Miquel Gascon Baz

Ahir divendres s’estrenava a la Beckett la nova proposta del col·lectiu VVAA explorant el binomi parella i empresa, THIS IS REAL LOVE, i nosaltres vam poder assistir a la representació prèvia que va tenir lloc a migdia. Aquest espectacle forma part del cicle «Res no és mentida. Joves i ficció en temps digitals«. Un cicle que pretén reflexionar sobre la ficció i el món juvenil intentant trobar la porta d’entrada a la ficció que fan servir els joves d’avui. Hem assistit a aquesta representació amb una mica de reticència després del desencís que vam patir a la Fira de Tàrrega amb la seva proposta POOL (NO WATER), on anàvem amb ganes, ja que l’anterior proposta de WOHNWAGEN ens havia agradat […]

Un projecte escrit i dirigit per Marc Rosich. Un projecte nascut a partir de la posada en escena de la peça breu “Un minut de silenci” que es va presentar a Microteatre Barcelona ara fa dos anys. Uns textos que componen un retrat irònic i despietat del món controlat des del patriarcat, amb uns homes obertament dominants i maltractadors i unes dones que reben aquesta «violència» amb conformitat i un somriure a la boca. Unes situacions exageradament caricaturitzades, que evidencien fins a límits quasi absurds la submissió enfront de la violència verbal, sense embuts, dels mascles dominants. Una proposta que ens convida a reflexionar sobre la violència en les relacions de parella, la violència subtil que s’amaga darrere les paraules […]

Havíem llegit moltes crítiques negatives d’aquesta producció que s’ha representat durant 4 dies a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. Nosaltres anàvem amb un bri d’esperança pensant que es compliria allò de què a expectatives baixes … però en aquest cas no ha estat així i hem de concloure que no hem estat capaços de connectar amb la proposta. ASÍ QUE PASEN CINCO AÑOS de Federico Garcia Lorca ha estat versionada per la companyia Atalaya Teatro i dirigida per Ricardo Iniesta. Atalaya va estrenar la primera versió d’aquesta obra, el 1986 als cinquanta anys de l’assassinat del poeta. Per a ells aquell era el seu primer muntatge de teatre de text, després de la seva etapa de realitzar espectacles […]

Aquest LATENTES és un projecte sortit d’uns estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, que va néixer com a curt interactiu per acabar convertint-se en una obra de teatre que ha acabat produïda comercialment pel Tantarantana. L’autoria i direcció és d’Adrián Erre i Mireia Aragón Un espectacle que barreja arts escèniques, audiovisuals i una petita interacció amb el públic. Una proposta conceptuada com a experiment escènic, on el públic decideix el futur de la Mila, la Vera i el Leo. LATENTES ens presenta un món on no existeixen individualitats, les persones viuen agrupades de tres en tres en “nidos”. La Mila (Julia Santacana), la Vera (María Ramírez) i el Leo (Marc Folch) han desobeït les normes i estan tancats en un […]

La companyia “La otra bestia” està formada per Barbara Mestanza i Ana Rujas, i aquesta peça és el seu primer muntatge, la primera d’una trilogia al voltant del buit humà, anomenada “La trilogia de la bestia”. La segona peça, “Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa” s’estrenarà a la Sala Beckett al mes de febrer, i parlarà de la veritat de la història de la humanitat i la dona del passat. La tercera peça versarà sobre la violència de l’ésser humà i la dona del futur. LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO és un text escrit conjuntament per Bàrbara Mestanza i Ana Rujas. Bàrbara és la dramaturga i directora i Ana la interpreta. Quin paper exerceix el físic en […]