacional, resultat d’un treball d’investigació sobre el conjunt de les sis novel·les de Max Aub amb el tema de la Guerra Civil Espanyola. Ernesto Caballero, és el director d’aquesta peça i va col·laborar estretament amb el dramaturg José Ramón Fernández i un grup de creadors per aixecar l’estructura dramàtica de la proposta seleccionant fragments de l’obra escrita. Pretén ser un gran mosaic sobre la Guerra civil espanyola i una crònica de la vida quotidiana d’un col·lectiu de persones que va patir les conseqüències de la Guerra. Una altra cosa és que ho aconsegueixi i nosaltres no ho creiem pas. La proposta escènica que en un principi durava 12 hores s’ha reduït fins a les dues […]

Ens ho havien advertit alguns amics, ens havien dit que era una proposta difícil, molt difícil i no pas per l’eusquera, malgrat els problemes habituals del Teatre Lliure amb la sobretitulació. Ens havien advertit de la complexitat del text. I era veritat, un text enrevessat i complex que fa difícil el seguiment del conjunt d’històries que conformen l’univers literari d’Obaba. Nosaltres per sort, vàrem poder bescanviar les nostres localitats de fila 2 per unes altres amb una excel·lent visió de les dues petites pantalles laterals de traducció…… però ni així. OBABAKOAK és una obra de Bernardo Atxaga (pseudònim de José Irazu Garmendia – Asteasu, Guipúscoa, 1951) publicada en 1988 i que va ser guanyadora del Premi Nacional de Narrativa en […]

La sala Gran del Nacional, mig plena o mig buida segons l’òptica. El teló abaixat amaga una escenografia espectacular, totes les estances de la granja d’Efraïm Cabot (Pep Cruz), un home de setanta-cinc anys que amb tres fills, se sent sol. Una escenografia dinàmica, obra de Sebastià Brosa, que gira i es mou al ritme del desenvolupament de l’obra i amb els personatges. Un joc de passions dels seus tres protagonistes, la passió amorosa d’Abbie pel seu fillastre, la passió ambiciosa d’aquest per la propietat de les terres i la casa, l’odi i el desamor d’Efraïm envers el seu fill fins al punt de voler engendrar un altre fill per arrabassar-li l’herència. I els veïns de les terres properes, que […]

Fa poc més d’un any, al TNT 2016 vam poder veure l’espectacle anomenat “PACÍFICO #3 EXTRAÑOS MARES ARDEN” de Txalo Toloza i Laida Azkona. Enguany ha estat programada a Escena Poblenou 2017, el Festival de creació contemporània que ha celebrat la seva 16ª edició. Ara l’espectacle es diu «EXTRAÑOS MARES ARDEN» i s’ha presentat en dues versions, una més de teatre convencional, similar a la que vàrem poder veure fa un any i aquesta a la que vam decidir anar aquesta vegada, la versió «Asado», un dinar col·lectiu on ens hem trobat 40 persones al voltant d’una taula compartint un asado, dinar típic xilè. Ens reben Txalo Toloza, la seva dona Laida Azkona i la seva petita, en un espai […]

Fa pràcticament un any ens vam quedar enamorats d’un espectacle emmarcat dins del «Cicle Ànima de Titelles per adults» d’aquesta mateixa Sala Fènix. … POEMES VISUALS d’en Jordi Bertran, que ens va fascinar. Ara, no hem dubtat a encabir a la nostra agenda els altres dos espectacles d’aquest autor en la retrospectiva de la seva obra que també organitza la Sala Fènix, amb motiu dels seus 40 anys dalt dels escenaris. Dali M.Blanch i Nelo Sebastian són els manipuladors d’un munt d’objectes quotidians que prenen vida. Una proposta renovada, del espectacle que es va poder veure fa un temps sota el nom de «La sucrera diabètica«. Es tracta de Teatre d’objectes on els dos titellaires donen veu als objectes creant […]