Miquel Gascon Baz

Malgrat les nostres pors per aquest tipus de franquícies Musicals, hem de dir que l’espectacle ens ha agradat moltíssim, especialment per la seva extraordinària banda sonora, que es basa en cançons molt i molt populars que enganxen de seguida; malgrat que la música està totalment enllaunada i en cap cas existeixen músics en directe, sonava a la perfecció, potser amb un volum excessivament elevat, almenys des de la quarta fila on estaven asseguts. Ens ha agradat molt també el seu espectacular vestuari, que a cada escena sorprèn una mica més …. i sobretot ens ha agradat en conjunt per l’energia i entusiasme que els actors desprenen en tot moment. D’ençà que la pel·lícula original es va estrenar l’any 1994, aquesta […]

Aquest espectacle de titelles està format de quatre peces: «Hamlet», «Els miserables«, «La cantant calba» i «El tiranicida» i ens mostra diferents personatges fets de tela i cartó que viuen buscant l’essencial, tant en la forma com en el contingut. Javier manipula les llums i la música i es disposa a treure el que hi ha a dins de la primera de les capses. A la taula encén una espelma i la seva escalfor, a través de les mans de l’artista és la que retorna la vida a Hamlet. Un titella que lluita amb les seves pors i que plora davant la necessitat d’agafar la calavera que sembla mirar-la, i que finalment agafa fins a pronunciar les paraules clàssiques de […]

La companyia «La copla de Wisconsin»ens explica la història de Patty Lemon i Martin Bennet, dos cantants de jazz dels anys 40, ella andalusa i ell català, que es van conèixer viatjant en un vaixell viatjant a Tànger per fer un concert i van iniciar el seu projecte comú a Barcelona. La repressió brutal que en aquella època patien les dones solteres, que no podien cantar i molt menys de nit, i els homosexuals, els va portar a creuar l’Atlàntic per acabar cantant al Carnegie Hall, una de les sales més prestigioses de Nova York. Prenent com a fil conductor les cançons d’aquest únic concert, ofert l’any 1959 en aquesta prestigiosa sala els dos autors de la proposta, Salvador S.Sánchez […]

Un espectacle plantejat com una fusió entre teatre i cabaret. Un nou exemple de teatre documental que ens presenta la companyia Diversitat Teatral, fundada per Emili Corral. Aquesta companyia té com a objectiu ajudar a dissoldre la barrera mental de la «discapacitat» posant de manifest que la discapacitat és en la mirada dels altres i no en les persones que tenen algun tipus de limitació. Lluiten per oferir espectacles de qualitat, en circuits comercials, i on persones amb alguna discapacitat puguin treballar amb la resta de l’equip i ajudar a trencar amb prejudicis fruit de la ignorància. L’apassionant història de l’Adolfo, un Billy Elliot veneçolà i homosexual que somia en ballar, aconseguir la fama i viatjar per tot el món. […]

La nostra segona òpera de la temporada del Liceu, ha estat aquesta conegudíssima «Le nozze di Figaro» de Wolfgang Amadeus Mozart, en versió de Lluís Pasqual i amb Leo Castaldi com a director d’escena i Josep Pons en la direcció musical. Ambientada en els anys 30 i amb una escenografia de Paco Azorín on domina el color blanc, aquesta proposta escènica és la tercera vegada que torna al Liceu on va ser estrenada l’11 de novembre de 2008 i reposada en febrer del 2012. Fígaro (Kyle Ketelsen), el comte d’Almaviva (Gyula Orendt), la comtessa (Anett Fritsch) i Susanna (Elena Copons) ens porten una mirada critica a la relació entre les classes populars i la noblesa, mostrant-ne l’amoralitat i els abusos, […]