Así que pasen cinco años
22/01/2019
No hem estat capaços de connectar amb la proposta

Havíem llegit moltes crítiques negatives d’aquesta producció que s’ha representat durant 4 dies a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure.

Nosaltres anàvem amb un bri d’esperança pensant que es compliria allò de què a expectatives baixes … però en aquest cas no ha estat així i hem de concloure que no hem estat capaços de connectar amb la proposta.

ASÍ QUE PASEN CINCO AÑOS de Federico Garcia Lorca ha estat versionada per la companyia Atalaya Teatro i dirigida per Ricardo Iniesta. Atalaya va estrenar la primera versió d’aquesta obra, el 1986 als cinquanta anys de l’assassinat del poeta. Per a ells aquell era el seu primer muntatge de teatre de text, després de la seva etapa de realitzar espectacles de teatre de carrer. En 1988 la companyia va passar a ser companyia concertada per l’INAEM del Ministeri de Cultura.

El 2016, coincidint amb el vuitantè aniversari de la mort del poeta, el Centro Dramático Nacional va proposar coproduït aquesta nova versió a Atalaya.

Una obra que presenta alguns dels temes omnipresents a l’obra de Lorca com són el temps, l’amor i la mort. Una obra on l’únic personatge real és el Jove, un jove enamorat de la seva estimada que li explica a un personatge vell que ha d’esperar cinc anys per poder casar-se amb ella.

La importància dels somnis i la frustració que transmet Lorca en els seus textos es reflecteixen a les diverses projeccions de la “mort” que en claus diferents apareixen al llarg de la peça: el criat, el nen i el gat morts, el jugador de rugbi, el maniquí vestit de núvia, la criada, la mecanògrafa, el pallasso, els jugadors de cartes, símbols tots ells de sensacions i de vivències subconscients o somnis del jove protagonista.

Bé, tot això és el que hem llegit quan indaguem una mica sobre el significant de què hem vist a escena, però en el moment de la representació teatral no ho hem interpretat, per nosaltres han estat un munt d’escenes inconnexes a les que no sabíem donar significant.

És cert que la posada en escena té moments bellíssims, amb el joc de llums de Miguel Ángel Camacho, l’escenografia de Ricardo Iniesta amb les escales o la finestra-porta de vidre, i la música de Luís Navarro, però tot plegat ens ha resultat bastant indigerible.

Les interpretacions dels personatges, que no tenen nom, estan també una mica allunyades del nostre gust i s’aproximen més a la manera d’entendre el teatre a altres llocs de la península.

ASÍ QUE PASEN CINCO AÑOS, forma part del denominat “teatre Impossible” de García Lorca, alhora que “El Público” (que vam poder veure al TNC en 2015, dirigida per Àlex Rigola) i “Comedia sin título“.

El tema principal de la peça és el temps, i de fet Lorca la va subtitular “La leyenda del tiempo”  i el llenguatge utilitzat pel poeta és l’oníric. Una coincidència inquietant acompanya aquesta peça, i és que va ser escrita i datada junts cinc anys abans de ser assassinat ….

“No hay que esperar nunca. Hay que vivir”

Aquest espectacle ha estat programat dins del recorregut “Memòria obstinada” del que també en formen part “Saigon” (25 i 26 de gener), “Mar de fons” (del 13 al 24 de marc) i “Mundo obrero” (del 13 al 30 de juny).

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Todo lo que necesitas para ir al teatro

Así que pasen cinco años

Así que pasen cinco años

La compañía andaluza Atalaya Teatro vuelve a la pieza surrealista de Federico García Lorca  Así que pasen cinco años, que ya llevó a escena en 1986. Un viaje único por el tiempo que no podría realizarse con otra pieza teatral, dirigido por Ricardo Iniesta.

Fotos
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • maría j gonzález mondaza
    maría j gonzález mondaza

    Me encantó esta puesta en escena, cada cuadro tenía su significado muy bien trabajado desde dirección. No creo que para el espectador medio de este siglo llegue a ser tan complicado el surrealismo. Lorca tiene un universo mágico que te atrapa y Atalaya ha sabido combinar gracias a un teatro expresivo y físico tanto el deseo como los sentimientos escondidos. Qué grande Lorca en el tratamiento de la mujer, un punto de vista más moderno que muchos de los que nos representan. Bravo!

    11/02/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Avui al Teatre Joventut de L’Hospitalet he estat veient aquesta obra de F. G. Lorca per una de les companyies que més admiro com és Atalaya i que el mes passat es va poder veure al Lliure. Una obra que Lorca va escriure en la seva etapa novaiorquesa amb una gran influència surrealista i que ell mateix va qualificar junt amb El público com a “Teatro imposible”. Amb una impecable direcció, dramatúrgia i espai escènic, Ricardo Iniesta, ens transporta a un món lorquià, oníric, sobrenatural i prenyat de poesia que el transforma en quelcom hipnòtic. Si partim de la base que només el personatge del “Joven” és real i la resta són projeccions seves i ens deixem portar, anirem descobrint escenes i moments d’una bellesa poètica indscriptible i difícils d’oblidar i només faré esment d’un que m’ha posat la pell de gallina com és el diàleg entre el “Niño muerto” i la “Gata muerta”. L’escenografia cobra especial rellevància en l’obra, unes escales blanques que condueixen al buit i que juntament amb una acurada i perfecta il-luminació, deixa moments d’una extrema bellesa plàstica. Nou actors i actrius que representen a vint i tants personatges i que tant a nivell coral com individual es deixen la pell i fan un excel·lent treball tant en l’expressivitat dels seus moviments corporals com a la perfecta dicció recreant els poemes i text de Lorca, i on Iniesta ha unit dues generacions d’actors amb la veterania d’una solvent Carmen Gallardo i la delicadesa de la jove Elena Aliaga en el paper de la “Novia”. Tarda nit de teatre en majúscules que serà difícil oblidar i que estic segur que si Lorca despertés, estaria immensament feliç de veure amb la dignitat que s’ha posat en escena el que ell en el seu dia va escriure. Bravo, bravo Atalaya

    10/02/2019
Artículos relacionados
Totes les estrenes de gener al Teatre Lliure

Totes les estrenes de gener al Teatre Lliure

3 Gener 2019

Comença 2019 i els teatres s’omplen d’estimulants novetats teatrals per començar el nou any amb bon peu. En aquest article, us expliquem les cinc propostes que presenta el Teatre Lliure […]

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.