Una producció del Centro Dramático Nacional, resultat d’un treball d’investigació sobre el conjunt de les sis novel·les de Max Aub amb el tema de la Guerra Civil Espanyola.
Ernesto Caballero, és el director d’aquesta peça i va col·laborar estretament amb el dramaturg José Ramón Fernández i un grup de creadors per aixecar l’estructura dramàtica de la proposta seleccionant fragments de l’obra escrita. Pretén ser un gran mosaic sobre la Guerra civil espanyola i una crònica de la vida quotidiana d’un col·lectiu de persones que va patir les conseqüències de la Guerra.
Una altra cosa és que ho aconsegueixi i nosaltres no ho creiem pas.
La proposta escènica que en un principi durava 12 hores s’ha reduït fins a les dues hores que dura actualment. Una proposta coral que es basa en un canvi continu d’escenaris i de personatges on intervenen 15 actors amb diversos papers cadascun. Dos músics acompanyen als actors a l’escenari.
Condensar aquest conjunt de sis novel·les en dues hores de representació és un repte molt ambiciós i el resultat, per nosaltres no és satisfactori. Un batibull de personatges i escenes, canvis de ciutat i de llocs, ara al front, ara a la ciutat, ara al port, ara a l’hospital, ara a casa.
No hi ha un fil conductor que ens ajudi a seguir l’evolució dels personatges, tot i que els anem veient en diferents escenes però no amb la suficient claredat per seguir la seva història.
El treball interpretatiu és en general correcte sense que siguem capaços de destacar a cap dels actors per sobre de la resta. Amb moments de gran força escènica i altres que resulten feixucs.
Potser és massa l’allau d’informació que cau sobre nosaltres o és la barreja de trames explicades la que ens ha acabat provocant un cert esgotament mental. Aquest fet és el que potser ha provocat que la història no ens sigui propera, tot i que sabem que forma part del nostre llegat històric i malauradament es pot tornar a produir en qualsevol lloc i en qualsevol moment.
Per veure l’apunt original sencer, només cal clicar en el següent ENLLAÇ